Jeff Bliss: "I believe that somebody needed to say this"

Filed under gestió d'aula. Tagged . 1 comentari

Jeff, feia temps que tenies alguna cosa a dir.

Hi ha quelcom que em deixa fred, potser els efectes de la viralitat. Sigui com sigui, incloc aquí la transcripció del vídeo amb l'esperança de que no se m'oblidi mai. Els docents també necessitem ensenyar cara a cara.

Student: …this frickin lady go off on kids because they don’t frickin get this crap? If you would just get up and teach ‘em instead of handing them a frickin’ packet, yo, there’s kids in here who don’t learn like that.
Teacher: Bye
Student: They need to learn face to face.
Teacher: Bye
Student: You’re just getting mad cuz I’m pointing out the obvious.
Teacher: No, cuz you’re wasting my time.
Student: No, I’m not wasting your time. I’m telling you what you need to do.
Teacher: Get out.
Student: You want kids to come into your class, you want them to get excited for this? You gotta come in here and you gotta make them excited. You want a kid to change and start doing better? You gotta touch his freakin’ heart. You can’t expect a kid to change if all you do is just tell them.
Teacher: Bye.
Student: You gotta, you gotta take this job serious. This is the future of this nation. And when you come in here like you did last time and make a statement about ‘Oh this is my paycheque…
Teacher: Please leave.
Student: …Indeed it is. But this is my country’s future and my education.
Teacher: Can you go outside please?
Student: But there’s a limit. I’m not BITCHING but simply making an observation.
Teacher: Okay, okay.
Student: And now I will leave.
Teacher: Thank you.
Student: You’re welcome. And if you would like, I’ll teach you a little more so you can actually learn how to teach a freakin class.
Teacher: You’re not welcome back.
Student: Because since I got here, I’ve done nothing but read packets. So don’t try to take credibility for teaching me jack.
Teacher: Bye. Close the door.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[act] Descobrir el llenguatge algebraic (2/4)

Filed under 2n ESO, acció d'aula, àlgebra, càlcul, gestió d'aula, IE Les Vinyes. Tagged , , . 4 comentaris

Una activitat sense paraules:

Veieu aquesta taula?

Podeu fer dues coses, (1) sortir i col·locar un número nou o (2) si creieu que hi ha algun que estigui malament, sortir i corregir-lo. Us asseguro que els que hi són tots correctes.

Hi ha una regla d'or: silenci sepulcral. Fins i tot quan detecteu un error, l'única manera de corregir és demanar torn i sortir a la pissarra.

Qui sàpiga col·locar un número que aixequi el braç. Algú vol començar?

Als meus alumnes els ha encantat aquesta activitat. I a mi també, es crea una dinàmica de participació molt maca.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[act] Descobrir llenguatge algebraic (1/4)

Filed under 2n ESO, acció d'aula, àlgebra, gestió d'aula, IE Les Vinyes. Tagged , , . 23 comentaris

Agafeu paper i boli.

Farem el típic truc de màgia d'endevinar un número, però avui el més important no serà el truc en sí mateix, sinó entendre perquè funciona. Diuen que un bon mag no revela mai els seus trucs, però això no és màgia, són matemàtiques [somriuen].

Penseu un número qualsevol, feu-vos venir bé, haureu de fer uns quants càlculs. És important que no digueu el vostre número a ningú fins al final.

Tothom té el número? Fulanito, quin número has triat? No t'he dit que no el diguessis a ningú fins al final!!?? Tria un altre! [somriuen]

Som-hi. Al "número que heu triat" sumeu-li 4. El que us hagi donat ho multipliqueu per 3. Resteu 6. Dividiu entre 3. Resteu el "número que havíeu triat".

A la de 1, 2 i 3 tothom dirà el número que li ha donat el veu alta. 1, 2, 3!! Doooooooooooooooooooooooooos! [somriuen]

L'efecte no és per tirar coets, la majoria ja coneixen aquests tipus de trucs. Fins aquí la màgia, però ara comença la part més interessant: les matemàtiques.

Els demano que es posin al meu lloc. Cadascú ha fet els seus càlculs, amb el "número que ha triat", fàcil, però... i jo? Com ho he fet? Com he pogut fer càlculs amb tots els "números que ells han triat"? Els dic:

No sóc més llest que vosaltres, però sé més matemàtiques [somriuen].

Els explico que no puc fer tots els càlculs simultàniament, però sé com fer tots els càlculs en paral·lel.

No sé quin número heu triat cadascú de vosaltres, i alhora són diferents. Què us sembla si al "el nombre que heu triat" li diem x?

I resseguim els passos a la pissarra:

És la primera vegada que veuen el expressions algebraiques, els costa seguir alguns passos, però per qüestions procedimentals, en general ningú perd el fil del que estem fent, que és el que més m'interessa, perquè amb aquesta petita dinàmica (20 minuts) tan sols pretenc visualitzar la potència de l'àlgebra com a generalització de l'aritmètica, la possibilitat de realitzar infinits càlculs de cop.

La màgia és matemàtica o les matemàtiques són màgiques? [somriuen]

Sabríeu fer el vostre truc de màgia?

Crèdits. Interpretació d'una idea de l'Anton Aubanell.

 

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[qpfaa] Expressar idees matemàtiques, fer-se entendre

Filed under activitats, currículum, geometria, idees, IE Les Vinyes, qpfaa. 9 comentaris

Parlar de manera precisa és difícil, i observo que als meus alumnes els costa explicar els seus raonaments. Sovint fan servir expressions vagues, poc polides. Alhora, m'encanta quan la necessitat de comunicar una idea pròpia requereix emprar vocabulari específic, matemàtic. Aquesta necessitat és una oportunitat perquè se sentin part del llenguatge, els ajuda a fer-se entendre.

No és una trivialitat, una de les dimensions de les competències de l'àmbit matemàtic és Comunicació i representació, i dues competències en fan referència explícita:

C10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.
C11. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir d’idees matemàtiques.

Fa temps que dono voltes a una activitat on l'objectiu principal sigui, simplement, comunicar amb precisió fent necessari l'ús de llenguatge matemàtic.

Què podem fer amb això (qpfaa)?

Descriu aquest gif animat.
Paraules clau: quadrat, rectangle, circumferència, meitat, oposat, color, tangent, punt mig, àrea.

Altres opcions:

paraules clau
quadrat, vèrtex, sentit, costat

paraules clau
esfera, meridià, rotació, pol, segment

paraules clau
fractal, triangle equilàter, punt mig, infinit

paraules clau
circumferència, projecció...

paraules clau
fractal, triangle equilàter, punt mig, infinit

paraules clau
velocitat, semicircumferència, radi

Crèdits. Els gifs són dels seus autors, i ja no recordo d'on els vaig treure... :(

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

#betacamp is coming...

Filed under autoformació, betacamp, jornades, material manipu. 7 comentaris

Els dies 26, 27, 28 i 29 d’agost estaré a Montpol per trobar-me a un grup de persones amb les que comparteixo l’entusiasme per l’educació. Ets tu una d’aquestes persones?

És una trobada oberta a tothom per crear, desenvolupar i potenciar idees i projectes relacionades amb l’educació.

Les característiques del #betacamp són un missatge en sí mateix: el contingut s’estructura a partir de les propostes de treball (nodes) de les persones participants, les dinàmiques de relació i participació volen afavorir la col·laboració i l’intercanvi, (3) està centrada en l’acció, no en el discurs, és una trobada per fer, no per escoltar.

Participaré a dos nodes de treball:

Recursos low-cost amb high-benefici educatiu, amb Andrea Richter i Salvador Chiva.
Papers de colors, impressora i tisores, i quatre dies per crear i replicar materials didàctics, fer-ne provatures, pensar com usar-los, preparar propostes d’aula...

Més info aquí.

Desatomització de l’aprenentatge de les matemàtiques, amb Abraham de la Fuente, Jordi Font i Andrea Richter.
És difícil caracteritzar una “bona activitat” matemàtica, però les que ens agraden sovint comporten algun tipus d’experimentació, viuen en la intersecció de diversos blocs curriculars, parteixen d’una pregunta, proposen un camp a explorar… En aquest node ens proposem pensar com estructurar el que fem amb els nostres alumnes a partir d’aquestes activitats, com crear seqüències de “bones activitats” que recobreixin grans parts del currículum.

Més info aquí.

Estaré en bona companyia treballant en aquests dos nodes, interessant-me per la feina d’altres nodes i col·laborant en el que es pugui.

Ens trobem al #betacamp?
Pots reservar al teva plaça a betacamp.cat.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[jornada] #TEDxBarcelonaED

Filed under dan meyer, jornades, tecnologia. Tagged , . 1 comentari

Gracias a Nuria Bosch assistí al TEDxBarcelonaED. Soy habitual de estas conferencias, una de ellas me acompaña cada día desde hace tiempo, aunque lo que más me gustó fue escuchar a mi compañero y amigo Boris Mir hablando de nuestro centro, el Institut Escola Les Vinyes.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Límit infinit, de creativitat

Filed under gestió d'aula, metodologia. 7 comentaris

Avui la Mireia m'ha enviat un correu en que deia "...aprofito per enviar-te una xorrada. Ahir em van passar aquesta imatge i... Tu li posaries un zero a un alumne amb aquest enginy?"

I m'ho he preguntat seriosament, què faria si em passés això? De fet, crec que em passa sovint vestit amb altres disfresses.

La meva resposta,

És sense dubte una resposta que demostra enginy i creativitat per part de l'alumne, així com un desconeixement profund sobre el càlcul de límits.Sovint les respostes dels alumnes amaguen missatges potents que caldria escoltar atentament.

Potser aquesta resposta és una manera indirecta de dir "aquestes matemàtiques no tenen res a veure amb mi, perquè nassos haig d'aprendre a calcular límits? no ho entenc, així que... a preguntes absurdes, respostes absurdes!". O potser no, potser és el que podria semblar a primera vista, la simple constatació d'una manca d'interès.

Així que... responent a la teva pregunta, crec que parlaria amb l'alumne, el felicitaria per la creativitat de la seva resposta i tot seguit m'interessaria per saber els motius pels quals he perdut un alumne.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

El que m'agrada de les jornades educatives

Filed under betacamp, formació, jornades, reflexió. 23 comentaris

M’agrada la meva feina, de vegades molt. Fa 6 anys que m’hi dedico, i des del primer dia fins ara sento una tensió entre com són les meves classes i com vull que siguin. La sents tu?

Ser professor és una tasca tan interessant com complexa. Sovint, a l'aula passen coses que em fan sentir que ho tinc tot per aprendre. Per aquest motiu, intento formar-me tant com puc, i en particular, he perdut el compte de les jornades, tallers, seminaris i altres happenings educatius als que he assistit.

Fins ara m’han interessat especialment les directament vinculades amb l’educació matemàtica (CREAMAT, FEEMCAT, ABEAM, APMCM o les JAEM, i l'altra banda de l'oceà al NCTM) i també amb temes transversals, com l’avaluació, l’aprenentatge basat en projectes, la personalització o la tecnologia (aulablog, ICE-UAB o xarxa de CB).

Silvia Margelí, Josep Rey, Anton Aubanell, jo i Andrea Richter a la trobada anual del NTCM 2013

Mirant enrere, diria que en aquestes anades i vingudes he tingut l’oportunitat de fer tres coses:

  1. Escoltar les reflexions de persones expertes i/o referents en el seu àmbit.
    Persones molt saberudes a nivell teòric o acadèmic, altres que han tirat endavant projectes, altres que han analitzat centenars d'escoles, altres que han experimentat en aquell o aquell altre aspecte, altres que han viatjat pel món, altres que porten tota la vida al mateix lloc, altres que... Tot tipus de persones, la riquesa està en la varietat. De totes elles, en vull destacar tres, les que probablement més m'han influït fins ara: Anton Aubanell, Boris Mir i Dan Meyer.
  2. Conèixer més de prop entitats, experiències i projectes.
    Més del mateix, entitats, experiències i projectes petits, grans, personals, col·lectius, viscuts, reflexius, teòrics, aplicats, de matèria, de centre, transversals, lucratius, no lucratius, socials, editorials, participatius... Podria fer una llista tan llarga que no la faré, però destacaré anomeno alguns en els que he participat: CREAMAT, ARC, Institut-Escola Les Vinyes, vídeoMAT, eduCAT1x1.
  3. Intercanviar impressions amb persones amb interessos similars als meus.
    Us estalvio una llista completa, el més semblant són les persones a les que segueixo a Twitter.

Qualsevol d’aquests punts justifica per si sol l’assistència a aquests encontres, i si pogués tornar enrere, assistiria de nou a quasi cada un d’ells. Conjuntament, m’han eixamplat l’horitzó, m’han ajudat a transformar la meva percepció de què implica ser professor, a comprendre (una mica més) la complexitat de la nostra feina, m’han permès conèixer persones en les que emmirallar-me per seguir aprenent, així com bons companys de viatge que es busquen respostes a les mateixes preguntes que jo, i per suposat, una infinitat d'activitats, idees i recursos per portar a l'aula.

Persisteix la tensió entre com són les meves classes i com vull que siguin, però tot això ho dec a aquestes trobades, que dit sigui de pas, sovint són fruit de les sinergies i l’entusiasme desinteressat de petits grups de professors. Aquest associacionisme, especialment actiu en l’àmbit de les matemàtiques, i aquesta intensa activitat paral·lela a les aules són una mostra real del compromís de moltes persones per millorar l’educació.

En una ocasió vaig sentir dir a en Jesús Maria Goñi que aquests encontres són cultura educativa en estat pur, i no hi podria estar més d’acord.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

La relació família-escola té les seves paradoxes

Filed under família, reflexió. 1 comentari

Basat en fets reals:

  1. Una família que exigeix a l’escola que posi “deures” als seus fills durant els períodes de vacances, i una altra que ho demana perquè ho han intentat ells i els fills es neguen a fer-los.
  2. Una família que actua com a "advocat defensor" del seu fill i alhora exigeix més disciplina a l'escola.
  3. Una família que demana que l’escola també els ha d’educar a ells com a pares, i actua com si fos responsabilitat de la institució.

La relació família-escola té les seves paradoxes.

Abans es deia “el mestre sempre té la raó”, és a dir, que la té encara que no la tingui. Es tracta tan sols d’un titular, un tòpic, però que té un sentit, és coherent amb un propòsit clau de l’escolarització d’aquella època: el respecte a l’autoritat, per sobre de la raó.

Ara vivim contradiccions a l’altra cara de la moneda. Em sorprèn l’actitud i el paper que juguen algunes famílies en l’educació dels seus fills i filles. Una mena d'adolescència paternal (amb perdó), que pot resultar còmode a curt termini, però amb incertes conseqüències a llarg termini.

Tan mateix, em sembla que són extrems que ajuden a descriure en quin punt estem, però que, en efecte, estan als extrems i no són representatius del conjunt. La normalitat són famílies que agraeixen l'esforç dels equips docents, i equips docents que agraeixen la complicitat de les famílies.

Feliç 2015 família, :).

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

15 cosas a desaprender

Filed under avaluació, gestió d'aula, llibre de text, metodologia, reflexió, tecnologia. 61 comentaris

1. Que enseñar es una mezcla de hablar bien y saber imponer disciplina.
2. Que aprender es una mezcla de escuchar y hacer caso al profesor.
3. Que hay alumnos buenos o malos.
4. Que hay alumnos que no quieren aprender.
5. Que la relación con los alumnos es una especie de batalla.
6. Que mi asignatura es más importante que mis alumnos.
7. Que el libro de texto y el curriculum son la misma cosa.
8. Que la escuela es un camino hacía la universidad.
9. Que el profesor es quien decide cuánto sabe el alumno.
10. Que la evaluación basada en números es motivadora.
11. Que en un examen demuestra qué sabe o qué ha aprendido un alumno.
12. Que innovar en educación significa usar tecnología.
13. Que los contenidos curriculares son más importantes que los procesos.
14. Que se aprende en silencio.
15. Que la cantidad de suspensos y la exigencia del profesor son directamente proporcionales.

Aprender a enseñar requiere, en cierto modo, desaprender. Me encantó esta lista de cosas a desaprender de Xavier Marcet y he hecho la mía. Quince cosas que estoy tratando de desaprener en estos primeros años como profesor, o que ya he desaprendido, ;).

Qué cosas te gustaría desaprender a tí?
Qué has desaprendido ya?

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email