Dani, Ivan, Merche, Núria, Raúl, Rosa i Sergi.

Hem escrit una cançó, hem creat una base musical i l’hem cantat davant els nostres alumnes, i les seves famílies. El mateix que han fet ells i elles, els nostres estimats alumnes. Nosaltres, com ells i elles, som un equip, fem el possible per donar exemple, amb accions, sense gaires paraules.

Aprendre importa

(Merche-Rosa)
Arribes divendres amb poca moral
i de sobte recordes que comença el transversal
quin repte! Quins nervis! I aquest és musical!
Et diuen que amb 10 dies hem de muntar un festival!

(Sergi-Ivan)
Et posen en un grup, que potser és heterogeni
i tu penses, sóc el ruc. O potser sóc el geni?
Tots us mireu pensant qui tibarà del carro.
Si ningú no s’hi posa, fareu un bon cagarro

(Dani-Núria)
Llavors munten uns tallers, i un raper professional
que et metrallen amb idees, tens el cap com un timbal
Diu que la imaginació és un mitjà de transport
No deixis que s’escapi perquè si no, estàs mort

(Tots)
On és la clau? treball competencial
i un ritme bestial que se t’emporta
Això és brutal, quin tros de transversal
t’ho dic cantant: Aprendre importa!

(Merche-Rosa)
Aprendre per a la vida no és callar i escoltar
Aprendre és opinar, criticar i estimar
fallar, revisar, consensuar, millorar
treballar amb autonomia i amb responsabilitat

(Sergi-Ivan)
Tens una traça única per moure cadires
p’ro no surt a la rúbrica per més que t’ho mires
Saps que era impossible p’ro al final te n’has sortit
Qui diu que el caos no pot ser divertit?

(Dani-Núria)
Al final, és normal, ha arribat l’últim dia
I com sempre, ai ai ai, et ve a veure la família
Però tu estàs orgullós, perquè t’hi has deixat la pell
Saps que tots pensaran: aquí sí que hi ha nivell!

(Tots)
On és la clau? treball competencial
i un ritme bestial que se t’emporta
Això és brutal, quin tros de transversal
t’ho dic cantant: Aprendre importa!

(solo)

(Sergi-Ivan i/o Raúl)
Els errors són necessaris, formen part del procés.
Ja us haureu adonat qu’aquest treball no és perfecte
Seguim millorant, i així demà en sabrem més
Quedeu tots convocats pel nostre proper projecte

(Tots)
On és la clau? treball competencial
i un ritme bestial que se t’emporta
Això és brutal, quin tros de transversal
t’ho dic cantant: Aprendre importa!

He estat publicant a tuiter força idees i imatges del #ProjecteCatapulta. El projecte és fruit de la col·laboració desordenada i discontínua amb diferents col·legues que han rondat la mateixa idea. És un goig i una resposta coherent amb aquesta gènesi compartir en obert els materials de la interpretació que hem fet el Dani i jo.

El document central:

Altres documents:

Estic gaudint molt en el projecte que estic fent aquest trimestre amb el meu company Daniel Laguna. El fem a 1r d’ESO, hi dediquem unes 30 hores i estem força contents de com està anant. M’agradaria tenir temps d’escriure el que estic aprenent, així com compartir dinàmiques i recursos que no hi caben en un pdf, però és sensat pensat que no trobaré aquest temps, així que comparteixo els materials sense més.

La idea original sorgeix d’un projecte de l’Institut de Sils, però la veritat és que li hem donat unes quantes capes de pintura per d’adaptar-lo al nostre centre i als nostres objectius d’aprenentatge i ha quedat una mica irreconeixible.

També aprofito per donar les gràcies a la constructora Canexel, que molt amablement ens van cedir plànols en la segona versió del projecte.

El document central:

Obertura i construcció de coneixement

Elaboració de productes i avaluació

 

L’estructura organitzativa i la dinàmica de participació del betacamp estan pensades per apel·lar a l’autopropulsió i l’interès genuí de les persones participants. Un objectiu d’aprenentatge del betacamp és veure què passa quan cedeixes autonomia i responsabilitat als aprenents (en aquest cas els i les docents).

Per aquest motiu, els espais #forfun són més un espai per alegrar-nos l’esperit, i les persones participants són convidades a preparar-compartir qualsevol dinàmica, activitat, demostració, perfomance… Al betacamp, a proposta dels betacampistes, s’ha cantat, ballat, escoltat contes, explicat llegendes mitològiques, s’ha fet observació de les estrelles, s’ha anat a correr, s’ha fet ioga…

Per trencar el gel el primer dia, l’equip impulsor sol fer una proposta. L’eduTrivial és una d’elles. La comparteixo aquí perquè potser podria servir a d’altres trobades similars, o bé en algun centre educatiu.

Aquí l’arxiu en format editable.

Començar

  • Em fa mooolta il·lusió poder dir-vos unes paraules, que suposadament em toca fer com a equip directiu, i dic “suposadament” per què he tingut el plaer de ser professor vostre durant dos cursos, per això les quatre coses que us diré no puc ni vull dir-les des del cap, sinó des del cor.
  • Vaig venir a Les Vinyes el mateix curs que vosaltres! Vosaltres em vareu ajudar a creure que una altra manera d’aprendre i d’ensenyar és possible, així que una part de mi marxa de Les Vinyes amb vosaltres.
  • Vosaltres em vau demostrar que efectivament l’educació és un arma de transformació massiva.
  • Per trencar el gel, i rebaixar una mica les expectatives, us explicaré un acudit.
    Un acudit molt dolent, que he explicat moltes vegades a companys i famílies, però mai us l’havia explicat a vosaltres, i em sembla que aquesta és una ocasió fantàstica per explicar-lo un cop més.
  • Tot i que ja us aviso que el que fa fantàstica l’ocasió no és l’acudit…

Continuar

  • Acudit ós formiguer. Dos animals es troben al bosc…
  • Aquí al centre, en aquests quatre cursos que han passat volant, heu fet moltes coses, heu comprovat de primera mà que l’amor entre un ós i una formiga és possible. Que aprendre matemàtiques i fer projectes no són contraris, són la mateixa cosa, o fins i tot més.
  • En aquest temps heu cultivat l’ós formiguer que tots i totes porteu a dins (Treball disciplinar).
  • Per suposat, heu après moltes Matemàtiques, molta Tecnologia, Català, Castellà, Socials… de les de “tota la vida”, però no totes les de tota la vida, perquè els vostres pares saben millor que vosaltres, que una part és supèrflua i fins i tot contraproduent en termes d’aprenentatge.
  • En paral·lel, també heu cultivat la formiga que tots i totes porteu a dins (Projectes d’àmbits i Projectes transverals – Formiga).
  • Heu après que les coses no serveixen “per quan sigueu grans”, serveixen ara!
  • En aquests quatre anys de res:
    • heu après com les matemàtiques i la tecnologia s’uneixen per dissenyar i construir envasos fent servir una impressora 3D
    • heu analitzat i classificat la flora de l’entorn natural del centre
    • heu escrit petites novel·les, i aprofito per dir, que m’han posat la pell de gallina
    • heu preparat perfomances sobre revolucions socials que han fet avançar les societats
    • heu redactat i dissenyat una revista sobre les desigualtats al món, i l’heu finançat amb els diners que vosaltres mateixos vareu recaptar
    • heu estudiat el patrimoni del vostre municipi i heu fet una exposició pública
    • heu organitzat una donació de sang amb més de 100 donacions (que ja han fet un servei a la societat!)
    • heu fet un projecte de cooperació internacional amb l’objectiu de contribuir a millorar la vida quotidiana d’uns quants nens i nenes ugandesos
    • heu fet produït un documental de divulgació sobre la llum
    • heu intentat mesurar la bellesa (amb b alta)
    • heu organitzat amb èxit el vostre viatge de final de promoció
    • heu programat una app musical pel mòbil
    • heu escrit lleis i practicat el debat com a eina democràtica, alhora que vareu representar al centre fora del centre, i aprofito per dir, que ens vareu fer sentir molt orgullosos
    • fins i tot, heu aconseguit que les vostres famílies es mengin el fruit del vostre aprenentatge convertint aquest gimnàs en la sala d’un restaurant
    • heu, heu, heu…
  • Pel camí heu conegut a infinitud de “persones del món real”: publicistes, artistes, científics, dissenyadors, matemàtics, infermeres, esportistes paralímpics, agents forestals, músics, cooperants, testimonis de pares i mares…
  • I també persones de realitats molt diferents a la vostra, com els Musa del Senegal o la Mama Debora i els nens i nenes del Cor Safari d’Uganda.
  • I també pel camí, sigilosament, mentre fèiem tot això…
    • mentre treballàvem enfocats en un objectiu real,
    • mentre donàveu sentit al vostre aprenentatge,
    • mentre us proposàveu resoldre problemes complexos,
    • mentre organitzàveu esdeveniments que contribueixen fortament a millorar el poble en el que viviu (o estudieu), com la recent i magnífica Gala solidària. (aquesta gala no millorarà el vostre poble en el futur, l’ha millorat ara!)
    • mentre fèiem tot això… se’ns ha fet evident que per aconseguir allò que ens proposem necessitem un seguit d’habilitats que sovint no formen part de la definició social de SABER o d’APRENDRE: saber treball en equip, tenir iniciativa, ser autònom, crític, responsable, bon company/a…
  • Tot i així, la vida personal i professional ens posa a tots i totes a seu lloc.
  • Potser ara no en som prou conscients, o potser sí, però en aquests quatre intensos cursos heu après competències que segur us obriran moltes portes, i que en qualsevol cas, no us han protegit del món que us envolta, sinó que us han ajudat a comprendre’l tal i com és, tan complex i cruel, com interessant i apassionant.
  • Vosaltres, com els vostres equips docents, sabeu què treballar en grup és sang, suor i aprenentatge per la vida.
  • Òbviament, aquest procés no és un camí de roses, vosaltres ho sabeu millor que ningú, sou alumnes d’una escola que aprèn cada dia, i en el seu nom us vull demanar disculpes per totes aquelles coses que podríem haver fet millor, però sapigueu, que ens hi hem deixat la pell, i ens la seguirem deixant.

Acabar

  • Per anar acabant, m’han dit que tenia 3 minuts…
  • Estimats nois i noies, desitgem que marxeu de Les Vinyes convençuts que l’amor entre un ós i una formiga és possible, desitgem que marxeu de Les Vinyes com a mínim amb les mateixes ganes d’aprendre i de créixer amb les que vareu entrar.
  • Si us plau, compteu amb el centre per qualsevol projecte personal que tingueu. Si mai us pot servir un consell, una impressora 3D, un laboratori, un taller, una comunitat educativa sencera, un espai per realitzar activitats que millorin el món en que viviu… compteu amb el vostre centre. Recordeu que per sempre més sereu alumnes de Les Vinyes. 
  • Senyores i senyors, una part de nosaltres se’n va de Les Vinyes amb vosaltres. Cuideu-vos, cuideu-nos, cuidem-nos!
  • Aquí només heu començat a aprendre aquestes coses, perquè els aprenentatges realment significatius s’han de regar cada dia. Avui celebrem que acabeu una etapa, però el més important és que en comença una altra.
  • En nom de tota la comunitat educativa us desitjo un futur ple de reptes i d’aprenentatges.
  • Molta sort sai sais.

Que cal reformular l’escola sembla que està fora de discussió, tant com que tot està dit però tot està per fer.

Tothom s’atreveix a dir com ha de ser l’escola, o el que és pitjor, com no ha de ser.

Els cants de sirena pedagògics estan a l’ordre del dia, però els inconvenients sovint no surten als manuals.

Aquest és el perquè de la meva participació al #InnoBarValles.

Fa temps vaig decidir convertir-me en gos llop (abandonar la terna teoria-problema-examen, dissenyar activitats, canviar l’avaluació, jugar amb els espais escolars, partir del problema i de l’alumne, canviar la gestió d’aula, cedir autonomia, treballar en grup, bla bla bla). Estic lluny d’aconseguir-ho, però és segur que el procés és irreversible, mai més seré un ós formiguer.

El com de la meva participació? Una recopilació, en clau d’humor, i en forma de cites, de reflexions que he anat trobant en aquest procés de transformació-aprenentatge. He après de companys, escoltat els alumnes, llegit, estudiat, assistit a jornades i copiat a mansalva d’aquí i d’allà… però hi ha certes coses que costa de trobar enlloc, que no surten als manuals per convertir-se en gos llop, potser, perquè només s’aprenen a l’aula.

Faig redifusió aquí del vídeo resum de la meva intervenció al #CampBase “Repensar els espais escolars per l’educació del segle XXI” del projecte #eduDemà de la @FundacioBofill, celebrat el 8 de novembre de 2016 a l’Auditori del MACBA.

Podeu recuperar el visionat complet de l’acte aquí.

El resum:

Sergi del Moral destaca que en l’àmbit de l’educació actualment estem vivint canvis en relació a quins han de ser els aprenentatges que haurien de produir-se en els nois i noies d’avui en dia i quines metodologies s’han de fer servir. Aquestes preguntes d’alguna manera afecten també a com han de ser els espais on es produeixen aquests canvis, perquè tot el diàleg que hi ha sobre quina ha de ser l’educació actual té una derivada en els espais d’aprenentatge.