Por qué es buena idea abrir un blog

Filed under autoformació. Tagged , . 4 comentaris

Joseangel Murcia (@tocamates) está preparando una publicación para una revista de cuyo nombre no quiero acordarme, concretamente "una serie de artículos hablando de blogs, sin afán de ser exhaustivo, pero dando razones de por qué creo (creemos) que es buena idea abrir un blog".

Me escribió ayer contándome esto y pidiendo respuesta a algunas cuestiones. Con su permiso, me ha parecido adecuado publicarlo aquí.

¿Cómo se llama tu blog? ¿Por qué? ¿Quién escribe en él? ¿Colaboras con otros blogs?

No tiene nombre. Sólo escribo yo, aunque a menudo expreso mi opinión sobre experiencias surgidas en colaboración con otras personas. No colaboro con otros blogs de manera regular, pero intento comentar siempre que puedo. Ken Blanchart dice que el feedback es el desayuno de los campeones.

¿En qué momento decidiste que era buena idea abrir un blog? ¿Alguien te animó?

Inicialmente no creí que fuera una buena idea, más bien pensé que era una pérdida de tiempo, pero me gustaba hacerlo.

¿En qué momento te diste cuenta de que se te iba de las manos (el blog ya no te pertenecía y era “del mundo”)?

No tengo la sensación de que se me haya ido de las manos, y no creo que pueda ser de otro modo. Se trata de un blog personal, centrado en mi propia práctica, de algún modo, es un testimonio (multimedia) de mi recorrido profesional.

Quizá no he entendido la pregunta…

¿Para qué pensabas usar el blog? ¿Es para lo que ha acabado sirviendo?

Inicialmente lo veía como un espacio centrado en mis intereses, tanto personales como profesionales. Con el tiempo me he dado cuenta que la red se crea a partir de intereses compartidos, lo cual hace que sea importante no mezclar temas inconexos.

Tuve ocasión de preguntarle a Dan Meyer por qué le parecía importante compartir experiencias y crear comunidad. Hago mía su respuesta cuando me dijo que hacer sus preguntas en Internet le ayudó a crear una comunidad a su alrededor que le ha edificado, animado, criticado y le ha dado todo aquello que necesita para crecer como educador. La conversación íntegra puede consultarse aquí.

Sin lugar a duda, mi blog es la herramienta de desarrollo profesional más potente de que dispongo. Internamente me proporciona un espacio de reflexión y aprendizaje centrado en mi experiencia, externamente me permite compartir ideas y propuestas por un lado, y crear una pequeña comunidad centrada en mis intereses. ¡Esto antes era imposible!

¿Cuánto tiempo le dedicas a la semana? 

A menudo escribo cosas que finalmente no me merece la pena publicar, o publico cosas que no surgieron con la finalidad de ser publicadas (¡como este post!). Me resulta difícil cuantificar, pero sí puedo decir que le dedico bastantes horas.

¿Qué otras redes utilizas? ¿Te toma mucho tiempo? ¿Programas las entradas? ¿Te ayuda alguien?

Consulto casi a diario el correo electrónico, Twitter, YouTube y mi red de blogs. No programo las entradas, quizá porque mi ritmo de producción no lo requiere. Tengo un par o tres de docenas de posts en modo borrador, algunos nacen, crecen y se publican, otros se estancan, y otros tantos mueren antes de ver la luz. En cualquier caso, todos ellos cumplen su objetivo, me ayudan a reflexionar sobre mi propia práctica y a seguir aprendiendo.

¿Te preocupan las estadísticas? ¿El número de visitas? ¿El SEO?

¿Deberían? No, no me preocupan, aunque me interesan, sería ingenuo decir lo contrario. Miro con regularidad el número de visitas, qué posts se leen más, de dónde provienen las visitas… No hago “ingenieria de visitas”, tan sólo trato de escribir posts pensados, críticos, constructivos, con la mirada puesta en que puedan ser útiles a personas con intereses similares a los mios.

¿Eres regular? ¿Cuántas entradas escribes a la semana/al mes? ¿Te tomas descansos?

Intento publicar algun todos los meses, en los últimos dos años he publicado una media de tres posts al mes.

¿Te ha pasado que alguien “de la calle” te haya reconocido como el autor del blog que sigue? ¿Cómo ha sido?

En jornadas, seminarios, talleres y demás happenings educativos es relativamente habitual encontrar personas que han leído mi blog o que me conocen a través de Twitter, del mismo modo que yo tengo el gusto de conocer a las personas que hay detrás de blogs que sigo fervientemente.

¿Qué blogueros son tu inspiración? ¿Qué blogs de matemáticas o de didáctica nacionales o internacionales no te pierdes?

Sigo muchos blogs de docentes de matemáticas y de otras disciplinas, y de personas vinculadas de uno u otro modo a la educación o a las matemáticas. Principalmente me interesan los blogs similares al mío, centrados en la reflexión de aula.

Por la calidad de sus ideas y la manera de gestionar el blog destaco a Dan Meyer por encima el resto, es una constante fuente de inspiración para mí.

A nivel internacional sigo de cerca a Kate Nowak, Christopher Danielson, Sarah Aldous, Sam Shah, Jo Boaler, Fawn Nguyen, Andrew Stadel, Bowman Dickinson, Michael Pershan, Sarah Hagan

Y a nivel nacional a Boris Mir, Aitor Lázpita, Joan Jareño, Joseángel Murcia (tocamates), Jordi Doménech, Azahara Casas, Antonio Omatos, Joaquin García Mollá, Jaume Sans, Lourdes Domenech, Toni Solano, Ferran Ruíz entre otros.

¿Qué herramientas usas para leer blogs?

Un lector de rss, antes Goolge Reader, ahora Feedly.

¿Aconsejas a la gente que se abra un blog? ¿A todos? ¿Qué es lo mejor que te ha aportado abrir un blog?

Me interesa mucho el blog como herramienta de desarrollo profesional, y creo que en ese sentido es un recurso tan potente como poco explotado. Así que lo aconsejo fervientemente.

Animo a todas mis compañeras/os a abrir un blog para a compartir su experiencia personal, sus éxitos y sus preguntas. Les animo a escribir sobre aquello que les haga vibrar, y les sugiero que lo hagan centrándose en el proceso más que en el producto, a hablar de ingredientes, no de recetas, a poner el acento en compartir reflexiones más que en mostrar resultados.

¿Tu blog habla solo de matemáticas? ¿No te entran ganas de comentar otros temas? ¿Cómo te reprimes?

Habla de tres temas relacionados: educación, matemáticas y educación matemàtica. E intento hacerlo siempre a partir de mi propia experiencia, raramente publico nada que no haya pasado por mi estómago, para difundir la opinión de terceros hago servir otros canales, como por ejemplo Twitter.

La tentación de comentar otros temas es grande, pero me parece clave escoger un ámbito temático, la red se nutre del interés compartido.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Sentir una pregunta

Filed under 3actes, dan meyer, metodologia, resolució de prob, xerrades. Tagged . 22 comentaris

Estos dias en #aulablog14 me han servido para reafirmarme en al menos en dos ideas: (1) hay goze matemático para todxs, y (2) sentir una pregunta es una herramienta de aprendizaje potentísima.

Sentir, vivir, crear una pregunta en la cabeza de los alumnos tiene un valor especial, descubrir es mucho más potente que conocer. Descubrir singulariza, personifica, sindica, atrae. El conocimiento puede transmitirse, puede ser contado, pero el descubrimiento sólo puede vivirse en primera persona.

Con demasiada frecuencia la resolución de problemas matemáticos tiene esta pinta.

¿Ganas de resolverlo?

Esta manera de presentar un problema tiene ventajas, claro está, pero también es obvio que se preocupa poco o nada de que su resolución sea apetecible, o por captar y mantener la atenció de nuestros alumnos. En el taller Sin conflicto no hay matemáticas intentamos mostrar como generar una dinámica de aula más centrada en los alumnos y menos en el contenido curricular. Una idea original de Dan Meyer que él mismo llama "actividades matemáticas en tres actos".

Primero, encender el fuego. ¿Este video te sugiere alguna pregunta?

Después del taller, Boris apuntó que hubiera estado bien ver más puntos de partida como éste, es decir, situaciones que permitan sentir una pregunta. El objetivo de este artículo es dar cuatro ejemplos más que me parecen atractivos tan o más atractivos como la piràmide de monedas.

Ejemplo 1

A partir de un vídeo creado ex profeso. Un dipósito de agua se llena leeeeeentamente.

La pregunta principal que se quiere crear es ¿cuánto tardará en llenarse el tanque?

Ejemplo 2

A partir de una imagen. Quizá sea necesario introducirla, explicar que se trata de una fotografia en la que se ve una reproducción a escala de Neptuno. Pero, y eso es lo potente, quizá no hace falta decir nada más.

La pregunta que quiere sugerirse es ¿dónde está la Tierra?, ¿cómo sera de grande?

Ejemplo 3

A partir de un anuncio televisivo en el que se ha ocultado cierta información. 39 segundos bastan para encender el fuego.

La pregunta que se quiere crear es ¿cuántos sobres de azúcar hay en una lata de Coca-Cola?

Ejemplo 4

A partir de un objeto físico, palpable. Un pedazo de césped del Camp Nou de coleccionista, serie limitada. Entrar en clase, dejar el objeto donde toda la clase pueda verlo. ¿Qué preguntas surgen?

 ¿Cuántos trozos de césped com este hay en el Camp Nou? Suelen surgir preguntas distintas pero equivalentes: ¿cuántas personas tienen un pedazo como este? ¿cuánto dinero ha ganado el Barça vendiendo el césped?

Los tres primeros ejemplos son de Dan Meyer (aquí todas sus actividades en tres actos), el cuarto de Laia Fandos.

A raíz del feedback que recibimos en #aulablog14 no tengo ninguna duda de que esta metodologia dinámica de aula es exportable a cualquier disciplina. Lamento que todos los ejemplos sean de matemáticas. ¿Se te ocurre alguna propuesta de tu ámbito?

No puedo acabar este artículo sin decir que #aulablog14 también me ha servido para reafirmarme en otra idea. Me encanta ser profesor.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[activitat] Microrelats funcionals

Filed under acció d'aula, representació. 7 comentaris

Captar l'atenció, despertar l'interès:

Tria una gràfica i dues variables d'aquesta llista: amor, temperatura, felicitattemps, alçada, velocitatdistància, punts i diners.

Escriu un microrelat que sigui coherent amb la tria que has fet.

L'activitat se'ns va acudir de manera quasi-involuntària amb l'Andrea Richter a partir d'idees d'aquí i d'allà. No l'he posada en pràctica, si algú vol fer-la servir el feedback seria motiu d'alegria. O si a algú se li acudeix algun microrelat...

Perquè m'agrada aquesta activitat?

  • Parteix d'un impuls simple, el foc s'encén ràpid i no cal res més que paper i boli per entrar dins de l'activitat.
  • No hi ha una resposta única, no hi ha respostes correctes-incorrectes, hi ha microrelats més elaborats, encertats, creatius... ningú queda exclòs en aquesta proposta.
  • Personalitza, tants caps, tants microrelats personals i diferents, permet diferents graus d'aprofundiment o d'exhaustivitat.
  • Permet pensar creativament, l'activitat no marca una línia estreta que esperem que ressegueixin sinó que obre un camp per explorar.

Possibles dinàmiques d'aula:

  • Crear el microrelat a partir de les pautes donades. També es pot deixar lliure l'elecció de variables o fer servir altres gràfiques.
  • Llegir el microrelat, indicar gràfica i variables implicades. Justificar la coherència de la tria. El microrelat s'ajusta a la gràfica? Hi ha alguna altra gràfica que s'hi adapti?
  • [destacat] Llegir el microrelat a l'aula sense dir quina gràfica hi està implicada. La resta del grup ha d'identificar gràfica i variables justificant la resposta.
  • Fer un concurs de microrelats i difondre el resultat pel centre (aula, passadís, Sant Jordi...) i per la xarxa (web del centre, Twitter...).

Imatge extreta del magnífic llibre El lenguaje de funciones y gráficas. Shell Center for Mathematical Education.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[jornada] #aulaBLOG14

Filed under 3actes, IE Les Vinyes, xerrades. 2 comentaris

El próximo 3 de julio participo en el IX Encuentro de aulaBLOG. Juntamente con Boris Mir, compañero de IE Les Vinyes, hemos presentado una propuesta para los espacios aprender haciendo. Queremos compartir una metodologia de la que ya he hablado en estre blog y que usamos en nuestro centro para trabajar la resolución de problemas matemáticos. La hemos titulado Matemáticas en tres actos. Sin conflicto, no hay matemáticas!

Las personas organizadoras nos pidieron porqué creemos que es interesante nuestra propuesta. Esta fue nuestra respuesta.

La metodologia de resolución de problemas matemáticos en tres actos nos parece interesante porqué:

1/ Invierten el ciclo contenido-problema.
2/ Permiten pensar creativamente, modelizar, discutir y argumentar.
3/ Permiten incluir a todo el mundo y a personalizar.
4/ Fomentan el trabajo en equipo y la colaboración.
5/ Parten de un estímulo visual e impactante.
6/ Usan la tecnologia para resolver problemas.

10/07/14. Foto de familia de @otxolua. En la que faltamos Boris y yo! Aquí más.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Autoformació d'estiu

Filed under autoformació, formació, metodologia. 4 comentaris

És evident que assistir a cursos de formació  té un pes important en la configuració de la meva identitat docent. Altra cosa és transferir el que aprenc a l'aula, sovint hi ha una desconnexió entre el coneixement i l'experiència (entesa com la pràctica d'aula). Aquest fet em genera certa frustració-perplexitat després de cada curs, una sensació d'ineficiència o d'estacament.

Per aquest motiu m'he inscrit a un curs de formació d'estiu diferent, d’autoformació per ser més precís, gratuït, amb un bon balanç telemàtic/presencial, adaptat a les meves necessitats i a les dels meus alumnes, d'horari i duració flexibles, i el més important, reconegut oficiosament pels meus alumnes. En què consisteix?

He demanat a tots els alumnes què pensen de les meves classes de Matemàtiques. Els he fet 30 preguntes valorant la seva participació, la meva intervenció, la metodologia i l’avaluació, què els ha interessat més/menys, quins aspectes caldria ampliar/eliminar… Els he dit que no es tracta d'una activitat avaluable (tot i que ja procuro desvincular motivació i avaluació sempre que puc), que no tenen perquè respondre si no volen, però que m'interessa saber què opinen, que el seu parer em pot ajudar a fer millor la meva feina i, potser, a millorar les seves classes. El curs de formació d'estiu consistirà en analitzar les respostes, classificar i agrupar idees, i intentar lligar-ho amb la meva pràctica i les meves sensacions durant el curs. No és una informació neutral, òbviament, els poso entre l'espasa i la paret, però existeix tal cosa? Mentre el biaix informatiu no sigui tendenciós, només cal llegir la premsa aquests dies i fer un brindis per Felip VI. Pel que he pogut veure el feedback dels meus alumnes té un biaix positiu, però pitjor seria no saber res del que pensen, o que el biaix fos negatiu, :(.

Inauguraré la autoformació dedicant la primera sessió, i potser última (durada flexible), a intentar classificar quins són els factors que segons el parer dels meus alumnes fan que estiguin més motivats.

 

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Blasmar els llibres de text

Filed under cites, llibre de text, metodologia, reflexió. 1 comentari

"Hi ha una tendència pedagògica del dia, que consisteix a blasmar els llibres de text. Creuen els seus paladins que fer seguir a l'alumne uns ensenyaments a través d'un llibre determinat, és retallar les ales de la lliure volada vers el coneixement, és cenyir l'estudiant a uns mètodes i a unes maneres que poden no ésser els que més pròpiament sabran guiar la seva intel·ligència, és com interposar un vel de confusió entre l'alumnat i el mestre.

Tal opinió se'ns ofereix com una conseqüència, gairebé necessària, de l'abús del llibre de text, que tan hem de deplorar.

No cal, però, desesperar-nos fins al punt que un abús ens en provoqui un altre.

Una llarga experiència m'ha portat pel camí de creure que si el llibre de text pot ésser un carril de la rutina escolar, ben manejat pot ésser també una guia eficient i molts cops imprescindible; si pot arribar a constituir un tema de maquinització pedagògica, pot esdevenir la repetició necessària de la lliçó vida del mestre."

Emili Vallés

Aquest text és un fragment del prefaci d'un llibre de text d'aritmètica de l'any 1932 (sic), concretament del Matemàtiques del treball - Resum d'aritmètica, Editorial Barcino.

Paladins, touché. Vel de confusió entre alumne i mestre, touché. Que tant hem de deplorar, touché. Que un abús ens en provoqui un altre, touché. Maquinització pedagògica, touché. Lliçó viva del mestre, touché. 1932, touché.

Si l'Emili Vallès fos viu i tingués tuiter el posaria a la meva llista de "Referents".

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Apunts per a una entrevista

Filed under IE Les Vinyes, reflexió. 7 comentaris

Els i les alumnes del meu centre, Les Vinyes, estan preparant l'anuari del centre, una publicació escrita i editada per ells on es recullen les activitats més significatives dels curs. Dos alumnes de 3r d'ESO em van demanar una petita entrevista i van donar-me per avançat les preguntes que tenien previstes. Em prenc seriosament la feina dels meus alumnes (potser massa) i vaig preparar-me l'entrevista. Aquestes són les "respostes teòriques", els apunts que vaig preparar, el directe de l'entrevista és una altra cosa!

Apunts per a una entrevista

Perquè vas decidir dedicar-te a ensenyar?

El meu pare la meva mare eren mestres, ara ja jubilats, i d’una manera potser no gaire explícita m'han transmès una estima per aquest ofici. Per altra banda, a pesar de que no crec en les “vocacions”, quan era alumne i gaudia de les classes sovint sentia que aquesta professió reunia moltes coses que m'agraden. Per últim, i no per això menys important, una de les meves passions són les matemàtiques, poder dedicar-me a ensenyar i seguir aprenent matemàtiques és quelcom que gaudeixo intensament. Aquest tres factors són els que crec que em van fer dedicir, tot i que l’atzar també hi juga un paper important!

Si voleu un altre dia parlem de perquè penso que aquesta feina és la millor del món… ;)

T'agrada fer classe amb el sistema que es segueix aquí o penses que es millor per a un profe preparar una classe al estil "convencional"?

Qualsevol model d’ensenyament-aprenentatge té els seus punts forts i els seus punts febles. Personalment em sento molt còmode amb el “sistema” Les Vinyes, crec que combina amb encert (o aixo intentem!) el treball disciplinar per matèries “convencionals”, el treball interdisciplinar i el treball per projectes. Aquesta combinació connecta per una banda amb l’estructura del coneixement acadèmic, que considero important, i amb una l’aprenentatge basat en projectes, que contribueix a potenciar altres habilitats.

Aprofito per dir que aquests trets singulars de Les Vinyes no són una invenció nostra. Hi ha cert consens en que els sistemes educatius han d'evolucionar cap a maneres d’ensenyar i aprendre més aplicades, menys discursives, que fomentin no només la transmissió de coneixements, sinó també altres habilitats tan o més importants per viure i conviure en les societats actuals, com el treball en equip, l’autonomia, la creativitat, la iniciativa, les intel·ligències en un sentit més ampli... i per suposat, la perseverança i l'esforç.

Com prepares tu les teves classes per motivar als teus alumnes?

Uf… és llarg de respondre i segurament us avorriria... Potser resulta més interessant saber com pretenc que siguin les meves classes, o com m'agradaria que siguin. Les matemàtiques tenen una imatge que no ens ajuda gaire a les aules, sovint es diu que són difícils i que no tenen cap utilitat, alhora sembla com si les matemàtiques estiguin reservades per a persones “intel·ligents”, cosa que és rotundament falsa. A les meves classes intento que tothom pugui gaudir fent matemàtiques, i miro de fer-ho combinant activitats d'experimentació i descoberta, propostes obertes, que permetin diferents nivells d'aprofundiment, usant materials, fent debats… i també activitats de pràctica per fixar conceptes clau.

Quina activitat de totes les que has fet aquest curs t'agrada més?

Imagineu-vos que estem fent una cursa de cavalls un pèl estranya. Tirem dos daus i avança el cavall que tingui com a dorsal la suma els números obtinguts. Per quin cavall apostaríeu? A classe ens vam agrupar per equips, cadascú va apostar pels cavalls que creia que tenien més opcions de guanyar, vam llançar els daus, vam apuntar els resultats, els vam analitzar, vam extreure conclusions i vam intentar aplicar el que havíem après a una situació nova.

No crec en els remeis miraculosos, però crec que aquesta cicle d'experimentació-descoberta-anàlisi-consolidació contribueix a “tenir ganes de conèixer”, ajuda a donar més sentit al que fem, a situar-ho a algun lloc del nostre cap... Així és com s'ha construït el coneixement que ara tenim a la nostra disposició i crec que precisament aquest ha estat el motor d'aprenentatge. Conèixer està molt bé, però descobrir encara més.

Penses que els alumnes estan més motivats quan treballen per projectes?

És difícil respondre aquesta pregunta. Els projectes permeten treballar d’una manera diferent, és una oportunitat per integrar habilitats que dins d’una classe de matèria resultaria complicat o artificial. Diria que els projectes m’han ajudat a redescobrir alumnes. Hi ha companys i companyes vostres que a les matèries els costa i que als projectes destaquen molt positivament, i tot el contrari, alumnes que van bé a les matèries i que en canvi no saben gestionar l'autonomia dels projectes i el seu rendiment baixa. En tots dos casos, crec que s'aprenen coses.

Però la resposta interessant és la vostra. Esteu més motivats quan treballeu per projectes?

Com valores aquest curs?

Molt positivament. Em considero molt afortunat de formar part d’aquest centre. Llarga vida a Les Vinyes!

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Identitat docent

Filed under publicacions, reflexió. 6 comentaris

La Xarxa de competències bàsiques del Departament d'Ensenyament ha produït aquest vídeo sobre la identitat docent. Per fer-ho van donar la paraula a 10 mestres, entre els quals m'incloc, preguntant què entenen per identitat docent i quins factors els han ajudat a construir-la.

La meva identitat docent s'està tot just començant a construir, no tinc passat, per això inicialment em va semblar que no era una persona indicada per participar. A més a més, el concepte "identitat docent" no sé ben bé què significa, no n'havia sentit a parlar, tot i que haig de dir que em resulta simpàtic.

Per altra banda, vaig pensar que d'experts n'està el món ple (insolent), i que també té cert interès opinar sobre els factors que ajuden a configurar la identitat docent a un professor que comença. Finalment ha quedat un vídeo coral en el que estic content d'haver fet alguna aportació.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[jornada] Xarxa competències bàsiques. Aprendre amb els altres.

Filed under ABP, ccbb, formació, IE Les Vinyes, xerrades. 10 comentaris

Aquest dissabte 17 de maig assistiré a la jornada anual de la Xarxa CB del Departament d'Ensenyament Aprendre amb els altres. Cap a una escola competent, segons l'organització "se centra en les condicions que possibiliten aprendre dins un centre educatiu tant pel que fa al professorat com a l’alumnat".

Hi assisteixo atret principalment per dos motius. El primer és que hi ha representat el treball de molts centre d'arreu, i hi ha tres "espais de conversa" que tinc curiositat de tafanejar: (1) Treball per projectes, (2) Autoregulació i coavaluació i (3) Autonomia i iniciativa personal.  El segon és que en Boris Mir, col·lega i cap d'estudis del meu centre, farà una conferència plenària amb títol Aprendre amb els altres. El treball en equip.

Ens veiem allà?

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

A conversation with Dan Meyer

Filed under 3actes, dan meyer, publicacions, recomanat. Tagged . 2 comentaris

Transcripció al català

L'abril de 2013 l'Anton Aubanell, la Silvia Margelí, l'Andrea Richter, el Josep Rey i jo vam viatjar fins a Denver per assistir al congrés anual del National Council of Theacers of Mathematics (NTCM), la trobada més important i popular d'educació matemàtica dels Estats Units (s'hi apleguen prop de 10000 docents (deu mil)). Allà vam tenir l'oportunitat de tenir aquesta conversa amb en Dan Meyer. En paraules de l'Anton és "un vídeo missatges frescos, vius i aplicables sobre educació matemàtica" i que estic segur que pot interessar a més docents. Un any després de la gravació és un plaer poder publicar aquestes línies.

 

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email