Per si interessa a alguna de les persones que visiteu el meu bloc, faig còpia aquí del missatge de difusió del curs superior universitari que posarem en marxa el febrer de 2016.

La Facultat de Matemàtiques de la UB ofereix el curs superior universitari Recursos i activitats d’experimentació en educació matemàtica a secundària (2015-2016). Els objectius del curs són:

  • Analitzar el paper dels recursos manipulatius i TAC en l’ensenyament de les matemàtiques a l’educació secundària
  • Conèixer i seleccionar els recursos manipulatius i TAC adequats per tal de millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i la seva ubicació dintre de la programació d’aula

El curs està destinat a professorat de secundària (també es preveu la possibilitat d’admetre alumnes que no siguin titulats universitaris i que optaran a l’obtenció d’un títol d’extensió universitària)

Consta de 10 sessions de 3 hores que es duran a terme en dimarts de 17:00 a 20:00 h entre el 9 de febrer i el 12 d’abril del 2016 a la Facultat de Matemàtiques de la UB (una de les sessions es durà terme al Museu de Matemàtiques de Catalunya)

Professorat implicat: Anton Aubanell, Antoni Benseny, Sergi del Moral, Raül Fernández, Jordi Font, Albert Herrero, Joan Jareño, Lluís Mora i Sergi Muria

Més informació i preinscripció (del 30/11/2015 al 15/01/2016).

Estos dias en #aulablog14 me han servido para reafirmarme en al menos en dos ideas: (1) hay goze matemático para todxs, y (2) sentir una pregunta es una herramienta de aprendizaje potentísima.

Sentir, vivir, crear una pregunta en la cabeza de los alumnos tiene un valor especial, descubrir es mucho más potente que conocer. Descubrir singulariza, personifica, sindica, atrae. El conocimiento puede transmitirse, puede ser contado, pero el descubrimiento sólo puede vivirse en primera persona.

Con demasiada frecuencia la resolución de problemas matemáticos tiene esta pinta.

¿Ganas de resolverlo?

Esta manera de presentar un problema tiene ventajas, claro está, pero también es obvio que se preocupa poco o nada de que su resolución sea apetecible, o por captar y mantener la atenció de nuestros alumnos. En el taller Sin conflicto no hay matemáticas intentamos mostrar como generar una dinámica de aula más centrada en los alumnos y menos en el contenido curricular. Una idea original de Dan Meyer que él mismo llama “actividades matemáticas en tres actos”.

Primero, encender el fuego. ¿Este video te sugiere alguna pregunta?

Después del taller, Boris apuntó que hubiera estado bien ver más puntos de partida como éste, es decir, situaciones que permitan sentir una pregunta. El objetivo de este artículo es dar cuatro ejemplos más que me parecen atractivos tan o más atractivos como la piràmide de monedas.

Ejemplo 1

A partir de un vídeo creado ex profeso. Un dipósito de agua se llena leeeeeentamente.

La pregunta principal que se quiere crear es ¿cuánto tardará en llenarse el tanque?

Ejemplo 2

A partir de una imagen. Quizá sea necesario introducirla, explicar que se trata de una fotografia en la que se ve una reproducción a escala de Neptuno. Pero, y eso es lo potente, quizá no hace falta decir nada más.

La pregunta que quiere sugerirse es ¿dónde está la Tierra?, ¿cómo sera de grande?

Ejemplo 3

A partir de un anuncio televisivo en el que se ha ocultado cierta información. 39 segundos bastan para encender el fuego.

La pregunta que se quiere crear es ¿cuántos sobres de azúcar hay en una lata de Coca-Cola?

Ejemplo 4

A partir de un objeto físico, palpable. Un pedazo de césped del Camp Nou de coleccionista, serie limitada. Entrar en clase, dejar el objeto donde toda la clase pueda verlo. ¿Qué preguntas surgen?

 ¿Cuántos trozos de césped como este hay en el Camp Nou? Suelen surgir preguntas distintas pero equivalentes: ¿cuántas personas tienen un pedazo como este? ¿cuánto dinero ha ganado el Barça vendiendo el césped?

Los tres primeros ejemplos son de Dan Meyer (aquí todas sus actividades en tres actos), el cuarto de Laia Fandos.

A raíz del feedback que recibimos en #aulablog14 no tengo ninguna duda de que esta metodologia dinámica de aula es exportable a cualquier disciplina. Lamento que todos los ejemplos sean de matemáticas. ¿Se te ocurre alguna propuesta de tu ámbito?

No puedo acabar este artículo sin decir que #aulablog14 también me ha servido para reafirmarme en otra idea. Me encanta ser profesor.

El próximo 3 de julio participo en el IX Encuentro de aulaBLOG. Juntamente con Boris Mir, compañero de IE Les Vinyes, hemos presentado una propuesta para los espacios aprender haciendo. Queremos compartir una metodologia de la que ya he hablado en estre blog y que usamos en nuestro centro para trabajar la resolución de problemas matemáticos. La hemos titulado Matemáticas en tres actos. Sin conflicto, no hay matemáticas!

Las personas organizadoras nos pidieron porqué creemos que es interesante nuestra propuesta. Esta fue nuestra respuesta.

La metodologia de resolución de problemas matemáticos en tres actos nos parece interesante porqué:

1/ Invierten el ciclo contenido-problema.
2/ Permiten pensar creativamente, modelizar, discutir y argumentar.
3/ Permiten incluir a todo el mundo y a personalizar.
4/ Fomentan el trabajo en equipo y la colaboración.
5/ Parten de un estímulo visual e impactante.
6/ Usan la tecnologia para resolver problemas.

10/07/14. Foto de familia de @otxolua. En la que faltamos Boris y yo! Aquí más.

Transcripció al català

L’abril de 2013 l’Anton Aubanell, la Silvia Margelí, l’Andrea Richter, el Josep Rey i jo vam viatjar fins a Denver per assistir al congrés anual del National Council of Theacers of Mathematics (NTCM), la trobada més important i popular d’educació matemàtica dels Estats Units (s’hi apleguen prop de 10000 docents (deu mil)). Allà vam tenir l’oportunitat de tenir aquesta conversa amb en Dan Meyer. En paraules de l’Anton és “un vídeo missatges frescos, vius i aplicables sobre educació matemàtica” i que estic segur que pot interessar a més docents. Un any després de la gravació és un plaer poder publicar aquestes línies.

 

Bones activitats d’aula

raulf The Six Acts of a Mathematical Story – http://rationalexpressions.blogspot.com/2013/11/the-six-acts-of-mathematical-story.html … cc:@sergidelmoral

CcBcnMvd A la #10JEM el grup MatGi presenta “Tema 13: probabilitat i estadística”. Material disponible a http://ademgi.feemcat.org/materials/tema13/ …

PuntMat Desenvolupaments de poliedres http://goo.gl/fb/v78uB  #applets #csuperior #eso #espaiiforma

raulf Genial i completa proposta per fer amb policubs: “Construcció d’un hotel òptim” http://fawnnguyen.com/2013/12/10/20131027.aspx?ref=rss … @creamat1

ddmeyer “Teaching with Three-Act Tasks: Act One.” Here’s video of me teaching a class with a #3act task. Fire away. http://bit.ly/1448mY9 

Nominats per formar part del refranyer educatiu popular

ErikaSo Rita Pierson: “Els nens no aprenen de la gent que no els estima” #educació #pedagogia

lamirada Fer interessants els continguts és la primera obligació del mestre #refranyeducatiu cc @sergidelmoral

sergidelmoral “És més important q els alumnes tinguin ganes d’aprendre matemàtiques q les matemàtiques q aprenen durant el procés” Jaume Vilalta #vídeoMAT

sergidelmoral La mona, aunque se vista de TIC, mona se queda. #refranes

sergidelmoral Les #matemàtiques no han de ser divertides, però poden ser-ho.

Begonya @sergidelmoral “What makes a learning object a ‘learning’ object is not the nature of an object, but rather, how it is used.” Stephen Downes
sergidelmoral @Begonya “El que converteix un objecte en un recurs d’aula és la vostra mirada.” @AntonAubanell dixit

Bones lectures

sergidelmoral Fantàstic: “Math is not linear” Alison Blank http://prezi.com/aww2hjfyil0u/math-is-not-linear/?

ddmeyer Important post from @mpershan on intervention classes. Accelerate instead of remediate. http://bit.ly/1exi8XZ 

El món no és matemàtic, i ja se n’ocupa ell de recordar-nos-ho

smargeli 100 anys d,encreuats. Avui: “donde se encuentran las paralelas”, 8 lletres. @raulf @AntonAubanell
smargeli @raulf @AntonAubanell i no es “infinito”
Conversa sencera aquí.

Innovació educativa

mariaojuel Els entorns d’innovació no són sostenibles si estan en mans de superherois; deixem emergir el lideratge de les persones normals #ICLL

mariaojuel @xarxaCb totalment d’acord, no tenim prou herois! Afegeixo: Ensenyar hauria de ser un ofici, no una religió.

hastagaars d’avui: tuit de @mariaojuel piat a #ICLL dibuixant amb @elcampuzano i @TorrecillasMarc @FundacioBofill pic.twitter.com/zpsNruQgha

lamirada @ielesvinyes no és un lloc on uns ensenyen i altres aprenen: és una organització dedicada a que tothom aprengui http://www.sergidelmoral.net/old/?p=4592 

Avaluació

jdomenechca Tenim un aprenentatge projectat a l’avaluació, enlloc d’una avaluació projectada a l’aprenentatge.

Txaumell @Guidix abans avaluava així http://sicomor2008.wordpress.com/2013/05/24/jo-vaig-fer-examens-col%C2%B7laboratius/ …; ara, així http://sicomor2008.wordpress.com/2013/10/08/donant-ales/ …

jdomenechca Maléficos bolis rojos y innovación educativa http://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2013/08/19/examenes-evaluaciones-y-maleficos-bolis-rojos/ …

ddmeyer Depressing video from @robertkaplinsky. Q: “There are 125 sheep and 5 dogs in a flock. How old is the shepherd?” http://bit.ly/IylrU5 

schink10 Students desperately need feedback….not points, not percentages, not letter grades…. I am talking good ol’ FEEDBACK.

ABP

cmorsoc @sergidelmoral @jdomenechca Puede que esto les guste: ABP + Scratch: http://cmorsoc.blogspot.com.es/2013/11/aprendizaje-basado-en-proyectos.html …

sergidelmoral A Finlàndia els professors són la hòstia, i els alumnes responsables, no com a la resta del món, ple d’ineptes i ganduls.

Llum al final del túnel

sergidelmoral Com explicar avui a les escoles, als nois i les noies, que la justicia és igual per tothom?
jordiguimb @sergidelmoral senzillament: posant.la en pràctica a les aules

CHNickerson math is so beautiful and i feel like the majority of teachers do a horrible job of expressing that. It makes me sad 🙁
Damidovich @CHNickerson @sergidelmoral I’m teacher in Maths and I agree with you, but a few of us are fighting to change it!!!
sergidelmoral @Damidovich @CHNickerson and we fight so hard! 🙂

Per pensar-hi entre 1 i n minuts

sergidelmoral – Per què no m’heu dit que estava equivocat? – Per què tu ets el profe de mates.

tchmathculture @mpershan @fnoschese not with all students no. Because every math class has disaffected students.

jfontgon @sergidelmoral No pas! Per què? Estic supersatisfet de l’activitat de la piràmide de monedes! Estic aprenent molt dels alumnes.

sergidelmoral Pregunta als meus alumnes: “No teniu la sensació de que estem rodejats de nombres?” Resposta unànime: “No.” #10JEM #oletu #estemsols

Karen_Aguilar19 M’avorreixo tant que obriré el moddle per fer la feina d’estiu de matemàtiques xd

jdomenechca El que ensenyem a l’escola no hauria de pretendre substituir el sentit comú dels alumnes. Hauria de pretendre fer-lo més potent.

 

I per últim, una mostra d’agraïment en forma de tuits a un mestre de mestres que se’ns jubila, l’Anton Aubanell. La seva darrera classe a la facultat de Matemàtiques de la UB va causar furor a la xarxa (#antonweloveyou) i, es clar, també fora d’ella.

Aquest és el suport visual que hem usat en la ponència de la XVI Jornada Didàctica Matemàtica ABEAM. A les darreres diapositives hi ha enllaços a diferents espais amb informació sobre els activitats matemàtiques en 3 actes.

A la presentació no hi ha rastre de la dinàmica de l’activitat Piràmide de monedes que hem fet durant la ponència. Aquí podeu trobar un guió (en brut) força exhaustiu.

Torno a casa amb energia renovada i orgullós de formar part d’aquest fantàstic col·lectiu humà: els mestres i professors d’ensenyament primari i secundari. Som la hòstia. Aquest tipus de jornades són cultura educativa en estat pur.

He traduït una nova activitat en #3actes, l’estic fent amb els meus alumnes de 1r d’ESO, es diu Piràmide de monedes i és senzillament meravellosa. L’activitat parteix d’aquest vídeo de 27 segons i de les preguntes que sorgeixen dels alumnes en veure’l. La festa està assegurada.

L’altre dia llegia que en Francesco Tonucci deia:

Les criatures mereixen activitats complexes, enriquidores,amb diversos llenguatges, que els introdueixin a la vida real.

No sé ben bé que devia tenir al cap en afirmar tal cosa però estic segur de que la Piràmide de monedes li encantaria.

L’activitat està funcionant força bé (ens queda una sessió), els i les alumnes m’han sorprès, una vegada més. En els propers dies m’agradaria escriure unes línies explicant com m’ha anat, a l’aula no trobo espai per reflexionar, per pensar com ha anat i per què. El directe m’absorbeix.

Mentrestant no arriben aquestes línies publico l’adaptació al català de l’activitat i el guió (en brut) que he fet servir. El guió és força exhaustiu, no està gaire polit, però crec que és clau per comprendre la dinàmica de l’activitat.

David Mamet diu que el treball d’un dramaturg consisteix a meravellar amb el que està a punt de succeir, no només a explicar o suggerir què succeirà. Què opinaria si fos professor de matemàtiques? No seria fantàstic que els nostres alumnes es meravellessin amb el que està a punt de succeir a l’aula? Podem aprendre d’estils narratius més propis de la dramatúrgia o de la literatura? Existeix un paral·lelisme entre el storytelling i la resolució de problemes a l’aula de matemàtiques? En aquesta comunicació farem matemàtiques en tres actes, una idea original d’en Dan Meyer que creiem que promou una matemàtica participativa, visual, fresca, aplicada i somrient. L’actuació serà amenitzada amb comentaris sobre les característiques de l’activitat d’acord al document competències bàsiques de l’àmbit matemàtic que recentment ha publicat el Departament d’Ensenyament.

Aquest és el resum de la comunicació Sense conflicte no hi ha matemàtiques que presentarem el proper dissabte dia 9 de novembre de 2013 l’Anton Aubanell, l’Andrea Richter i jo a la XVI Jornada Didàctica Matemàtica d’ABEAM. Ens veurem allà?

Més informació de les activitats en tres actes aquí.

Nota: Aquesta comunicació es una versió més madura del que vam voler presentar a les darreres JAEM.

23/10/2013. Ja s’ha publicat el programa de mà de la jornada i el resum de les ponències.

Vull demanar la teva ajuda, però només en el cas de que quan acabis de llegir aquestes línies creguis que tu també en surts guanyant.

Si us plau, mira aquest vídeo atentament, són divuit segons.

Un dipòsit s’omple leeeeeeeeeentament d’aigua. Quina és la primera pregunta que et ve a la ment? Possiblement: quant trigarà en omplir-se? O potser una altra d’equivalent. Acabem preguntar-nos quelcom, hem viscut una pregunta, l’hem sentida, o el que és el mateix, volem saber la resposta. Sense més informació, què podem respondre? Quant trigarà en omplir-se? Aquí acaba el primer acte.

Divuit segons poden ser suficients per tocar l’os de la curiositat (matemàtica).

Tenim una primera estimació, grollera i personal. Tu tens la teva, jo tinc la meva, cada alumne/a la seva. Ara bé… quina informació cal per respondre la pregunta? Fer-nos aquesta pregunta és tan necessari com important, als problemes reals (no típicament escolars) no la podem obviar, no podem solucionar un problema sense preguntar-nos què ens cal per resoldre’l. En canvi, a l’aula de matemàtiques no solem aprofitar aquesta picada d’ullet a la personalització. Quina informació i quines eines necessitaràs? En què et puc ajudar? Aquí comença el segon acte, en el que els alumnes han de disposar d’informació sobre el dipòsit d’aigua, com el volum, la pressió o vocabulari específic, i eines, com per exemple el professor, per ajudar-los a comprendre i resoldre el problema. És important no anticipar aquesta part abans de que els alumnes es facin algun tipus de pregunta

    

Finalment, al tercer acte, després de tota aquesta feina, hem arribat a una resposta, tenim la nostra resposta, el dipòsit trigarà 8 minuts i 1 segon en omplir-se. I volem saber si hem resolt el problema. És correcta la nostra resposta? Funcionen les matemàtiques en el món real?

Ens hem preguntat, hem investigat, hem conjecturat, hem calculat i hem predit. Després de tota aquesta feina, veure aquest vídeo pot provocar molta emoció. Segurament més gratificant i edificant que mirar el solucionari a les pàgines finals del llibre de text.

Fins aquí el relat de com es podria desenvolupar una activitat matemàtica en 3 actes (three-act maths tasks), construït a partir d’una conversa amb el mateix Dan Meyer al #nctm2103, autor de la idea original. Un tipus d’activitats que busquen generar preguntes a partir d’un estímul visual i s’estructuren en tres actes per tal de crear un ambient atractiu per a la resolució de problemes.

A continuació una petició d’ajuda i col·laboració.

Fa temps que segueixo a en Dan Meyer, m’encanta el que fa i el que diu. Les activitats matemàtiques en 3 actes són probablement el seu projecte més conegut, em sembla que promouen una matemàtica participativa, fresca, joveaplicada i somrient. Estic segur que aquest interès és compartit per més ensenyants, som moltes persones fent-nos preguntes similars, sovint havent de respondre solitàriament. Aquestes línies són una crida a l’acció a tothom qui s’hi senti atret.

Per què…

Hem endegat una iniciativa per adaptar-traduir algunes totes les activitats en tres actes d’en Dan Meyer, compartir-les seguint les mateixes llicències CC dels originals i intentar crear converses disteses, fresques, de tu a tu, al voltant de la seva posada en pràctica.

I ens cal ajuda, en diferents intensitats. Quatre maneres superposables de col·laborar:

  • Difon. Quantes més persones coneguin els materials més es faran servir i més intercanvis d’impressions es podran generar. Parla’n als teus col·legues, als teus companys/es de departament, al teu bloc, a les xarxes socials… Ajuda’ns a fer córrer la veu!
  • Utilitza. Ets lliure de copiar, adaptar i utilitzar el que et convingui d’acord a la llicència CC de cada activitat.
  • Comenta. La teva opinió és un bé molt preuat, anima’t a compartir-la a través dels comentaris!
  • Tradueix. Aquesta ajuda implica més compromís. Interessats enviu-me un correu a smoral3 at xtec.cat.

Hem creat un espai on ja s’hi poden trobar quatre activitats llestes per fer servir, així com informació general sobre les activitats en tres actes. S’aniran incorporant noves activitats a mesura que estiguin acabades.

 

Andrea Richter y yo, con la inestimable ayuda de Anton Aubanell, hemos presentado una comunicación para la equis uve palito edición de las JAEM (Mallorca, 2-5 de Julio). Lleva por título Sin conflicto no hay historia matemáticas. Matemáticas en tres actos y este es su resumen:

Según dice David Mamet, el trabajo de un dramaturgo consiste en maravillar a la audiencia con lo que está a punto de suceder. No tan sólo en explicar o sugerir que sucederá. ¿Opinaría lo mismo si fuera profesor de matemáticas? O dicho de otro modo, ¿no seria fantástico maravillar a nuestros alumnos con lo que está a punto de suceder? De ser así, ¿podemos aprender algo de estilos narrativos más propios de la literatura o la dramaturgia? ¿No existe un paralelismo evidente entre estos estilos narrativos y la resolución de problemas? En esta comunicación hablaremos de todos estos interrogantes partiendo de las Actividades Matemáticas en Tres Actos de Dan Meyer, que se valen de la cuidadosa gestión de recursos narrativos más propios de la literatura presentando una matemática aplicada, fresca y sonriente.

Aquí el texto completo.

Imagen de David T Waller.

Las JAEM (Jornadas para el Aprendizaje y la Enseñanza de la Matemáticas) son el encuentro nacional que reune más profesores de matemáticas. Congrega bianualmente varios cientos de personas implicadas en la mejora de la educación matemática. En su mayoría se trata de docentes que pagan su viaje, su alojamiento y su inscripción, y que preparan comunicaciones y talleres sin esperar nada más que el intercambio de experiencias. ¿Existen encuentros similares en otras profesiones?

Esta edición es la primera vez que presento una comunicación. Me gustaría que fuera acepada para disponer de un espacio en este marco único para charlar y debatir entre compañeros y compañeras sobre las Three-Acts Math Tasks de Dan Meyer, una tipologia de actividades que me/nos ha cautivado y que nos parece una muy buena oportunidad para cautivar a nuestros alumnos.

26/05/13: Finalmente esta comunicación no formará parte de las aportaciones accepatadas por el Comité Científico. Fue acceptada a la espera de incluir más información sobre una experimentación que aun no hemos realizado y que, por cuestión de tiempo, no estamos en condiciones de realizar antes del cierre del programa de la XVI JAEM.

11/06/13: En ARC se puede encontrar una guía de la actividad (en catalán): http://apliense.xtec.cat/arc/node/29450