Els i les alumnes del meu centre, Les Vinyes, estan preparant l’anuari del centre, una publicació escrita i editada per ells on es recullen les activitats més significatives dels curs. Dos alumnes de 3r d’ESO em van demanar una petita entrevista i van donar-me per avançat les preguntes que tenien previstes. Em prenc seriosament la feina dels meus alumnes (potser massa) i vaig preparar-me l’entrevista. Aquestes són les “respostes teòriques”, els apunts que vaig preparar, el directe de l’entrevista és una altra cosa!

Apunts per a una entrevista

Perquè vas decidir dedicar-te a ensenyar?

El meu pare la meva mare eren mestres, ara ja jubilats, i d’una manera potser no gaire explícita m’han transmès una estima per aquest ofici. Per altra banda, a pesar de que no crec en les “vocacions”, quan era alumne i gaudia de les classes sovint sentia que aquesta professió reunia moltes coses que m’agraden. Per últim, i no per això menys important, una de les meves passions són les matemàtiques, poder dedicar-me a ensenyar i seguir aprenent matemàtiques és quelcom que gaudeixo intensament. Aquest tres factors són els que crec que em van fer dedicir, tot i que l’atzar també hi juga un paper important!

Si voleu un altre dia parlem de perquè penso que aquesta feina és la millor del món… 😉

T’agrada fer classe amb el sistema que es segueix aquí o penses que es millor per a un profe preparar una classe al estil “convencional”?

Qualsevol model d’ensenyament-aprenentatge té els seus punts forts i els seus punts febles. Personalment em sento molt còmode amb el “sistema” Les Vinyes, crec que combina amb encert (o aixo intentem!) el treball disciplinar per matèries “convencionals”, el treball interdisciplinar i el treball per projectes. Aquesta combinació connecta per una banda amb l’estructura del coneixement acadèmic, que considero important, i amb una l’aprenentatge basat en projectes, que contribueix a potenciar altres habilitats.

Aprofito per dir que aquests trets singulars de Les Vinyes no són una invenció nostra. Hi ha cert consens en que els sistemes educatius han d’evolucionar cap a maneres d’ensenyar i aprendre més aplicades, menys discursives, que fomentin no només la transmissió de coneixements, sinó també altres habilitats tan o més importants per viure i conviure en les societats actuals, com el treball en equip, l’autonomia, la creativitat, la iniciativa, les intel·ligències en un sentit més ampli… i per suposat, la perseverança i l’esforç.

Com prepares tu les teves classes per motivar als teus alumnes?

Uf… és llarg de respondre i segurament us avorriria… Potser resulta més interessant saber com pretenc que siguin les meves classes, o com m’agradaria que siguin. Les matemàtiques tenen una imatge que no ens ajuda gaire a les aules, sovint es diu que són difícils i que no tenen cap utilitat, alhora sembla com si les matemàtiques estiguin reservades per a persones “intel·ligents”, cosa que és rotundament falsa. A les meves classes intento que tothom pugui gaudir fent matemàtiques, i miro de fer-ho combinant activitats d’experimentació i descoberta, propostes obertes, que permetin diferents nivells d’aprofundiment, usant materials, fent debats… i també activitats de pràctica per fixar conceptes clau.

Quina activitat de totes les que has fet aquest curs t’agrada més?

Imagineu-vos que estem fent una cursa de cavalls un pèl estranya. Tirem dos daus i avança el cavall que tingui com a dorsal la suma els números obtinguts. Per quin cavall apostaríeu? A classe ens vam agrupar per equips, cadascú va apostar pels cavalls que creia que tenien més opcions de guanyar, vam llançar els daus, vam apuntar els resultats, els vam analitzar, vam extreure conclusions i vam intentar aplicar el que havíem après a una situació nova.

No crec en els remeis miraculosos, però crec que aquesta cicle d’experimentació-descoberta-anàlisi-consolidació contribueix a “tenir ganes de conèixer”, ajuda a donar més sentit al que fem, a situar-ho a algun lloc del nostre cap… Així és com s’ha construït el coneixement que ara tenim a la nostra disposició i crec que precisament aquest ha estat el motor d’aprenentatge. Conèixer està molt bé, però descobrir encara més.

Penses que els alumnes estan més motivats quan treballen per projectes?

És difícil respondre aquesta pregunta. Els projectes permeten treballar d’una manera diferent, és una oportunitat per integrar habilitats que dins d’una classe de matèria resultaria complicat o artificial. Diria que els projectes m’han ajudat a redescobrir alumnes. Hi ha companys i companyes vostres que a les matèries els costa i que als projectes destaquen molt positivament, i tot el contrari, alumnes que van bé a les matèries i que en canvi no saben gestionar l’autonomia dels projectes i el seu rendiment baixa. En tots dos casos, crec que s’aprenen coses.

Però la resposta interessant és la vostra. Esteu més motivats quan treballeu per projectes?

Com valores aquest curs?

Molt positivament. Em considero molt afortunat de formar part d’aquest centre. Llarga vida a Les Vinyes!

La Xarxa de competències bàsiques del Departament d’Ensenyament ha produït aquest vídeo sobre la identitat docent. Per fer-ho van donar la paraula a 10 mestres, entre els quals m’incloc, preguntant què entenen per identitat docent i quins factors els han ajudat a construir-la.

La meva identitat docent s’està tot just començant a construir, no tinc passat, per això inicialment em va semblar que no era una persona indicada per participar. A més a més, el concepte “identitat docent” no sé ben bé què significa, no n’havia sentit a parlar, tot i que haig de dir que em resulta simpàtic.

Per altra banda, vaig pensar que d’experts n’està el món ple (insolent), i que també té cert interès opinar sobre els factors que ajuden a configurar la identitat docent a un professor que comença. Finalment ha quedat un vídeo coral en el que estic content d’haver fet alguna aportació.

Aquest dissabte 17 de maig assistiré a la jornada anual de la Xarxa CB del Departament d’Ensenyament Aprendre amb els altres. Cap a una escola competent, segons l’organització “se centra en les condicions que possibiliten aprendre dins un centre educatiu tant pel que fa al professorat com a l’alumnat”.

Hi assisteixo atret principalment per dos motius. El primer és que hi ha representat el treball de molts centre d’arreu, i hi ha tres “espais de conversa” que tinc curiositat de tafanejar: (1) Treball per projectes, (2) Autoregulació i coavaluació i (3) Autonomia i iniciativa personal.  El segon és que en Boris Mir, col·lega i cap d’estudis del meu centre, farà una conferència plenària amb títol Aprendre amb els altres. El treball en equip.

Ens veiem allà?

Transcripció al català

L’abril de 2013 l’Anton Aubanell, la Silvia Margelí, l’Andrea Richter, el Josep Rey i jo vam viatjar fins a Denver per assistir al congrés anual del National Council of Theacers of Mathematics (NTCM), la trobada més important i popular d’educació matemàtica dels Estats Units (s’hi apleguen prop de 10000 docents (deu mil)). Allà vam tenir l’oportunitat de tenir aquesta conversa amb en Dan Meyer. En paraules de l’Anton és “un vídeo missatges frescos, vius i aplicables sobre educació matemàtica” i que estic segur que pot interessar a més docents. Un any després de la gravació és un plaer poder publicar aquestes línies.