Fent revisió d’aquest primer trimestre he passejat per l’activitat Hola, com ets?”. Una proposta amb la que vam iniciar el curs preguntant-nos quina és la nostra relació amb les matemàtiquescom ens sentim quan fem matemàtiquescom ens descrivim com a matemàtics/ques.

L’activitat va fa funcionar força bé. Arrel del post en que explicava l’activitat altres companyes es van animar a adaptar-la a les seves aules, com la Clara Jiménez, l’Andrea Richter, la Mariona Casals o una companya del meu propi centre. Aprofito aquest dies de descans per publicar algunes fotografies del resultat final, així com unes petites reflexions que van quedar al tinter.

Motles gràcies per fer-me arribar les fotografies!

La Mariona Casals amb els seus alumnes de 2n d’ESO. Els tres adjectius més triats: ordenada, influenciable i segura.

Imatge de la Mariona Casals, alumnes de 2n d'ESO.

La Mercé, companya a l’Institut Escola Les Vinyes, amb un grup que se sent ordenat, optimista i pacient.

Imatges de la meva companya, a 2n d'ESO.

Un dels meus grups de 1r d’ESO. Destaquen persones que se senten reflexives i pacients. El temps dirà! 😉

Diagrama de barres d'un dels meus grups de 1r d'ESO.

Alumnes de l’Andrea Richter, al grau d’educació primària de la UB. Destaca persistent i ordenada, i aclapara la inseguretat, valuosa informació per conèixer els alumnes i començar el curs.

Diagrama d'alumnes del grau d'educació primària.

Algunes reflexions després de l’activitat:

  • És una molt bona oportunitat per decorar l’aula amb els diagrames de barres (desaprofitada en aquesta ocasió!).
  • Tractant-se del primer dia i d’una activitat no típicament matemàtica (pel que estan acostumats) és clau remarcar que els adjectius han de descriure com se senten quan fan matemàtiques, i no com són en general.
  • En contra del que creia el nombre d’adjectius a triar no és important. Que hagin de triar només dos d’una llista prefixada semblava inicialment un pèl restrictiu, tot i així la descripció en veu alta permet adaptar i matissar el seu significat.
  • En dissenyar l’activitat vaig tenir molts dubtes sobre si els adjectius havien de ser negatius i positius, o només positius. No crec que hi hagi una resposta correcta, però després de fer-la (i del feedback de la Mariona Casals) crec que la llista proposada és bona, que és majoritàriament positiva.
  • La durada de l’activitat, tal com està plantejada, no és inferior a una sessió. Cal deixar temps perquè tots els alumnes es puguin presentar. Si es vol decorar l’aula convindria dedicar una sessió més.
  • A final de trimestre o curs l’activitat és pot repetir i es poden analitzar i discutir les semblances i diferències (agreixo aquesta idea a @massich).
  • Arrel de l’experiència d’altres companys, l’activitat pot funcionar a diferents nivells educatius. Probablement, a qualsevol nivell.
  • No és necessari que sigui una activitat d’inici de curs. Qualsevol moment és bo per saber com se senten els nostres alumnes quan fan matemàtiques!
  • L’activitat pot servir alhora per introduir conceptes d’estadística i de representació d’informació. En paraules de la Clara Jiménez, “…para introducir la idea de moda, descubrir a partir de ahí el conocimiento de las medidas de centralización y de dispersión que tienen y comenzar con el tema. Ver diferentes maneras de representar la información….”.

1/2/2014. La gènesi de l’activitat.

11/2/20114. El company @jfontgon m’envia aquesta fotografia. M’agrada creure que l’ha ajudat a encetar l’assignatura amb un clima que convidi a fer preguntes i a buscar respostes. D’entrada, diuen que se senten influenciables, creatius, pacients, optimistes i ordenats. Un bon inici!

Alumnes de 1r d'ESO d'en Jordi Font.

 17/09/2014. En Xavier Sallas (2 primeres) i el Jordi Font (tercera) i els seus alumnes:



Quan vaig fer servir els ordinadors a l’aula per primera vegada vaig tenir la sensació de que aquest canvi no tenia volta enrere. Em vaig adonar de que mai més podria fer classe sense ordinadors, o si més no, mai de la mateixa manera que amb ells. Hores d’ara, òbviament, encara n’estic convençut.

Aquest curs he tornat a experimentar aquesta sensació de no retorn, però en aquesta ocasió després d’acabar el primer projecte al meu centre. Dues setmanes frenètiques sense horaris condicionats per matèries i amb un objectiu compartit pels 81 alumnes de 1r d’ESO: produir una exposició relacionada amb el patrimoni del poble, Castellbisbal.

L’ús de la tecnologia amb criteri (didàctic) en tots els àmbits de l’educació (aprenentatge, ensenyament, gestió d’aula i de centre, avaluació, comunicació…) i l’aprenentatge basat en projectes són dos canvis que poden ajudar a transformar el sentit que els nostres alumnes atorguen a la seva educació. Són dos reptes majúsculs, i m’interessen, els considero els meus reptes.

 

El passat dimecres 4 de desembre la Mònica Terribas va entrevistar a la Carme Burgués, educadora, matemàtica i professora emèrita de la UB. 21 minuts de conversa analitzant amb seny (al·leluia!) el darrer informe PISA. Poc després del minut 5 trobo aquesta grata i inesperada sorpresa:

Mònica Terribas: Hi ha experts que diuen les matemàtiques si és a través de qüestions reals, de coses que els nanos poden tocar i entendre, s’entenen molt millor i arriben molt millor que no pas si anem pel camí de l’abstracte.

Carme Burgués: Una cosa és l’aprenentatge i l’altre és l’ús que tu facis de les matemàtiques. Aprendre s’ha d’aprendre del concret. Les matemàtiques no es pot amagar, és una matèria molt abstracte, molt.

Mònica Terribas: Però això no vol dir que sigui avorrida malgrat la fama que pot tenir?!

Carme Burgués: Què va, què va! Què va, què va! Què va, què va…

Mònica Terribas: Per tant, què falla aquí que hi ha molts nanos que consideren que és avorrida i que quan els dius…

Carme Burgués: I hi ha molts que consideren que és molt divertida!

Mònica Terribas: Sí, també.

Carme Burgués: Pensi que hi ha un web de recursos matemàtics que depèn del Departament d’Ensenyament, que és diu CREAMAT, que l’any passat va llençar una convocatòria que es diu vídeoMAT. Els nens de primària i de secundària, filmaven una qüestió a la qual donaven resposta matemàticament. Vostè sap l’èxit que va tenir aquesta convocatòria? Quants vídeos hi havia i lo interessants que eren? L’han repetida aquest any, és gent que s’ho passa bé amb les matemàtiques!

Mònica Terribas: Que juga..

Carme Burgués: I juga i avança, i és un repte que venç. És un repte, a vostè li posen un repte i si el venç què passa? No hi ha millor motivació, és a dir, l’èxit personal és la millor motivació per tothom, i per a la canalla també. Sí que hi ha gent que no n’aprèn, sí que hi ha gent que les avorreix, sí, i per això hem de millorar, clar, vull dir que això és veritat.

L’entrevista completa aquí.

I tant que sí, hi ha alumnes que s’ho passen bé fent matemàtiques.

Mentre investiguen quanta gent podríen alimentar si fessin servir la plana de Vic d’olla aquests alumnes afronten un repte complex, ric i interessantaprenen matemàtiques, i s’ho passen pipa. Així com aquesta tropa prenent mesures simultànies a Olot, El Prat de Llobregat i Còrdova per aproximar la mesura del radi de la Terra. O els 5 alumnes (sic) de l’Escola de Lladurs quan es pregunten quants grans de blat caben al camió d’en Marc i troben la seva pròpia resposta (òbviament, ja que la pregunta és seva). I molts altres nois i noies, d’infantil, primària i secundària, que van participar en la primera edició del vídeoMAT.

Adaptant-se a la seva realitat, succeeixen processos similars però únics en els quals els alumnes s’apropien de preguntes, cerquen respostes i miren de comunicar-les en un vídeo de 3 minuts de durada amb rigor i creativitat: Quants grills té una mandarina? El món és un mocador? Quantes vegades hem de doblegar un paper per arribar a la Lluna? Les matemàtiques ens ajuden a guardar secrets? A quina velocitat creix el cabell? Les matemàtiques serveixen per lligar? Quant trigaríem en comptar des de 1 fins a un milió?…

   

No són reptes trivials, hi ha matemàtiques aquí, i moltes coses més, es clar. Fer-se preguntes, conjecturar, cercar informació, usar diferents llenguatges i representacions, elaborar una resposta matemàtica, construir un relat, produir-lo… Ningú desmereix els procediments matemàtics, però tampoc hauríem de titubejar en dir que aquestes matemàtiques són MATEMÀTIQUES MAJÚSCULES. Com diu l’Anton Aubanell “hi ha més matemàtiques en un bon raonament que en una equació”, i afegeixo, fins i tot quan el contingut matemàtic té un paper secundari, perquè “és més important que els alumnes tinguin ganes d’aprendre matemàtiques que les matemàtiques que aprenen durant el procés” (Jaume Vilalta).

A l’equip impulsor del vídeoMAT ens ha fet contents aquesta inesperada menció del vídeoMAT en un dels programes de ràdio de més audiència, que la Carme Burgués hagi triat el projecte per exemplificar aquestes matemàtiques és positiu per al menys dos motius. Primer, perquè ella és una de les persones que més en sap d’educació matemàtica a casa nostra i, segon, perquè precisament aquests és un dels objectius clau del vídeoMAT, promoure unes matemàtiques més properes a les seves aplicacions i a la seva presència en l’entorn, i fer-ho de manera que s’apel·li a la personalització, a la creativitat i a la complexitat del món que ens envolta.

El vídeoMAT és tan sols una excusa, el que realment importa és obrir camins per a que els centres i el professorat disposem d’eines per crear espais a les nostres aules on aquestes matemàtiques siguin possibles, pensant especialment en aquells alumnes als quals les matemàtiques els avorreixen i/o els generen frustració. Hem d’aconseguir entendre aquests tipus de propostes com una oportunitat per treballar curricularment, per fer matemàtiques en majúscules, per treue’ns prejudicis i pors i creure que amb pràctiques com aquestes estem ensenyant i aprenent matemàtiques d’alta qualitat, i alhora, molt més que matemàtiques.

No sobra dir que darrera d’aquestes creacions hi ha el suport, el guiatge i l’entusiasme de molts docents, com en Jorge Sánchez, la Montse Gelis, la Inma Crespo, el César Burgués, la Montserrat Planella (que ara forma part del petit equip impulsor del vídeoMAT), en Manel Guzmán, en Josep L. Cañadilla, en Santi Vilches (coordinador del grup fotografia matemàtica de l’ABEAM), la Mª Antònia Morató, l’Abraham de la Fuente, en Sergi Múria (ara membre del CREAMAT), el Salvador Chiva, la Virginia Carmona, en Josep Rey (president del MMACA), en Quim Tarradas (membre del MMACA), l’Enric Brasó (membre del MMACA), l’Enrique Llácer… per citar-ne alguns i algunes que tinc el goig de conèixer personalment.

Ens veiem al vídeoMAT?

Daniel Eatock

Tenia i tinc dubtes de quins articles tenen interès i per què. Fa temps vaig posar per escrit un conjunt d’idees per aclarir-me a mi mateix quin ús vull fer del bloc. En algun moment he pensat de publicar-les, però sempre m’han semblat inacabades, en construcció… passa que si t’ho penses molt al final no fas res.

Escric aquest bloc…

  • Per compartir les meves reflexions personals entorn a l’educació, les matemàtiques i l’educació matemàtica. Mantenir aquest bloc és una manera suau d’obligar-me a seure, pensar i escriure. Sense cap mena de dubte, és una de les eines de desenvolupament professional més potent de que disposo.
  • Per generar debat centrat en la meva pròpia pràctica, cosa que em permet enriquir-la incorporant la visió de companys i companyes.
  • Per què l’educació està plena de grans corredors de fons, escriure aquest bloc és un petit i humil intent de crear comunitat, d’intercanviar idees i crítiques constructives, i de compartir llenguatge, estímuls.
  • Per animar-te a tu a que obris un bloc i comparteixis els teus èxits i els teus fracassos, la teva opinió és un bé molt preuat.

En aquest bloc intento escriure…

  • Amb franquesa i honestedat. Una opinió pensada, serena i respectuosa no hauria d’ofendre a ningú.
  • Amb rigor però sense formalismes. Em preocupa que les meves paraules no descriguin allò que vull expressar, no en canvi si s’adapten al discurs didàctic de moda. La didàctica és el que passa a les aules cada dia, no el que es diu en articles científics i en la literatura.
  • Tenint present la diversitat d’opinions i de creences, especialment quan puguin semblar-me manifestament equivocades i/o contraposades a les meves.
  • Evitant el dogmatisme, molt freqüent a la xarxa. Procurar pensar dues vegades el que dic i llegir-ho unes quantes més.
  • Fonamentant les crítiques tant com sigui possible.
  • Usant la crítica lúdica, l’humor i la ironia constructiva tenen un poder transformador especial.
  • Citant a tots els/les companys/es que han intervingut d’una o altra manera en el contingut d’un article i decidir si és convenient demanar-los permís, opinió, ajuda, difusió..

Intento escriure sobre…

  • Tot allò que em fa vibrar relacionat amb l’educació, les matemàtiques i l’educació matemàtica.
  • Els processos, no sobre els productes. D’ingredients, no de receptes.
  • Experiències pròpies, més en clau de reflexió que no de mostració. Internet està ple de bones (i males) idees, però aquest és l’únic espai centrat en mi i per això em resulta profitós.
  • Experiències d’altres, sempre que tingui sentit incorporar una visió personal. Intento no (només) referenciar, aquest espai no és (només) un recull de recursos.
  • Persones, projectes i entitats que m’agraden.
Crèdits de la imatge: Hammer + Nail. Daniel Eatock

Cito sovint una frase d’en Ken Blanchart que diu que el feedback és l’esmorzar dels campions. Intento aplicar-la sempre que puc, i aquesta setmana he tancat el primer trimestre (de matemàtiques) demanant als alumnes la seva opinió sobre el què hem fet a classe: esteu satisfets? què us ha agradat més? què menys? opinions sobre activitats concretes, com us heu sentit? què trobeu a faltar?… coses d’aquest estil.

No vull valorar ara-aquí les preguntes, ni les respostes que he rebut, sinó simplement deixar per escrit que aquesta professió nostra, a pesar dels pesars, m’aporta molt més del que dono.

“dons tot, a mes a mes m´ha agradat el sergi com a profe de mates perque es un tipos de matematic que ningu imagina algu smpre creu que els profes de mates son molt firmes i molt critics,pero el Sergi es totalement diferent i es molt divertit fer mates amb ell”

De vegades tinc la sensació de que parlo massa a l’aula, i sospito que no és només una sensació. Hauria d’escoltar més als alumnes, cedir-los més la paraula i aprendre a escoltar què diuen i per què. Els alumnes han de parlar més per què quan ho fan, entre moltes altres coses, diuen coses com aquesta.

Agraeixo especialment aquest feedback positiu perquè l’energia que haig d’emprar (desaprofitar?) per aconseguir un clima de treball és esgotadora. Massa sovint pel meu gust m’haig de posar seriós i fotre bronques que sempre em semblen excessives, quan no inútils.

Sigui com sigui, gràcies Saba i companyia.