Seguimos hablando sobre producto, sobre contenido clásico. Compartimos centenares de demostraciones del Teorema Importante, a cual más imaginativa. En cambio es más complejo encontrar compañerxs que compartan situaciones que contribuyan a crear necesidad de aprender, o maneras de justificar la necesidad de explicar x o y, o maneras de facilitar la comprensión, o maneras de comprender sin necesidad de explicar, o maneras de personalizar, o maneras de problematizar, o…

El Teorema Importante tampoco es importante en sí mismo, no se pierde generalidad si en su lugar ponemos el ciclo del agua, las notas musicales, la tabla periódica, leer a los clásicos o la guerra civil.

Crece el runrún mediático que da importancia al proceso (léase competencias, contexto, proyectos, transversalidad, emociones…) pero seguimos adorando en exceso el producto.

Captura de 2016-02-18 09:01:45

E. G. Begle lo dice así:

“en las últimas dos décadas [..] hemos avanzado mucho en el problema de aprender mejores matemáticas y muy poco en el problema de aprender las matemáticas mejor

Compartamos dónde vamos pero también cómo llegamos. No dejemos de compartir las tediosas listas de las 10 mejores #LoQueSea, pero si queremos avanzar más rápido, quizá sea necesario compartir qué hicimos ayer en clase, con alumnxs de verdad, compañerxs de verdad y centros educativos de verdad.

“Hi ha una tendència pedagògica del dia, que consisteix a blasmar els llibres de text. Creuen els seus paladins que fer seguir a l’alumne uns ensenyaments a través d’un llibre determinat, és retallar les ales de la lliure volada vers el coneixement, és cenyir l’estudiant a uns mètodes i a unes maneres que poden no ésser els que més pròpiament sabran guiar la seva intel·ligència, és com interposar un vel de confusió entre l’alumnat i el mestre.

Tal opinió se’ns ofereix com una conseqüència, gairebé necessària, de l’abús del llibre de text, que tant hem de deplorar.

No cal, però, desesperar-nos fins al punt que un abús ens en provoqui un altre.

Una llarga experiència m’ha portat pel camí de creure que si el llibre de text pot ésser un carril de la rutina escolar, ben manejat pot ésser també una guia eficient i molts cops imprescindible; si pot arribar a constituir un tema de maquinització pedagògica, pot esdevenir la repetició necessària de la lliçó viva del mestre.”

Emili Vallés

Aquest text és un fragment del prefaci d’un llibre de text d’aritmètica de l’any 1932 (sic), concretament del Matemàtiques del treball – Resum d’aritmètica, Editorial Barcino.

Paladins, touché. Vel de confusió entre alumne i mestre, touché. Que tant hem de deplorar, touché. Que un abús ens en provoqui un altre, touché. Maquinització pedagògica, touché. Lliçó viva del mestre, touché. 1932, touché.

Si l’Emili Vallès fos viu i tingués tuiter el posaria a la meva llista de “Referents”.

“Les matemàtiques elementals… han de ser depurades de tot element que només pugui justificar-se de cara a estudis posteriors. No pot haver-hi res més destructiu per a una veritable educació que malbaratar llargues hores en l’adquisició d’idees i mètodes que no porten enlloc.”

Alfred North Whitehead

El company i amic Joan Jareño pregunta:

Hem avançat prou en la línia indicada? El nostre currículum ens ho permet?

No, no hem avançat prou. Estem (estic) a anys llum d’haver avançat prou.
I sí, el nostre currículum ens ho permet.

Gràcies per aquesta meravellosa cita.
La faig meva.

Cal més que una flor per parlar de matemàtiques a l’aula?

Francesco Tonucci:

“Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo”

¿Qué quiere decir esto en el contexto del aprendizaje de las matemáticas? ¡Touché!

Las clases de matemáticas en secundaria deberían parecerse más a un laboratorio (ensayo y error) y menos a una cadena de producción (diseño, producción y distribución).

Aunque del dicho al hecho hay un trecho. ¿Verdad?

Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen un conjunt de sabers d’un gran valor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar a totes les persones a raonar, de manera crítica, sobre les diferents realitats i problemàtiques del món actual. Per això l’educació matemàtica en les etapes obligatòries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes que coneguin el món en què viuen i que siguin capaços de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, així com adaptar-se als canvis, en els diferents àmbits de la seva vida. Així mateix, les matemàtiques possibiliten la creació de models simplificats del món real que permeten una interpretació acotada d’aquesta i alhora generen problemes adequats al moment educatiu de l’alumne/a tot facilitant el seu esperit crític i despertant la seva creativitat.

Introducció de la matèria de Matemàtiques al currículum vigent d’educació secundària obligatòria (p. 174)

Sóc professor, professor de matemàtiques.

“Conten una vegada en uns examens de geometria fets a l’Estudi General, el professor demanà al deixeble que tracés una línia sense fi, o sia una circumferència. L’alumne, que de moment no va comprendre la pregunta del mestre, va agafar el guix i començà una ratlla damunt la pissarra. Sense deixar el guix de la mà ratllà la pared de l’aula, des d’on va surtir cap al carrer, sense mai no parar de guixar a les parets o a terra. Rambla avall guixà sempre fins que va acabar el guix. El tribunal va discutir el cas, però va creure que des de el moment que la línia no tenia fi dins de l’edifici de l’Estudi, que era el camp d’acció del Tribunal, el deixeble, encara que no hages realitzat allò que el mestre li demanava, havia fet una línia sense fi i mereixia d’ésser aprovat.”

Histories i Llegendes de Barcelona, Joan Amades.

La dificultat de fer bones preguntes, interessants, adients, prou acotades, i alhora prou obertes. La (quasi) impossibilitat de personalitzar-les. La capacitat per acollir i saber valorar la diversitat de respostes. La quantificació del saber fer. Avaluar. Complicitat, confiança i alguna fresca de tant en tant.

– via Pep Vidal

No me gusta cocinar, lo hago bastante poco, lo que hago de vez en cuando es intentar explicar a los niños geografía e historia que son dos cosas que me gustan mucho, matemáticas no sabría cómo hacerlo.

Mariano Rajoy, president del govern espanyol

Nota: al 2012, any en que Rajoy ens fa aquest regal a tots els professors de matemàtiques, les seves filles estudiaven Educació Primària.

La prioritat, per davant de confrontacions de melic, és la digitalització de les aules.

Para mí todas las ideas son respetables, aunque sean “ideítas” o “ideotas”, aunque no esté de acuerdo con ellas. Lo que piense ese señor, o ese otro señor, o ese de allá de bigotito que no piensa nada porque ya se nos durmió, eso no impide que todos nosotros seamos muy buenos amigos.

Todos creemos que nuestra manera de ser, nuestra manera de vivir, nuestra manera de pensar y hasta nuestro modito de andar son los mejores; y a chaleco tratamos de imponérselo a los demás, y si no lo aceptan decimos que son unos tales y unos cuales y al ratito andamos a la greña.

¿Ustedes creen que eso está bien?

Mario Moreno, Cantinflas
Su Excelencia, México, 1967