Captar l’atenció, despertar l’interès:

Tria una gràfica i dues variables d’aquesta llista: amor, temperatura, felicitattemps, alçada, velocitatdistància, punts i diners.

Escriu un microrelat que sigui coherent amb la tria que has fet.

L’activitat se’ns va acudir de manera quasi-involuntària amb l’Andrea Richter a partir d’idees d’aquí i d’allà. No l’he posada en pràctica, si algú vol fer-la servir el feedback seria motiu d’alegria. O si a algú se li acudeix algun microrelat…

Perquè m’agrada aquesta activitat?

  • Parteix d’un impuls simple, el foc s’encén ràpid i no cal res més que paper i boli per entrar dins de l’activitat.
  • No hi ha una resposta única, no hi ha respostes correctes-incorrectes, hi ha microrelats més elaborats, encertats, creatius… ningú queda exclòs en aquesta proposta.
  • Personalitza, tants caps, tants microrelats personals i diferents, permet diferents graus d’aprofundiment o d’exhaustivitat.
  • Permet pensar creativament, l’activitat no marca una línia estreta que esperem que ressegueixin sinó que obre un camp per explorar.

Possibles dinàmiques d’aula:

  • Crear el microrelat a partir de les pautes donades. També es pot deixar lliure l’elecció de variables o fer servir altres gràfiques.
  • Llegir el microrelat, indicar gràfica i variables implicades. Justificar la coherència de la tria. El microrelat s’ajusta a la gràfica? Hi ha alguna altra gràfica que s’hi adapti?
  • [destacat] Llegir el microrelat a l’aula sense dir quina gràfica hi està implicada. La resta del grup ha d’identificar gràfica i variables justificant la resposta.
  • Fer un concurs de microrelats i difondre el resultat pel centre (aula, passadís, Sant Jordi…) i per la xarxa (web del centre, Twitter…).

Imatge extreta del magnífic llibre El lenguaje de funciones y gráficas. Shell Center for Mathematical Education.

El próximo 3 de julio participo en el IX Encuentro de aulaBLOG. Juntamente con Boris Mir, compañero de IE Les Vinyes, hemos presentado una propuesta para los espacios aprender haciendo. Queremos compartir una metodologia de la que ya he hablado en estre blog y que usamos en nuestro centro para trabajar la resolución de problemas matemáticos. La hemos titulado Matemáticas en tres actos. Sin conflicto, no hay matemáticas!

Las personas organizadoras nos pidieron porqué creemos que es interesante nuestra propuesta. Esta fue nuestra respuesta.

La metodologia de resolución de problemas matemáticos en tres actos nos parece interesante porqué:

1/ Invierten el ciclo contenido-problema.
2/ Permiten pensar creativamente, modelizar, discutir y argumentar.
3/ Permiten incluir a todo el mundo y a personalizar.
4/ Fomentan el trabajo en equipo y la colaboración.
5/ Parten de un estímulo visual e impactante.
6/ Usan la tecnologia para resolver problemas.

10/07/14. Foto de familia de @otxolua. En la que faltamos Boris y yo! Aquí más.

És evident que assistir a cursos de formació  té un pes important en la configuració de la meva identitat docent. Altra cosa és transferir el que aprenc a l’aula, sovint hi ha una desconnexió entre el coneixement i l’experiència (entesa com la pràctica d’aula). Aquest fet em genera certa frustració-perplexitat després de cada curs, una sensació d’ineficiència o d’estacament.

Per aquest motiu m’he inscrit a un curs de formació d’estiu diferent, d’autoformació per ser més precís, gratuït, amb un bon balanç telemàtic/presencial, adaptat a les meves necessitats i a les dels meus alumnes, d’horari i duració flexibles, i el més important, reconegut oficiosament pels meus alumnes. En què consisteix?

He demanat a tots els alumnes què pensen de les meves classes de Matemàtiques. Els he fet 30 preguntes valorant la seva participació, la meva intervenció, la metodologia i l’avaluació, què els ha interessat més/menys, quins aspectes caldria ampliar/eliminar… Els he dit que no es tracta d’una activitat avaluable (tot i que ja procuro desvincular motivació i avaluació sempre que puc), que no tenen perquè respondre si no volen, però que m’interessa saber què opinen, que el seu parer em pot ajudar a fer millor la meva feina i, potser, a millorar les seves classes. El curs de formació d’estiu consistirà en analitzar les respostes, classificar i agrupar idees, i intentar lligar-ho amb la meva pràctica i les meves sensacions durant el curs. No és una informació neutral, òbviament, els poso entre l’espasa i la paret, però existeix tal cosa? Mentre el biaix informatiu no sigui tendenciós, només cal llegir la premsa aquests dies i fer un brindis per Felip VI. Pel que he pogut veure el feedback dels meus alumnes té un biaix positiu, però pitjor seria no saber res del que pensen, o que el biaix fos negatiu, :(.

Inauguraré la autoformació dedicant la primera sessió, i potser última (durada flexible), a intentar classificar quins són els factors que segons el parer dels meus alumnes fan que estiguin més motivats.

 

“Hi ha una tendència pedagògica del dia, que consisteix a blasmar els llibres de text. Creuen els seus paladins que fer seguir a l’alumne uns ensenyaments a través d’un llibre determinat, és retallar les ales de la lliure volada vers el coneixement, és cenyir l’estudiant a uns mètodes i a unes maneres que poden no ésser els que més pròpiament sabran guiar la seva intel·ligència, és com interposar un vel de confusió entre l’alumnat i el mestre.

Tal opinió se’ns ofereix com una conseqüència, gairebé necessària, de l’abús del llibre de text, que tant hem de deplorar.

No cal, però, desesperar-nos fins al punt que un abús ens en provoqui un altre.

Una llarga experiència m’ha portat pel camí de creure que si el llibre de text pot ésser un carril de la rutina escolar, ben manejat pot ésser també una guia eficient i molts cops imprescindible; si pot arribar a constituir un tema de maquinització pedagògica, pot esdevenir la repetició necessària de la lliçó viva del mestre.”

Emili Vallés

Aquest text és un fragment del prefaci d’un llibre de text d’aritmètica de l’any 1932 (sic), concretament del Matemàtiques del treball – Resum d’aritmètica, Editorial Barcino.

Paladins, touché. Vel de confusió entre alumne i mestre, touché. Que tant hem de deplorar, touché. Que un abús ens en provoqui un altre, touché. Maquinització pedagògica, touché. Lliçó viva del mestre, touché. 1932, touché.

Si l’Emili Vallès fos viu i tingués tuiter el posaria a la meva llista de “Referents”.