David Mamet diu que el treball d’un dramaturg consisteix a meravellar amb el que està a punt de succeir, no només a explicar o suggerir què succeirà. Què opinaria si fos professor de matemàtiques? No seria fantàstic que els nostres alumnes es meravellessin amb el que està a punt de succeir a l’aula? Podem aprendre d’estils narratius més propis de la dramatúrgia o de la literatura? Existeix un paral·lelisme entre el storytelling i la resolució de problemes a l’aula de matemàtiques? En aquesta comunicació farem matemàtiques en tres actes, una idea original d’en Dan Meyer que creiem que promou una matemàtica participativa, visual, fresca, aplicada i somrient. L’actuació serà amenitzada amb comentaris sobre les característiques de l’activitat d’acord al document competències bàsiques de l’àmbit matemàtic que recentment ha publicat el Departament d’Ensenyament.

Aquest és el resum de la comunicació Sense conflicte no hi ha matemàtiques que presentarem el proper dissabte dia 9 de novembre de 2013 l’Anton Aubanell, l’Andrea Richter i jo a la XVI Jornada Didàctica Matemàtica d’ABEAM. Ens veurem allà?

Més informació de les activitats en tres actes aquí.

Nota: Aquesta comunicació es una versió més madura del que vam voler presentar a les darreres JAEM.

23/10/2013. Ja s’ha publicat el programa de mà de la jornada i el resum de les ponències.

Extracte d’un petit document que he preparat amb instruccions d’inici de curs.

A l’aula de matemàtiques:

  • Està prohibit no fer preguntes. Teniu el dret i el deure de preguntar allò que no s’entengui o que sigui necessari aclarir.
  • Les crítiques constructives són sempre ben rebudes, en totes direccions. No és important trobar culpables sinó trobar solucions.
  • És important tenir clar que l’error és allò que succeeix abans d’aprendre, per aquest motiu equivocar-se sempre serà motiu d’alegria, mai ha de servir per provocar desconfiança, inseguretat o menyspreu.
  • És imprescindible respectar els companys i les companyes, i afavorir que a l’aula gaudim d’un bon ambient de treball.

Potser és una mica massa edulcorat… però m’ha sortit de l’ànima.

17/09/13. Comentari destacat de @franksabate:

L’error és el motor de l’aprenentatge deia en Papert. No és un simple ‘dels errors se n’aprèn’. Gràcies pel post.

Francesco Tonucci:

“Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo”

¿Qué quiere decir esto en el contexto del aprendizaje de las matemáticas? ¡Touché!

Las clases de matemáticas en secundaria deberían parecerse más a un laboratorio (ensayo y error) y menos a una cadena de producción (diseño, producción y distribución).

Aunque del dicho al hecho hay un trecho. ¿Verdad?

La comunitat, el treball en equip, el contrast d’opinions, la crítica constructiva és especialment important pels professors (de matemàtiques). Fa pocs dies vaig publicar en aquest bloc un article per compartir una proposta pel primer dia del curs. No ho vaig fer de manera altruista, més aviat al contrari, esperava que el feedback d’altres companys i companyes m’ajudés a millorar la proposta.

Puc dir amb certa alegria que així ha estat. En pocs dies he rebut comentaris i correus de col·legues (coneguts i desconeguts) que m’han aportat noves i riques mirades, que m’han ajudat a fer-me noves preguntes, i a repensar i finalment modificar parts de l’activitat.

El feedback m’ha permès créixer professionalment.

No exagero.

Una de les persones que m’ha contactat ho ha fet per correu, comentant llargament la proposta. Aquesta ha estat part de la meva resposta:

Hola XYZ,

Abans de res, moltes gràcies per aquest extens correu. No feia falta, però un cop fet, agraeixo la molèstia que t’has pres, em resulten molt útils les teves suggerències. Crec que el feedback positiu és especialment potent entre docents, i potser més escàs del que caldria esperar. En Ken Blanchart, que no tinc la més remota idea de qui és, diu que el feedback és l’esmorzar dels campions. No és meravellosament certa aquesta frase?

Et vull confessar que m’hagués agradat molt que aquest correu el posessis al meu bloc en forma de comentari. És lícit que prefereixis aquest canal més íntim i personal, tot i que potser no és així, potser et dóna absolutament igual (si és així, digues-m’ho si us plau, perquè m’agradaria referenciar parts de la nostra conversa)… Sigui com sigui, fas reflexions bones i constructives de les quals altres companys/es també se’n poden beneficiar. Crec que tenen un valor incalculable. Saps la diferència entre el sexe i la pornografia (educativa)?

El que realment m’agradaria és que professors/es que intueixo que són molt bons (com tu) trobessin la motivació i el temps per compartir els seu èxits i els seus fracassos a la xarxa, en un bloc per exemple. En vam parlar a les darreres JAEM, recordes? Tan de bo de mica en mica és pogués anar creant una petita (o gran) “comunitat d’aprenentatge virtual” de professors de matemàtiques. Imagino professors/es prenent-se el seu bloc seriosament, reflexionant sobre la seva pròpia metodologia, la seva didàctica, amb rigor però sense formalismes. La didàctica és el que passa a les nostres aules, cada dia, no el que es diu als llibres, a les facultats o a les xerrades TED. Tenim moltes coses a compartir que el mitjà facilita i potencia (autogestió, adaptació, sense terminis, relació u a molts). T’imagines companys i companyes que t’agraden compartint en primera persona què fan i com ho fan? Explicant el procés enlloc del producte, mostrant què els ha funcionat, què els ha fallat, què els neguiteja, com es planifiquen, quines són les seves sensacions, i tot plegat des de les creences de cadascú, amb els seus estils, amb les seves sensibilitats docents, i fins allà on cadascú vulgui.

No ho podria dir més clar que en Dan Meyer:

“Quan era un professor novell, treballava en un departament amb professors més grans que jo, bons professors, però amb diferents preocupacions i diferents preguntes, per això vaig començar a fer les meves preguntes a Internet, creant una comunitat al meu voltant que m’ha edificat, m’ha animat, m’ha criticat i m’ha donat allò que necessito per créixer com a educador.”

Text complet: http://www.sergidelmoral.net/old/?p=2016

Òbviament, no m’invento res. Parlo de companys i companyes que estan escampats pel món i que s’han convertit en referències obligades. El mateix Dan Meyer, la Kate Nowak, la Sarah Aldous, en Christopher Danielson o en Sam Shah són alguns exemples. Si tens temps i ganes de mirar els seus blocs entendràs millor de què parlo. No cal anar tan lluny per trobar magnífics companys amb els que aprendre plegats.

Dicho lo cual… responc el teu correu entre línies.

Moltes gràcies i fins aviat,

Sergi

Crèdits de la imatge: European Space Agency via planometry.tumblr.com

 

…dibuixaria una vinyeta.

Un alumne, referint-se a les classes de matemàtiques, li diu angoixat al seu professor “Això està totalment desconnectat de la meva vida!”. I el professor, també angoixat, pensa, però potser no diu: “De fet, de qualsevol tipus de vida.”

Algú en sap de dibuixar?