El 12 de junio fui a esta presentación de Adrián Paenza. Hoy llego a esta entrevista a través de @jfontgon (gràcies!). Escuchándola me viene a la cabeza aquello de las matemáticas estan en todas partes, acompañado del tedio de los estudiantes al escuchar esta cantinela. Quizá porqué después de tanto oírla siguen sin saber dónde estan, las matemáticas. Mientras tanto, siguen y seguirán preguntado: “-Profe, ¿y esto para qué sirve?”. Buena señal.

Adrián Paenza dice:

Las matemáticas no són los que nos contaron que eran.

Bravo. Puede ser un buen inicio.

Seguramente también habrá profesores cansados de oirse decir que las matemáticas estan en todas partes. ¿Pero qué decir? Difícil respuesta, aunque tengo mis dudas de si este slogan ayuda a visibilizar unas matemáticas más cercanas, más seductoras. Creo que hay matemáticas para todos los públicos y ciertamente las matemáticas son el alfabeto que nos permite interpretar el universo, pero este carácter fundamental invisibiliza a su vez sus aplicaciones.

Adrián dice:

El rechazo que le produce la matemática históricamente a la gente es un síntoma de salud. No hay que preocuparse por eso, es razonable que uno rechaze lo que le enseñan. Por ejemplo, si yo te trajera once marcianos que nunca han visto jugar al futbol y yo te dijera: “Mira, hazme un favor! No saben lo que es el futbol, no saben lo que se pierden, llévalos a un campito y múestreles lo que es.”  Tu los llevas con una pelota, y los pones fuera del área formando una barrera y les dices: “Mira, ustedes quédense acá chichos y yo voy a patear. Ustedes con el cuerpo tienen que evitar que…” ¡Claro! Te van a decir, “si esto es el futbol yo no quiero jugar, no quiero que me peguen pelotazos en la cara”. Nosotros con las matemáticas hacemos eso, lo primero que hacemos es llevarnos a los niños a un lugar inhóspito, árido, difícil, que además no entienden para qué les sirve, y encima cuando van a la casa de dicen a los padres “¿y esto para que me sirve?”. Y los padres tampoco saben, y como ellos no saben le dicen “los vas a ver más adelante”, y nunca lleva más adelante. ¿Cuándo llega el momento?

Ver el rechazo histórico hacia a las matemáticas como un síntoma de salud. El símil de los marcianos que no conocen el futbol para ilustrar que deberíamos preocuparnos por presentar una matemática más seductora. Me gustan estas dos ideas, quizá por qué he puesto a mis alumnos en la barrera, esperando además que les encantara recibir balonazos. Adrián habla aquí de otro tipo de invisibilidad, habla de cómo se enseña y de cómo se aprendre. La primera invisibilidad, la invisible relevancia de las matemáticas, como dice Anton Aubanell, no puede ser tratada, es un hecho. Sobre la segunda invisibilidad, en cambio, hay mucho que decir. En eso estamos.

El mismo rechazo histórico según Dan Meyer (primeros 40 segundos):

Transcripción

Puedo pedirles que recuerden una época en que realmente amaban algo, una película, un álbum, una canción o un libro, y que lo recomendaban de corazón a aquellos que realmente querían, y ustedes anticipaban su reacción, la esperaban, y de pronto llegaba; y la persona la odiaba. A modo de introducción, esta es exactamente la que he sentido cada día de trabajo de los últimos seis años. Enseño matemáticas en la High School. Vendo un producto a un mercado que no lo quiere pero que la ley le obliga a comprar. Es simplemente una causa perdida.

¿De que manera podemos visibilizar (y hacer hueco) a unas matemáticas cercanas, más funcionales, seductoras y bellas?

 

Vull demanar la teva ajuda, però només en el cas de que quan acabis de llegir aquestes línies creguis que tu també en surts guanyant.

Si us plau, mira aquest vídeo atentament, són divuit segons.

Un dipòsit s’omple leeeeeeeeeentament d’aigua. Quina és la primera pregunta que et ve a la ment? Possiblement: quant trigarà en omplir-se? O potser una altra d’equivalent. Acabem preguntar-nos quelcom, hem viscut una pregunta, l’hem sentida, o el que és el mateix, volem saber la resposta. Sense més informació, què podem respondre? Quant trigarà en omplir-se? Aquí acaba el primer acte.

Divuit segons poden ser suficients per tocar l’os de la curiositat (matemàtica).

Tenim una primera estimació, grollera i personal. Tu tens la teva, jo tinc la meva, cada alumne/a la seva. Ara bé… quina informació cal per respondre la pregunta? Fer-nos aquesta pregunta és tan necessari com important, als problemes reals (no típicament escolars) no la podem obviar, no podem solucionar un problema sense preguntar-nos què ens cal per resoldre’l. En canvi, a l’aula de matemàtiques no solem aprofitar aquesta picada d’ullet a la personalització. Quina informació i quines eines necessitaràs? En què et puc ajudar? Aquí comença el segon acte, en el que els alumnes han de disposar d’informació sobre el dipòsit d’aigua, com el volum, la pressió o vocabulari específic, i eines, com per exemple el professor, per ajudar-los a comprendre i resoldre el problema. És important no anticipar aquesta part abans de que els alumnes es facin algun tipus de pregunta

    

Finalment, al tercer acte, després de tota aquesta feina, hem arribat a una resposta, tenim la nostra resposta, el dipòsit trigarà 8 minuts i 1 segon en omplir-se. I volem saber si hem resolt el problema. És correcta la nostra resposta? Funcionen les matemàtiques en el món real?

Ens hem preguntat, hem investigat, hem conjecturat, hem calculat i hem predit. Després de tota aquesta feina, veure aquest vídeo pot provocar molta emoció. Segurament més gratificant i edificant que mirar el solucionari a les pàgines finals del llibre de text.

Fins aquí el relat de com es podria desenvolupar una activitat matemàtica en 3 actes (three-act maths tasks), construït a partir d’una conversa amb el mateix Dan Meyer al #nctm2103, autor de la idea original. Un tipus d’activitats que busquen generar preguntes a partir d’un estímul visual i s’estructuren en tres actes per tal de crear un ambient atractiu per a la resolució de problemes.

A continuació una petició d’ajuda i col·laboració.

Fa temps que segueixo a en Dan Meyer, m’encanta el que fa i el que diu. Les activitats matemàtiques en 3 actes són probablement el seu projecte més conegut, em sembla que promouen una matemàtica participativa, fresca, joveaplicada i somrient. Estic segur que aquest interès és compartit per més ensenyants, som moltes persones fent-nos preguntes similars, sovint havent de respondre solitàriament. Aquestes línies són una crida a l’acció a tothom qui s’hi senti atret.

Per què…

Hem endegat una iniciativa per adaptar-traduir algunes totes les activitats en tres actes d’en Dan Meyer, compartir-les seguint les mateixes llicències CC dels originals i intentar crear converses disteses, fresques, de tu a tu, al voltant de la seva posada en pràctica.

I ens cal ajuda, en diferents intensitats. Quatre maneres superposables de col·laborar:

  • Difon. Quantes més persones coneguin els materials més es faran servir i més intercanvis d’impressions es podran generar. Parla’n als teus col·legues, als teus companys/es de departament, al teu bloc, a les xarxes socials… Ajuda’ns a fer córrer la veu!
  • Utilitza. Ets lliure de copiar, adaptar i utilitzar el que et convingui d’acord a la llicència CC de cada activitat.
  • Comenta. La teva opinió és un bé molt preuat, anima’t a compartir-la a través dels comentaris!
  • Tradueix. Aquesta ajuda implica més compromís. Interessats enviu-me un correu a smoral3 at xtec.cat.

Hem creat un espai on ja s’hi poden trobar quatre activitats llestes per fer servir, així com informació general sobre les activitats en tres actes. S’aniran incorporant noves activitats a mesura que estiguin acabades.

 

Torno a les aules. Després de dos anys com a tècnic docent als serveis centrals del Departament d’Ensenyament, i un any (aquest) formant part del magnífic equip del CREAMAT, el proper curs torno a l’arena.

Ha estat una decisió molt meditada, m’ha costat quasi tres anys fer un pas endavant, el mateix temps que fa que vaig marxar de l’Institut Can Mas de Ripollet. No tinc la sensació d’acabar una etapa, sinó més aviat la de tancar un parèntesi, i és que el desig de tornar a les aules no m’ha abandonat mai, cosa que dic amb cert orgull.

En aquests tres intensos anys he conegut a persones fantàstiques, i a grans professionals, he format part de bons equips de treball i he tingut el privilegi de participar activament en projectes que mai hagués imaginat. He tingut la sort de col·laborar en iniciatives que tenien sempre la mirada posada en l’aula, en contribuir a millorar les condicions en què l’aula es relaciona amb el món (eduCAT1x1), en donar suport a un dels motors de l’educació: els professors (CESIRE), en crear espais i condicions per poder compartir mirades entre docents (ARC), en incentivar nous formats tot mirant de promoure una visió més aplicada i funcional de les matemàtiques (vídeoMAT i Matemàtiques en acció).

Òbviament, no tot han estat flors i violes, també he viscut situacions i comportaments que farien vomitar a una vaca*, i he constatat la frase d’en Winston Churchill “si vols que una cosa no es faci crea una comissió per què se n’ocupi”. Tan mateix, sent honestos, crec que el record que em quedarà de tot plegat serà ben dolç.

Em considero molt afortunat, he tingut l’oportunitat de veure i viure l’escola des de fora de l’escola. He comprovat que dins i fora de les aules hi ha magnífics professionals lluitant molt³ més enllà de les seves “atribucions laborals” per millorar la qualitat de l’educació. De la mà d’aquesta gent i de tots aquests projectes he vist paisatges que m’acompanyaran tota la vida, i que no tinc cap dubte de que em serviran a partir de setembre.

Gràcies a totes les persones que han format part d’aquests últims tres anys.

*Exagero.

Crèdits de la imatge: Laura Ledesma

Quedan 12 días para que empiezen las JAEM2013 en Palma de Mallorca, la decimosexta edición del “congreso más importante de España en didáctica de las matemáticas”. He consultado el programa y estas son las “sesiones en las que me gustaría estar”. Me he inscrito a cuatro talleres, asistiré a los que me sean asignados. Hay alguna sesión solapada, o que está también expuesta en el zoco, decidiré sobre la marcha.

24/06/2013. Me han aceptado la inscripción a tres talleres (Construcción de puzles y máquinas matemáticas, Taller de visualización 2D – 3D, y Tema 13. Estadística y probabilidad)

8/8/13. He borrado del post las sesiones a las que no pude asistir.

A dia de hoy, esta es mi elección. ¿Cuál es la tuya?

 

Martes, 2 de julio


18:30 – 19:45 h.
(Plenaria)

Matemáticas y Animación 3D: un proceso creativo

Vila Laguarta, Cristóbal
Etérea Estudios de Animación, Zaragoza

 

Miércoles, 3 de julio


09:30 – 10:00 h. (Comunicación)

“Profe, ¿esto para qué sirve?” Dos proyectos para responder a esta pregunta: vídeoMAT y Matemàtiques en acció

Aubanell, Anton; del Moral, Sergi
CESIRE-CREAMAT

10:30 – 11:30 h. (Ponencia)

Compartiendo la pasión por las Mates

Comas Roqueta, Joaquín
SEMRM – Murcia

12:00 – 13:15 h. (Plenària)

La matemática, el arte y sus paradojas

Macho Stadler, Marta
Facultad de Ciencia y Tecnología. Universidad del País Vasco – Euskal Herriko Unibertsitatea

17:45 – 19:00 h. (Taller)

Construcción de puzles y máquinas matemáticas

Blasco, Fernando; Maestre, Nelo
Universidad Politécnica de Madrid — Divermates

 

Jueves, 4 de julio


09:00 – 09:30 h.
(Comunicación)

ARC: compartir, apoyar, innovar

Aubanell, Anton; Torra, Montserrat; del Moral, Sergi; Jareño, Joan
CESIRE-CREAMAT

10:00 – 10:30 h. (Comunicación)

¿Cómo llenar un centro de ilusiones (ópticas)?

Ritcher, Andrea; del Moral, Sergi; Vidal, Pep; Muria Maldonado, Sergi
IES RIbera Baixa. El Prat de Llobregat; Colectivo granja.cat. Barcelona

10:30 – 11:30 h. (Ponencia)

Los números preferidos del artista (números en el arte moderno)

Ibáñez Torres, Raúl
Departamento de Matemáticas, Universidad del País Vasco

12:00 – 13:15 h. (Plenaria)

Contar se conjuga como amar, pero admite imperativo: cuéntame un cuento, o dos, o tres

Aymerich Padilla, Carme; Barrios Lucena, Manuel
Escola Pública Maria-Mercè Marçal de Mataró; Televisió de Catalunya

 

Viernes, 5 de julio/strong>


09:30 – 10:00 h.
(Comunicación)

La traza oculta de un proyecto

Casado Barrio, María Jesús; López Casado, Paula
IES Francisco Daviña Rey

10:00 – 11:15 h. (Taller)

Taller de visualización 2D – 3D

Barba Uriach, David; Calvo Pesce, Cecilia; Cerezo, Ana; Ferrer, Miquel; Morera, Laura
Universitat Autònoma de Barcelona

12:00 – 13:15 h. (Taller)

Tema 13. Estadística y probabilidad

Bonet, Guillem; Fernández Hernández, Raül; Font, Imma; Fortuny, Núria; Manrique Ortega, Anna; Margelí Voelp, Sílvia; Mora, Cati; Oliu, Victòria; Pacreu, Mireia; Soliguer, Sandra; Tarradas, Quim; Vila, Berta; Villarroya, Aina
Instituts de secundària de Girona

17:15 – 18:30 h. (Plenaria)

Lo tuyo es puro teatro

Rosselló Llompart, Francesc; Trapero Llobera, Ana Patricia; y amigos
Universitat de les Illes Balears, UIB

Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen un conjunt de sabers d’un gran valor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar a totes les persones a raonar, de manera crítica, sobre les diferents realitats i problemàtiques del món actual. Per això l’educació matemàtica en les etapes obligatòries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes que coneguin el món en què viuen i que siguin capaços de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, així com adaptar-se als canvis, en els diferents àmbits de la seva vida. Així mateix, les matemàtiques possibiliten la creació de models simplificats del món real que permeten una interpretació acotada d’aquesta i alhora generen problemes adequats al moment educatiu de l’alumne/a tot facilitant el seu esperit crític i despertant la seva creativitat.

Introducció de la matèria de Matemàtiques al currículum vigent d’educació secundària obligatòria (p. 174)

Sóc professor, professor de matemàtiques.

“Conten una vegada en uns examens de geometria fets a l’Estudi General, el professor demanà al deixeble que tracés una línia sense fi, o sia una circumferència. L’alumne, que de moment no va comprendre la pregunta del mestre, va agafar el guix i començà una ratlla damunt la pissarra. Sense deixar el guix de la mà ratllà la pared de l’aula, des d’on va surtir cap al carrer, sense mai no parar de guixar a les parets o a terra. Rambla avall guixà sempre fins que va acabar el guix. El tribunal va discutir el cas, però va creure que des de el moment que la línia no tenia fi dins de l’edifici de l’Estudi, que era el camp d’acció del Tribunal, el deixeble, encara que no hages realitzat allò que el mestre li demanava, havia fet una línia sense fi i mereixia d’ésser aprovat.”

Histories i Llegendes de Barcelona, Joan Amades.

La dificultat de fer bones preguntes, interessants, adients, prou acotades, i alhora prou obertes. La (quasi) impossibilitat de personalitzar-les. La capacitat per acollir i saber valorar la diversitat de respostes. La quantificació del saber fer. Avaluar. Complicitat, confiança i alguna fresca de tant en tant.

– via Pep Vidal