"no lo sé" de Paloma Fadon Salazar
Paloma Fadon Salazar

He sentit a parlar vagament de l’Adrian Paenza com a un gran comunicador i divulgador de les matemàtiques. El dia 12 de juny visita Barcelona i farà una xerrada a la que tinc previst assistir.

M’he preguntat més d’una vegada quins són els motius pels quals els docents tenim dificultats per dir “no ho sé“. Es clar que això també els hi passa als alumnes, i a tothom. El primer any a la universitat com a estudiant de matemàtiques, en una classe de pràctiques, vaig cometre la insensatesa d’aixecar el dit i dir, amb certa seguretat, quelcom semblant a “hi ha alguna cosa que no he entès”. No pretenia desafiar ni desacreditar al professor, no volia crear mal ambient, estava sent sincer, i de fet modest, ja que estava lluny d’entendre alguna cosa. Encara recordo amb simpatia les cares de gratitud i complicitat dels meus companys i companyes.

És molt angoixant voler entendre i no poder. Molt més que voler entendre i no atrevir-se preguntar. Potser per tot això m’ha agradat aquest fragment del llibre ¿Cómo, esto también es matemática? de l’Adrian Paenza.

Es curiosa la dificultad que tenemos los humanos para decir “no sé, no entiendo”.

Y es curioso también cómo se va modificando a lo largo de los años, porque los niños no tienen dii cultades en preguntar “¿por qué el cielo es azul?” o “¿por qué mi hermanito tiene ‘pitito’ y yo no?” o “¿por qué gritaban ustedes dos ayer por la noche?” o “¿por qué el agua moja y el fuego quema y la electricidad ‘da patadas’?”. Y siguen los porqué.

En todo caso, a lo que aspiro es que concuerde conmigo en que los niños no tienen dii cultades ni conl ictos en cuestionar todo. Y cuando digo “todo”, quiero decir “¡todo!”.

Pero a medida que el tiempo pasa empiezan los rubores, los temores y uno ya no se siente tan cómodo cuando se exhibe falible o ignorante. La cultura se va filtrando por todas partes y las
reglas empiezan a encorsetar.

Uno se empieza a sentir incómodo cuando no entiende algo. Y la sociedad se ocupa de remarcarlo todo el tiempo:

“¿Cómo?, ¿no entendés?”
“¿No sabías que era así?”
“¿Dónde estabas metido, en una burbuja?”
“¡Es medio tonto, no entiende nada!”

O los más agraviantes aún:

“El ascensor no le llega hasta el último piso.”
“No es el cuchillo más ai lado del cajón.”
“Le faltan algunos jugadores.”

Nota: Em consta que s’han inscrit el Joan Jareño, el Raul Fernàndez, la Silvia Margelí, l’Anton Aubanell, l’Andrea Richter, la Nuria Fortuny i el Salvador Chiva. Si algú més  s’anima ens veurem allà (cal inscripció prèvia i les places són limitades).

Diu la veu en off:

“La xarxa de centres innovadors de l’ICE de la UAB agrupa centres públics interessats en la innovació i la millora educativa permanent. En aquests instituts la innovació implica a tot el centre, tant des de l’àmbit organitzatiu, com des del projecte pedagògic. Els centres de la xarxa tenen desplegaments curriculars singulars, integrant les TIC, l’aprenentatge basat en projectes, el treball cooperatiu o les intel·ligències múltiples.”

No formo part de la xarxa, però vaig demanar si podria assistir en qualitat de xafarder a la seva jornada de formació. Em van dir que clar que sí. Trobades com aquesta em fan posar content, se’m fa evident el compromís de tants i tants companys i companyes.

En aquest vídeo és presenten els centres participants. M’he trobat amb dos “cameos” gens menyspreables. Un de fugaç a 02:23 i un senyor primer pla a 09:04.

El 23 de maig tindrà lloc a Fabra i Coats la trobada amb la que conclou el projecte Sistemes oberts. Durant tot el dia, entre les 10 i les 19h, estaran exposats part del resultat dels diferents grups de treball participants i es duran terme algunes performances, aquest és el cartell d’anunciEstà tothom convidat! 

Professors, alumnes, artistes i científics hem compartit idees i mirades durant tot un curs per crear projectes que viuen a l’espai híbrid que uneix-separa la creació artística i l’experimentació científica, i afegiria la pràctica educativa. He tingut el gust de formar equip amb la Montserrat Planella, la Lídia Delgado i la Mariona Bassedas, i hem comptat amb el guiatge i el suport de la Pati Homs.

El nostre grup el vam batejar com a Desmesura. El tema de recerca que vam abordar parteix de dues idees. Per un costat la idea de magnitud, tenint present que amb freqüència parlem i sentim parlar de quantitats que no acabem de comprendre, per grans (milions d’€) o per petites (nano-partícules), no som capaços de visualitzar-les, de comparar-les amb quelcom conegut, convertint-se així en xifres estèrils, sense sentit, fent-nos indefensos davant d’aquesta informació. I per altra banda, la idea del consum d’aigua, i més concretament el consum d’aigua virtual, terme que defineix la quantitat d’aigua necessària per produir qualsevol producte.

La nostra recerca ha girat entorn a com podem ser capaços de visualitzar i prendre consciència i, al cap i al a fi de comprendre, el què representa una certa quantitat d’aigua o, encara més difícil, el que representa la quantitat d’aigua que, al llarg d’un procés sovint invisible, ha estat necessària per a produir productes quotidians. La nostra recerca no ha estat encaminada únicament a buscar i relacionar informació, sinó també a experimentar i buscar recursos que facin comunicable aquestes dues idees clau.

Aquesta recerca s’ha traduït en activitats als centres educatius on treballen les meves companyes (jo no tinc centre 🙁 actualment), i que han donat peu a noves recerques i experimentacions per part de l’alumnat. Una mostra del fruit de tot plegat serà el que s’exposarà el 23 de maig a Fabra i Coats conjuntament amb la resta de companys de Sistemes Oberts.

           

La inscripció està oberta:

The course is a short intervention designed to change students’ relationships with math. I have taught this intervention successfully in the past (in classrooms); it caused students to re-engage successfully with math, taking a new approach to the subject and their learning.

Algú més s’apunta?
Si us animeu deixeu un comentari si us plau.

– via dy/dan

 

8/7/13. En @jcolom m’ha dit via tuiter que s’ha inscrit, @lau_morera està a punt de fer-ho, i comenta que quants més siguem més aprendrem, i crec que té raó. Si teniu previst apuntar-vos i voleu fer pinya (podríem compartir impressions i ajudar-nos via tuiter, per exemple #EDUC115N) deixeu un comentari o feu algun tipus de senyal visible.

5 minuts més tard. @lau_morera està inscrita.

9/7/2013. Se ha apuntado @manoloizurdiaga y @begonya (professora de música) y Jordi Sanz “que encara no té @”. Y por cierto, también esta inscrito @ddmeyer.

10/7/13. Se añade @paconahe.

13/7/13. Se añade @imma_fornells. Ya somos 7 personas inscritas.

Pregunta: L’activitat del teu blog és enorme, i alguns dels teus projectes estan orientats a compartir experiències i crear comunitat. Per què creus que això és important?

Dan Meyer: Crec que veiem a tot arreu i en tot moment que la comunitat és molt important pels professors de matemàtiques. Jo estic en aquesta conferència ara mateix, vosaltres heu creuat l’oceà per venir fins aquí atrets per la comunitat, per intercanviar idees, compartir estímuls i critiques constructives. Quan era un professor novell, treballava en un departament amb professors més grans que jo, bons professors, però amb diferents preocupacions i diferents preguntes, per això vaig començar a fer les meves preguntes a Internet, creant una comunitat al meu voltant que m’ha edificat, m’ha animat, m’ha criticat i m’ha donat allò que necessito per créixer com a educador.

Fragment d’una conversa de Dan Meyer amb l’expedició catalana a la #nctm2013 (Andrea Richer, Anton Aubanell, Josep Rey, Sergi del Moral i Silvia Margelí).

Gràcies Dan.

Actualització: aquesta conversa va ser gravada i s’està editant. Es publicarà tan aviat es pugui.