La ràdio és un mitjà potent que arriba a moltes persones, que no demana una atenció visual i que permet parlar de matemàtiques en un format i un espai no habituals. Sovint és una segona veu que acompanya activitats diverses, que parla quasi a cau d’orella i que pot fer possible una relació amb les matemàtiques personal, íntima i propera. És el que hem intentat des del programa Extraradi de la ComRàdio. El present escrit explica l’experiència.

L’Extraradi, fins el passat més de juliol, va ser el magazín de les tardes de la ComRàdio. Es tractava d’un espai d’informació i d’entreteniment amb un format modern elaborat per un equip jove i entusiasta conduït per la periodista Olga Vallejo. A través de reportatges, entrevistes, ressenyes, música, comentaris… s’anaven teixint tres hores diàries de ràdio de qualitat. El programa va anar conreant un equip d’exploradors en diferents especialitats del qual vam tenir el plaer de formar part portant, cada tres setmanes, un tema de matemàtiques.

La cuina, la política i la música són àmbits propers a la nostra vida quotidiana però sovint sembla que les matemàtiques hi estiguin un pèl lluny. La idea que molts ciutadans en tenen sol circumscriure’s als records escolars. Records que configuren opinions personals i imatges socials que, hem de reconèixer-ho, en molts casos són millorables i que, presents en l’entorn de l’alumnat, no faciliten l’acció de l’escola.

Les matemàtiques són una ciència fonamental i, com els fonaments de les cases, sovint estan ocultes en la base sostenint l’estructura de teories científiques o de realitats tecnològiques. En general s’admet que les matemàtiques són importants en les nostres vides però, alhora, no es té clar on estan, ni per què s’utilitzen. La invisible rellevància de les matemàtiques!

La col·laboració amb l’Extraradi ens donava l’oportunitat de contribuir a mostrar que les matemàtiques ens acompanyen constantment, que estan en les targetes de crèdit, l’art, la natura, la medicina, l’arquitectura, la música… Ens donava l’oportunitat de compartir amb els oients un entusiasme per la nostra ciència que potser els resultava desconegut, de dir ben alt que tothom, al seu nivell, pot entendre i fer matemàtiques, que no són el territori exclusiu d’uns pocs experts, i que mai és tard per construir-hi una relació agradable i positiva.

Vàrem acceptar el repte i l’espai de matemàtiques ha estat una realitat present a l’Extraradi en els dos últims anys d’emissió. Al llarg de 18 programes hem dedicat 360 minuts a les matemàtiques, 2п radiants radiant matemàtiques!

En cada programa tractàvem un tema central, plantejàvem un repte convidant a la implicació dels oients i fèiem unes recomanacions que s’emetien repetidament fent possible una pluja setmanal d’informacions matemàtiques.

Les matemàtiques no són fàcils de tractar per la ràdio. Per un costat, normalment comporten un cert grau d’abstracció i, per l’altre, sovint requereixen un suport visual que el mitjà no permet (pensem en la geometria, per exemple). Tanmateix la ràdio és el regne de la paraula amb tota la potència que això l’hi atorga i, quan les paraules porten emoció i convicció poden transmetre tant com les imatges. Un exemple d’aquest fet el vàrem viure en un programa on el tema central eren els anamorfismes, deformacions d’imatges que prenen sentit des de certs punts de vista. Però vàrem començar incloent el testimoni d’un noi que emprava els anamorfismes per expressar l’amor i donar suport a la seva parella internada en un centre de recuperació. L’emoció d’aquelles paraules va substituir de bon tros el valor d’una imatge. Creiem en la força dels ponts entre l’emoció i les matemàtiques!

L’equip del programa ha tingut l’habilitat de saber crear un ambient cordial i estimulant que acull, convida i facilita la participació. En aquest escrit volem deixar testimoni d’una col·laboració que ha estat molt positiva. Tan de bo hàgim contribuït plegats a millorar una mica la imatge social de les matemàtiques.

Ens agradaria que l’experiència serveixi per animar a mestres i professorat a fer presents les matemàtiques en els mitjans. Ens sembla que és una bona manera de millorar la percepció de les matemàtiques en la nostra societat i de servir a l’escola des de fora de l’escola i des de formats no acadèmics.

Deu coses que ens agradaria haver après:

• Convé cercar temes pensant en els oients.
• No cal seguir el guió de manera rígida. Pot resultar artificial.
• Convé emprar un llenguatge planer i proper encara que pugui no ser el més precís.
• No cal dir-ho tot. El millor missatge és el que arriba i sovint no és el més exhaustiu.
• Cal posar-hi entusiasme. Les paraules no tenen més força que la convicció de qui les pronuncia.
• Cal cercar un ritme adequat introduint anècdotes, notes d’humor, música…
• És bo que hi intervinguin persones diverses, amb comentaris espontanis i canvis de perspectiva.
• L’atenció del públic és un bé volàtil. Cal guanyar-la i mantenir-la en cada instant.
• El mitjà no és l’altaveu del missatge sinó que el configura. Tan important és conèixer el contingut com el mitjà.
• Cal confiar en els periodistes, estar convençuts del que podem aportar uns i altres i sentir que fem equip.

Els enregistraments de les col·laboracions es poden consultar al web del CREAMAT:
http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/index.php/mediateca/radio

Nota: Aquest article el vam escriure l’Anton Aubanell i un servidor per la revista Escola Catalana. Es va publicar el passat setembre de 2012.