Aprendre a planificar

Ensenyar consisteix sovint a frenar l’instint d’intervenir prematurament per evitar l’error, o dit diferent, en paraules de Dan Meyer “ensenyar és provocar el mal de cap del qual l’aprenentatge n’és l’aspirina“.

En coherència amb el que pretenc provocar, fa un temps que treballo amb metodologies obertes on (1) prendre decisions, organitzar i planificar la feina, (2) fer-ho amb altres i (3) treballar de manera autònoma de manera sostinguda, no són condicions de contorn, sinó escenaris quotidians que formen part essencial i prioritària de l’aprenentatge. Són contingut. O com diria Freire, “no es un favor que ens podem o no concedir els uns als altres”, sinó que “el respecte a l’autonomia de l’educant és un imperatiu ètic”. De fet, pels amants de les teories conspiratives neohippies i neoliberals (sic), aquest “imperatiu ètic” és llei.

El respecte a l’autonomia de l’educand és un imperatiu ètic, no un favor que ens podem o no condecir els un als altres.

Paulo Freire. Pedagogia de l’autonomia.

Crec que sovint passem d’entorns d’aprenentatge excessivament estructurats a, sense solució de continuitat, altres excessivament oberts. Parlo per mi quan dic que he passat de decidir per ells fins al detall més ridicul, a esperar que siguin capaços d’organitzar processos de treball complexos on cal prioritzar tasques, distribuir càrregues de treball, planificar temps de resolució realistes… En mig d’aquests pols és, precisament, on està l’aprenentatge.

Tres cites que m’han fet riure i pensar:

— Els donem autonomia, però s’aprofiten i fan el que volen.

Professor/a que descobreix decebut que els alumnes no venen autònoms de sèrie

— Ja us ho deia jo! Els hem deixat triar tot el que han volgut i ha resultat un desastre.

Professor/a que confirma la sospita, cedir autonomia no és delegar decisions

— Ja sé que és important que prenguin decisions però és que es passen l’estona posant-se d’acord i al final no fan res…

Professor/a que “sempre acabava el llibre de text”

En aquest context, i amb aquesta intenció educativa, facilito als grups un planificador. És, tan sols, un full de càlcul tunejat per ajudar a organitzar processos de treball complexos i compartits. Alhora, en clau docent, serveix per analitzar simultàniament l’estat de treball de diversos grups i ser més útil per millorar les dinàmiques de grup.

En relació a aquest planificador

  • Un únic document per tot el grup classe.
  • Cada grup de treball disposa de dues pestanyes: una per les tasques (T) i una pels suggeriments (S).
  • La de suggeriments és per recollir processos de crítica i revisió, suggeriments del dia a dia…
  • A la pestanya de tasqueshi ha unes alertes per facilitar l’autorganització del grup. Dos comptadors amb un codi de colors: l’indicador de tasques es posa vermell si el nombre de tasques en estat “Fent-se” és < 2, donat que s’enten que el flux de treball no està ben informat, i l’indicador de suggeriments, que es posa vermell quan > 0, indica doncs que hi ha suggeriments per consultar.
  • La pestanya RESUM està pensada per l’equip docent. Resumeix quantitativament la informació que contenen tots els fulls. Serveix per analitzar a cop d’ull l’estat del flux de treball i poder enfocar l’acompanyament als grups.

El comparteixo sense més (us podeu fer una còpia del document) i apunto algunes idees:
https://docs.google.com/spreadsheets/d/1up189_NKHB8NxjryEpwTr-zy2ldQdytgAFPN_kE-xk0/edit#gid=616460381

Algunes idees

  1. Els alumnes no venen planificats de casa. Fer servir eines és una estratègia per facilitar la planificació i fer-la discutible.
  2. Aquest planificador pot fer les del·lícies dels “massa amics de les formuletes dels fulls de càlcul”, però en el fons, un full de paper amb una graella mínima és, sense dubte, suficient.
  3. El planificador és útil si la proposta d’aprenentatge contempla que els alumnes tenen veu i pressa de decisió en aspectes rellevants i de manera sostinguda durant un procés de treball mínimament llarg. Dit d’una altra manera, si no es contempla que la planificació és responsabilitat de qui aprèn el planificador és “matar mosques a canonades”.
  4. Inicialment convé provocar la rutina d’ús del planificador. Dedicar els 10 primers minuts a que cada grup revisi i actualitzi el seu planificador. Què hem fet? Què ens queda per fer? Què fas tu, jo, ell…? son preguntes que volem traslladar a qui aprèn. Que un grup comparteixi en veu alta la seva planificació sol ser molt enriquidor per tothom, i molt democràtic.
  5. Sovint intento cedir-los responsabilitat d’aquest inici de sessió: “Demà no obriré la boca fins que tots els grups hàgiu pogut planificar la vostra feina?”

2 comentaris

  1. Hola Sergi,
    Fa menys d’un any vaig poder accedir al teu magnífic full de càlcul. Seria possible poder accedir-hi de nou amb la configuració que hi havia abans?
    Moltíssimes gràcies per la teva gran tasca!
    Jacint

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *