Arxius per categoria: vídeoMAT

El vídeoMAT com a excusa per a aprendre i ensenyar

Filed under tecnologia, twitter, vídeoMAT. 7 comentaris

El passat dimecres 4 de desembre la Mònica Terribas va entrevistar a la Carme Burgués, educadora, matemàtica i professora emèrita de la UB. 21 minuts de conversa analitzant amb seny (al·leluia!) el darrer informe PISA. Poc després del minut 5 trobo aquesta grata i inesperada sorpresa:

Mònica Terribas: Hi ha experts que diuen les matemàtiques si és a través de qüestions reals, de coses que els nanos poden tocar i entendre, s'entenen molt millor i arriben molt millor que no pas si anem pel camí de l'abstracte.

Carme Burgués: Una cosa és l'aprenentatge i l'altre és l'ús que tu facis de les matemàtiques. Aprendre s'ha d'aprendre del concret. Les matemàtiques no es pot amagar, és una matèria molt abstracte, molt.

Mònica Terribas: Però això no vol dir que sigui avorrida malgrat la fama que pot tenir?!

Carme Burgués: Què va, què va! Què va, què va! Què va, què va...

Mònica Terribas: Per tant, què falla aquí que hi ha molts nanos que consideren que és avorrida i que quan els dius...

Carme Burgués: I hi ha molts que consideren que és molt divertida!

Mònica Terribas: Sí, també.

Carme Burgués: Pensi que hi ha un web de recursos matemàtics que depèn del Departament d'Ensenyament, que és diu CREAMAT, que l'any passat va llençar una convocatòria que es diu vídeoMAT. Els nens de primària i de secundària, filmaven una qüestió a la qual donaven resposta matemàticament. Vostè sap l'èxit que va tenir aquesta convocatòria? Quants vídeos hi havia i lo interessants que eren? L'han repetida aquest any, és gent que s'ho passa bé amb les matemàtiques!

Mònica Terribas: Que juga..

Carme Burgués: I juga i avança, i és un repte que venç. És un repte, a vostè li posen un repte i si el venç què passa? No hi ha millor motivació, és a dir, l'èxit personal és la millor motivació per tothom, i per a la canalla també. Sí que hi ha gent que no n'aprèn, sí que hi ha gent que les avorreix, sí, i per això hem de millorar, clar, vull dir que això és veritat.

L'entrevista completa aquí.

I tant que sí, hi ha alumnes que s'ho passen bé fent matemàtiques.

Mentre investiguen quanta gent podríen alimentar si fessin servir la plana de Vic d'olla aquests alumnes afronten un repte complex, ric i interessantaprenen matemàtiques, i s'ho passen pipa. Així com aquesta tropa prenent mesures simultànies a Olot, El Prat de Llobregat i Còrdova per aproximar la mesura del radi de la Terra. O els 5 alumnes (sic) de l'Escola de Lladurs quan es pregunten quants grans de blat caben al camió d'en Marc i troben la seva pròpia resposta (òbviament, ja que la pregunta és seva). I molts altres nois i noies, d'infantil, primària i secundària, que van participar en la primera edició del vídeoMAT.

Adaptant-se a la seva realitat, succeeixen processos similars però únics en els quals els alumnes s'apropien de preguntes, cerquen respostes i miren de comunicar-les en un vídeo de 3 minuts de durada amb rigor i creativitat: Quants grills té una mandarina? El món és un mocador? Quantes vegades hem de doblegar un paper per arribar a la Lluna? Les matemàtiques ens ajuden a guardar secrets? A quina velocitat creix el cabell? Les matemàtiques serveixen per lligar? Quant trigaríem en comptar des de 1 fins a un milió?...

   

No són reptes trivials, hi ha matemàtiques aquí, i moltes coses més, es clar. Fer-se preguntes, conjecturar, cercar informació, usar diferents llenguatges i representacions, elaborar una resposta matemàtica, construir un relat, produir-lo... Ningú desmereix els procediments matemàtics, però tampoc hauríem de titubejar en dir que aquestes matemàtiques són MATEMÀTIQUES MAJÚSCULES. Com diu l'Anton Aubanell "hi ha més matemàtiques en un bon raonament que en una equació", i afegeixo, fins i tot quan el contingut matemàtic té un paper secundari, perquè "és més important que els alumnes tinguin ganes d'aprendre matemàtiques que les matemàtiques que aprenen durant el procés" (Jaume Vilalta).

A l'equip impulsor del vídeoMAT ens ha fet contents aquesta inesperada menció del vídeoMAT en un dels programes de ràdio de més audiència, que la Carme Burgués hagi triat el projecte per exemplificar aquestes matemàtiques és positiu per al menys dos motius. Primer, perquè ella és una de les persones que més en sap d'educació matemàtica a casa nostra i, segon, perquè precisament aquests és un dels objectius clau del vídeoMAT, promoure unes matemàtiques més properes a les seves aplicacions i a la seva presència en l'entorn, i fer-ho de manera que s'apel·li a la personalització, a la creativitat i a la complexitat del món que ens envolta.

El vídeoMAT és tan sols una excusa, el que realment importa és obrir camins per a que els centres i el professorat disposem d'eines per crear espais a les nostres aules on aquestes matemàtiques siguin possibles, pensant especialment en aquells alumnes als quals les matemàtiques els avorreixen i/o els generen frustració. Hem d'aconseguir entendre aquests tipus de propostes com una oportunitat per treballar curricularment, per fer matemàtiques en majúscules, per treue'ns prejudicis i pors i creure que amb pràctiques com aquestes estem ensenyant i aprenent matemàtiques d'alta qualitat, i alhora, molt més que matemàtiques.

No sobra dir que darrera d'aquestes creacions hi ha el suport, el guiatge i l'entusiasme de molts docents, com en Jorge Sánchez, la Montse Gelis, la Inma Crespo, el César Burgués, la Montserrat Planella (que ara forma part del petit equip impulsor del vídeoMAT), en Manel Guzmán, en Josep L. Cañadilla, en Santi Vilches (coordinador del grup fotografia matemàtica de l'ABEAM), la Mª Antònia Morató, l'Abraham de la Fuente, en Sergi Múria (ara membre del CREAMAT), el Salvador Chiva, la Virginia Carmona, en Josep Rey (president del MMACA), en Quim Tarradas (membre del MMACA), l'Enric Brasó (membre del MMACA), l'Enrique Llácer... per citar-ne alguns i algunes que tinc el goig de conèixer personalment.

Ens veiem al vídeoMAT?

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email