[act] La primera classe del curs

Filed under 2n ESO, acció d'aula, gestió d'aula, IE Les Vinyes. Tagged . Escriu un comentari!

En aquesta graella hi ha 15 idees relacionades amb les matemàtiques i amb el fet d'aprendre matemàtiques. Tria la que et sembli i explica perquè l'has triada.

Conèixer les percepcions que tenen els meus alumnes sobre les matemàtiques i les seves experiències personals com a aprenents de matemàtiques és important per mi. Per això, des de fa tres anys, enlloc d'iniciar el curs preguntant què saben, m'estimo més dedicar la primera sessió a preguntar "com ets" a classe de Matemàtiques. Així doncs, aquest curs els proposaré començar amb una conversa a partir d'aquestes 15 idees, falses en alguns casos, subjectives en d'altres...

Faré servir una dinàmica d'aula similar al seminari socràtic. Posarem les cadires en rotllana, de manera que tothom vegi la cara de tothom, i jo em situaré fora. Els explicaré el kit de supervivència per dialogar a l'aula i faré de moderador mirant d'intervenir tan poc com sigui possible.

Bon inici a tothom!

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

#betacamp is gone

Filed under ABP, autoformació, betacamp, formació, IE Les Vinyes, metodologia, reflexió. Escriu un comentari!


Els darrers dies d’agost vaig participar al #betacamp, i aquestes línies són per intentar posar en net les meves sensacions, són, d’alguna manera, un intent de sintetitzar el meu aprenentatge, de vegades d’això en diem “autoavaluació”.

En arribar a casa de Montpol vaig tuitejar que “necessitava uns dies per digerir el #betacamp”. Després em vaig adonar que el tuit era més una auto-advertiment que no pas una necessitat, donat que m’hagués agradat publicar alguna cosa abans, sobretot a mesura que sorgien opinions d'altres betacampistes com l'Abraham de la Fuente o en Ramón Paraíso, però per una altra banda el meu cap em deia que esperés, que respectés una de les regles d’or del meu blog: no publicar res sota els efectes de l’eufòria o l’enuig. I sobra dir que llavors patia una crisi d’eufòria profunda. Passats uns dies puc dir amb serenor que formar part de l’equip de beneits i beneites que vam decidir obrir aquest meló ha estat i és un vertader plaer, i no exagero si dic que el #betacamp ha estat una de les experiències professionals més gratificants que he viscut fins ara. Em faig meves les paraules de la Beatriz Briones “per a mi @betacamp_edu no és només una anècdota especial sinó un punt de partida”.

Crec que el missatge més potent que destil·la del #betacamp és que vam demostrar-nos a nosaltres mateixes, les persones participants, que una altra manera d’ensenyar (i d’aprendre) és possible. En paraules de l’Abraham de la Fuente “lo que hemos vivido estos días, suena a cambio, suena a ilusión, suena a que las personas podemos funcionar de otra manera”. I tant que sí Abraham, sí se puede.

Fa poc temps que transito pel món educatiu, però ja fa dies que tinc la sensació de que en educació està tot dit. Se sap que cal transformar uns sistemes majoritàriament centrats en l’ensenyament de continguts, a enfocaments centrats en l’aprenentatge i en el desenvolupament de competències per a la vida (autonomia, iniciativa, capacitat crítica, treball en equip, comunicació…). Se sap què hem de fer, però no com. Què dimonis vols dir centrar-se en l’aprenentatge? O millor dit, com centrar-se en l’aprenentatge immers en un sistema educatiu i social sovint tan preocupat per les notes, la disciplina i la burocràcia?

M’incloc en aquest “no saber què fer”, i no trobar maneres de descentrar la meva pràctica em genera certa frustració, i també ratxes intermitents de mala baba cap a gurus que es dediquen a senyalar-nos (només) què fem malament. És més senzill dir que “les escoles maten la creativitat” que lluitar cada dia per fer-la ressorgir de les seves cendres.

El #betacamp sorgeix en aquest context, però sense cap propòsit grandil·loqüent, per mi, és tan sols la resposta a una necessitat compartida per transeünts de l’educació, la de buscar nous camins per posar cara a aquest “no saber què fer”. El #betacamp és un intent per experimentar noves formes de creixement professional (aprenentatge!) coherents amb les competències que volem contribuir a desenvolupar en els nostres alumnes. Existeixen formes de desenvolupament professional centrades en l’aprenentatge dels docents? Signifiqui això el que signifiqui.

El #betacamp és un experiment, però no un invent. Resulta que hi ha trobades fora de l’àmbit de l’educació que pel que fa a l’estructura i les dinàmiques de participació semblen més centrades en l’aprenentatge del que ho estan la majoria dins de l’àmbit educatiu. En aquestes últimes sol imperar un model de relació expert-aprenent que inevitablement condiciona l’aprenentatge. El nom “betacamp” és un tribut a aquests tipus de trobades, les BarCamps, i les característiques del #betacamp són la nostra interpretació en clau educativa.

Així doncs, el #betacamp és una trobada de 4 dies estructurada a partir de les propostes de treball (nodes) de les persones participants, propostes centrades en l’acció (no en el discurs), que busquen resoldre un problema compartit. No hi ha un programa previ (no hi ha un “temari”), ningú decideix de què anirà, o millor dit, ho decideix tothom. La trobada està doncs centrada en els interessos i les inquietuds de les persones participants, cosa que rarament passa a les nostres aules.

Em va encantar llegir a la crònica de la Carla i el Rai (node cuina i gestors de Montpol) que “estem a l’expectativa de què serà ben bé el #betacamp i la sensació és que ni el mateix grup motor sap amb exactitud què passarà en els següents 3 dies.” Exacte! No ho sabíem, i si em permeteu la provocació, ni volíem saber-ho (amb anterioritat al #betacamp, es clar), :).

Així doncs, la gent assisteix a títol individual o en grup, a desenvolupar idees o projectes propis aprofitant la possibilitat de col·laborar amb altres persones. La gent ve a fer, no a dir, donat que les propostes de treball tenen per propòsit produir alguna cosa, sigui física o mental, i són tan flexibles com decideixin els seus progenitors. Cada dia es celebra una assemblea, on els nodes poden (si volen) explicar l’estat de la seva proposta o demanar col·laboració. Succeeixen altres coses, però el treball en nodes i l'assemblea són essencials.

Un altre tret singular és que el #betacamp proposa un model de relació horitzontal, que fuig deliberadament de dinàmiques de participació on imperen relacions expert/aprenent, orador/oient, conferenciant/espectador... al #betacamp no hi ha uns que ensenyen i uns que aprenen, sinó que tothom aprèn. Aquesta dinàmica de participació promou la col·laboració i l’aprenentatge entre iguals, cosa que rarament passa a les nostres aules.

“Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre
es que no todos ignoramos las mismas cosas”
Albert Einstein

Aquesta horitzontalitat, afecta a totes i cada una de les decisions que s’han de prendre durant el transcurs del #betacamp, entesa la dinàmica de participació, tothom és lliure de fer noves propostes, que han de passar per l’assemblea, tothom és convidat a millorar el que sigui i ser l’artífex d’aquesta millora. Cosa que em fa pensar en la Eugenia, participant autopropulsada (des de Madrid) que va fer una feina increïble al node de comunicació, juntament amb l’Imma, el Julio i l’Isaac. Em va escriure dient que “habéis generado un espacio realmente abierto donde se sentía que "hi havia lloc" para proponer y aportar. No es fácil dejar que la idea crezca por sí misma y evolucione a su antojo cuando ha salido de la cabeza de uno.” I jo, amb la #pelldegallina, li vaig respondre que: (1) la idea és copiada o adaptada i (2) més enllà de si és fàcil o difícil, no hem deixat que la idea creixi per si mateixa perquè l’equip impulsor siguem bones persones, sinó perquè cedir el protagonisme a totes les persones participants és un objectiu en si mateix, és un missatge, possiblement EL missatge. Aquesta és la relació pedagògica que vull proposar als meus alumnes, una en la que “hi hagi lloc” per proposar, que els cedeixi tanta responsabilitat com sigui possible, cosa que rarament passa a les nostres aules.

En Marshal McLuhan deia "el mitjà és el missatge", és a dir, com donem el missatge sovint és tant o més important que el propi missatge, i com donem el missatge es diu #betacamp. En paraules d’en Boris Mir “la forma del #betacamp és el contingut d’aprenentatge. El nucli no són els nodes, és l’estructura”.

Precisament aquest és per mi el que fa més valuós el #betacamp, amb les seves incomptables i necessàries imperfeccions, m’ha servit d’exemple per descobrir in situ com es pot generar un espai transformador, centrat en l’acció (#learningbydoing en diuen alguns), sent nosaltres els aprenents de les metodologies que volem replicar als nostres centres, i vivint i veient en primera persona què succeeix quan es crea un ambient en que tothom aprèn i tothom ensenya. Parafrasejant a la Carla, quan aconseguim “allò que tant ens agrada; un ambient de cooperació mútua, tothom predisposat a donar un cop de mà en el que faci falta”. En aquest context, paraules com "avaluació", prenen un sentit diferent.

El #betacamp ha estat un experiment meravellós, sobretot per les reaccions del seu equip impulsor, que ara ja som totes i cada una de les persones que vam estar els dies 26, 27, 28 i 29 d’agost a Montpol.


L’Isaac tuitejava aquesta cita d’en Marcel Proust que per mi sintetitza totes aquestes idees.

“El verdadero viaje de descubrimiento no consiste
en buscar nuevos paisajes, sino en mirar con ojos nuevos.”
Marcel Proust

Efectivament, el #betacamp ens ha servit a alguns i algunes per mirar-nos el paisatge educatiu amb “ulls nous”, i a d’altres per renovar les il·lusions. Torno del #betacamp amb més preguntes que respostes, i una de grossa és la del mateix Isaac: com portar la dinàmica del #betacamp a l’aula? Tinc algunes idees, però jo també segueixo buscant respostes.

En clau d’aula, tots i totes tenim cert marge de maniobra per “betacampejar” l’aula: relaxar el pes dels continguts i de l’avaluació quantitativa, cedir responsabilitat als alumnes, proposar activitats flexibles, treball en equip, integrar continguts, produir coses físiques o mentals, sortir de l'aula al món real o fer entrar el món real a l'aula...

En clau de centre, hi ha escoles i instituts públics (i privats) que ja estan fent apostes decidides. Segueixo de prop el 4cantons i Les Vinyes (el centre on treball actualment), o d’altres de la xarxa de centres innovadors de l’ICE de la UAB. Tanmateix, per la meva experiència a Les Vinyes, crec que calen mesures estructurals que, més enllà d’orientacions i documents, facilitin que els centres puguin desenvolupar els seus projectes educatius. No és un camí fàcil, ni curt, però ara, en cas de desesperació, podem recorre als #betacampcomprimidos d’en Ramon Paraiso.

Sigui com sigui, ara toca tornar a les nostres realitats, mirar al ulls als nostres alumnes i seguir lluitant per l’educació que desitgem.

Betacamp is gone, però tornarà.

 

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Tres cites a propòsit de l'avaluació que em fan ballar el cap

Filed under avaluació. Escriu un comentari!

Boris Mir, amic i company a Les Vinyes un dia qualsevol em va dir:

Això nostre no va de tu contra ells, sinó de tu i ells contra la ignorància.

Alfie Khon, al (per mi) revelador llibre De-testing and de-grading schools:

Les notes són a l'aprenentatge com bombardejar per la pau.

I Carles Monereo

Digues com avalues i et diré com aprenen els teus alumnes.

Touché.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[act] Descobrir l'àlgebra (4/4)

Filed under 2n ESO, acció d'aula, activitats, àlgebra, IE Les Vinyes. 1 comentari

Després de motivar l'estudi de l'àlgebra, introduir l'ús del llenguatge matemàtic per parlar de quantitats desconegudes, i crear la necessitat de generalitzar i de manipular expressions algebraiques, ara investiguem noves generalitzacions de patrons visuals.

El primer patró l'he conduit jo, ara els toca a ells entomar-lo des de l'inici, i per això proporciono una guia que ajudi a ordenar les seves estratègies. Donat un patró visual, l'objectiu és trobar una expressió algebraica que a partir del pas (n) em doni el nombre d'objectes (quadrats, cubs, triangles, costats...).

Proposo un patró senzill i convido a seguir les preguntes de la Fawn Nguyen.

1. Com és el següent pas del patró? Dibuixa'l.
2. Fes un croquis del pas 43.
3. Completa la taula que relaciona el pas amb el nombre de quadrats.
4. Quina és l'expressió algebraica?

Aquestes preguntes guien el procés d'abstracció, i certament es de gran ajuda, però tinc la sensació que és convenient no forçar a seguir aquesta guia si no es vol, donat que cada alumnx té estratègies de resolució ben diferents.

Arribats aquí proposo alguns patrons concrets per tal d'incrementar la dificultat progressivament.

Com per exemple aquests dos per mostrar la relació entre el pas i el creiexement del patró, així com el creixement quadràtic.
O aquest per introduir el creixement cúbic.

O aquest per fer sortir la suma dels n primer nombres, que no es resol d'una manera gaire intuïtiva, però que és una bellíssima interpretació visual de la demostració numèrica.
Arribats fins aquí explorem lliurement visualpatterns.org, individualment o per grups, com vulguin. De tant en tant demano si vol explicar-ne un a la pissarra.

Una metodologia que també em sol funcionar és donar a tothom el mateix full de patrons, com el de la imatge, posar-nos en grups i demanar que completin la taula de respostes a la pissarra a mesura que van descobrint expressions algebraiques, cosa que posa de manifest l'aprenentatge i ajuda a crear un clima de treball maco.

10/08/15. En Jordi Font m'envia un correu amb aquesta genial extensió:

Es pot fer una darrera part en la sessió proposada. Donar l'expressió algebraica i que siguin ells els que generen el patró: se n'adonen que hi ha diversos patrons amb una mateixa expressió algebraica. A partir d'aquí, es pot intentar cercar quines característiques geomètriques compateixen tots els models geomètrics mostrats a classe.

Crèdits: Abraham de la Fuente la idea primigènia. Fawn Nguyen la guia de l'alumnx i visualpatterns.org. Simon Greg el patró de ninots.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

A ambos lados del charco, sí se puede

Filed under metodologia. Tagged . 3 comentaris

Estos días estoy en Quito participando en un máster de formación de colegas ecuatorianos. Cosa que está resultando terriblemente intensa e interesante.

Cómo he hecho otras veces en España, propuse una dinámica inicial con el objetivo de conocer al grupo haciendo aflorar percepciones y creencias personales sobre la educación matemática desde dos puntos de vista, como consumidores de matemáticas y como docentes. Y dicho sea de paso, otro objetivo es ejemplificar cómo generar información in situ a la par que usamos las matemáticas para responder a una necesidad: sintetizar, representar y comprender información que nos atañe y que queremos comprender.

No me sorprende comprobar como, también en este lado del charco, las Matemáticas son consideradas una asignatura importante que a su vez no goza de la mejor reputación. Demasiado a menudo difícil, aburrida y carente de significado.

Aunque me consuelo con el hecho de que también este lado del charco está lleno de docentes preocupados por mejorar los aprendizajes de sus alumnxs.

Sí se puede.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

La vida docente al revés

Filed under castellano, reflexió. 4 comentaris

La vida docente debería ser al revés; Debería empezarse siendo ministro de educación y así cualquier sueño grandilocuente quedaría satisfecho de inicio. Después te ofrecen ser director general y aceptas cansado de impulsar repensadas políticas educativas de incierto impacto. Intentas conocer de cerca el territorio donde te reciben con un mezcla de respeto e incredulidad. Durante cuatro años trabajas sin descanso y cuando empiezas a sentirte cómodo se convocan elecciones y de la noche al día te echan. Entonces decides fijarte un reto concreto: formar parte del equipo directo de la escuela de tu barrio. Estar en un entorno cercano y conocido te motiva en esta nueva etapa. Formas parte de un equipo lleno de ideas con el deseo de corresponder las ganas de crecer y aprender de los niños y niñas. Ocho años más tarde, renuncias al cargo con alguna victoria en el bolsillo pero la leve sensación de que podría haberse hecho mucho más, exhausto de tanta burocracia y un claustro nublado por la disciplina, los estándares y la evaluación. Después pasas los siguientes 20 años en el aula, haciendo clase, gozando de la relación pedagógica con tus alumnos, y viendo como tus esfuerzos producen pequeños pero poderosos cambios. Finalmente eres alumno, el rango más alto en la vida docente, consciente de la complejidad del mundo en que vivimos, valorando el entusiasmo y el esfuerzo de tus maestros, y aprovechando cada minuto para aprender más y mejor. Y, claro, abandonas esta vida sabiendo que todos somos parte del problema y de la solución, agradecido por haber disfrutado cada etapa sin excusas ni reproches, convencido de que cambiar el mundo que te rodea está en tus manos.

Créditos: versión libre de “La vida al revés” de Quino.
Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

La vida docent al revés

Filed under reflexió. 16 comentaris

La vida docent hauria de ser al revés; S’hauria de començar sent conseller d’ensenyament i així qualsevol somni grandiloqüent quedaria satisfet d’entrada. Després t’ofereixen ser director general i acceptes cansat d’intentar engegar repensades polítiques educatives d’incert impacte. Intentes conèixer de prop el teu territori on et reben amb una barreja de respecte i incredulitat. Durant quatre anys treballes sense descans i quan comences a sentir-te còmode es convoquen eleccions i de la nit al dia et fan fora. Llavors et fixes un repte concret: formar part de l’equip directiu de l’escola del teu barri. Estar en un entorn proper i conegut et motiva i t’engresca en aquesta nova etapa. Formes part d’un equip directiu ple d’idees amb el desig de correspondre a les ganes de créixer dels nois i noies. Vuit anys després reunicies al càrrec amb alguna victòria a la butxaca però amb la sensació de que es podria haver fet molt més, cansat de burocràcia i d’un claustre enboirat per la disciplina, els estàndars i l’avaluació. Després passes els següents 20 anys de la teva vida a l’aula, fent classe, gaudint de la relació pedagògica amb els teus alumnes, i veient com els teus esforços produeixen petits però poderosos canvis. Finalment ets alumne, el rang més alt a la vida docent, conscient de la complexitat del món en que vivim, valorant l’entusiasme i l’esforç dels teus mestres, i aprofitant cada minut per aprendre més i millor. I, és clar, abandones aquesta vida docent sabent que tots som part del problema i de la solució, agraït per haver gaudit cada etapa sense excuses ni retrets, i convençut de que canviar el món que t’envolta està a les teves mans.

Crèdits: versió lliure de “La vida al revés” de Quino.
Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

15 cosas a desaprender para enseñar matemáticas

Filed under autoformació, castellano, gestió d'aula, metodologia, reflexió. 13 comentaris

El título del post habla por sí solo. Listo cosas que estoy desaprendiendo para enseñar mejor. La lista no pretende en absoluto ser completa o representativa de nada más allá de sensaciones y reflexiones fruto de mi propia experiencia en el aula. He intentado ceñirme a cosas relacionadas con mi asignatura, Matemáticas.

Así pues, trato de desaprender...

1. Que se aprende matemáticas con un papel y un lápiz.
2. Que se aprenden más matemáticas trabajando solo.
3. Que la asignatura de Matemáticas es más importante que otras.
4. Que en la asignatura de Matemáticas se resuelven problemas que no tienen aplicación fuera de la escuela.
5. Que la motivación está vinculada sólo al contexto, a la realidad o a la utilidad. Está más vinculada a la comprensión y al significado, cosa que no está reñida con la abstracción.
6. Que los conceptos o la sistematización son punto de partida del aprendizaje. Lo son los problemas que resuelven esos conceptos o procedimientos.
7. Que el aprendizaje a partir de la experimentación es más lento que un enfoque tradicional. No sólo no es más lento, sino que es más profundo.
8. Que hay quien tiene facilidad con las Matemàticas y quien no la tiene.
9. Que el uso de materiales está reñido con el rigor o la formalización.
10. Que saber matemáticas es sacar buenas notas en la pruebas de competencias básicas o en la selectividad.
11. Que el acierto debe ser aplaudido y el error obviado. Más bien al contrario, el error debe ser tan o más aplaudido que el acierto.
12. Que siempre casi siempre la mejor respuesta a una pregunta es otra pregunta.
13. Que ni la sistematización es el demonio ni la “problematización”, el uso de materiales o la experimentación el cielo. Conviene buscar un equilibrio entre sistematización, problemas de aplicación, actividades abiertas, experimentación…
14. Que la cantidad o la velocidad es más importante que la profundidad.
15. Que mis alumnos no tienen porqué aprender todas las formas que yo aprendí, o no de la misma manera.

Esta lista está relacionado con el post 15 cosas a desaprender.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

[Jornada ICE-UAB] IMAtGINA: Creativitat i matemàtiques

Filed under formació, jornades. Escriu un comentari!

El proper dijous 16 d'abril (de 16 a 19:30h) assistiré a la jornada VI Jornada "Les matemàtiques entre la secundària i la universitat" que organitza l'ICE de la UAB i que porta per títol IMAtGINA: Creativitat i matemàtiques.

Més informació aquí.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email

Jeff Bliss: "I believe that somebody needed to say this"

Filed under gestió d'aula. Tagged . 1 comentari

Jeff, feia temps que tenies alguna cosa a dir.

Hi ha quelcom que em deixa fred, potser els efectes de la viralitat. Sigui com sigui, incloc aquí la transcripció del vídeo amb l'esperança de que no se m'oblidi mai. Els docents també necessitem ensenyar cara a cara.

Student: …this frickin lady go off on kids because they don’t frickin get this crap? If you would just get up and teach ‘em instead of handing them a frickin’ packet, yo, there’s kids in here who don’t learn like that.
Teacher: Bye
Student: They need to learn face to face.
Teacher: Bye
Student: You’re just getting mad cuz I’m pointing out the obvious.
Teacher: No, cuz you’re wasting my time.
Student: No, I’m not wasting your time. I’m telling you what you need to do.
Teacher: Get out.
Student: You want kids to come into your class, you want them to get excited for this? You gotta come in here and you gotta make them excited. You want a kid to change and start doing better? You gotta touch his freakin’ heart. You can’t expect a kid to change if all you do is just tell them.
Teacher: Bye.
Student: You gotta, you gotta take this job serious. This is the future of this nation. And when you come in here like you did last time and make a statement about ‘Oh this is my paycheque…
Teacher: Please leave.
Student: …Indeed it is. But this is my country’s future and my education.
Teacher: Can you go outside please?
Student: But there’s a limit. I’m not BITCHING but simply making an observation.
Teacher: Okay, okay.
Student: And now I will leave.
Teacher: Thank you.
Student: You’re welcome. And if you would like, I’ll teach you a little more so you can actually learn how to teach a freakin class.
Teacher: You’re not welcome back.
Student: Because since I got here, I’ve done nothing but read packets. So don’t try to take credibility for teaching me jack.
Teacher: Bye. Close the door.

Vols compartir aquest article?
Twitter Facebook Plusone Tumblr Email