El título de este post puede sonar ambicioso o rimbombante, pero es tan sólo un guiño a éste otro en Gramática parda, un blog enorme de Aitor Lázpita. En él habla de algo que me interesa enormemente, los cimientos de relación que establecemos con los alumnos, y lo hace desde un punto de vista nuevo para mí, en términos de los discursos de poder y de la gestión que hacemos como docentes.

Afirma Manuel Castells [..] que el poder se ejerce “mediante la coacción (o la posibilidad de ejercerla) y/o mediante la construcción de significado partiendo de los discursos que guían el comportamiento de los actores sociales”.

Y añade,

En la Escuela [..] la coacción y la producción de discursos también conviven.

En esa construcción de significados se atribuye al docente un papel asumido por todos. Explicar, dictar, examinar, corregir, mantener la disciplina, poner notas, mostrar autoridad, son las acciones que la comunidad espera del docente.

Cualquier transformación de este discurso compartido puede hacer que tiemble el suelo debajo de los pies de algunas personas.

Genial.

El post de Aitor zarandea intensamente mi músculo del interés, del mismo modo que lo hizo mi compañero Boris Mir cuando me dijo, sin mayor importancia, con un café entre las manos,

Sergi, esto nuestro no va de tú contra ellos, sino de tú y ellos contra la ignorancia.

De ambos zarandeos surgieron preguntas, algunas de las cuales me han acompañado todo el curso. ¿En qué medida asumo como propio el discurso de quien ejerce el poder? ¿Cómo gestiono en mi aula el poder que me otorga el rol docente? ¿De qué manera contribuyo a que los alumnos no me vean como un enemigo, sino como un aliado? O dicho de otro modo, ¿Qué acciones y dinámicas contribuyen a “menear” la relación de poder en mi aula?

Me interesa era derivada de Castells y Foucault en clave educativa. Mientras los docentes sigamos asumiendo como propio el discurso que propone quien ejerce el poder seguiremos reproduciendo modelos de relación más centrados en el control y la evaluación y menos en la participación, la autonomía, el espíritu crítico y la responsabilidad compartida.

Me interesa indagar cuál es mi postura al respecto, mi postura real, la que emana mi práctica diaria con los alumnos. Encendido por el post de Aitor adquirí un compromiso con él y con @filmatu. Así pues, he pospuesto mi auto-formación de verano y llevo días pensando qué acciones y dinámicas de mi aula contribuyen a, jugando con las palabras de Aitor, menear los cimientos de mi aula.

Tengo claro que me interesa dar ejemplos concretos más que clasificar o agrupar, pero aun así el post se me ha escapado de las manos. Los ejemplos han cobrado viva propia y el post se ha convertido en una familia de posts. Dicho lo cual, en adelante iré publicando pequeños posts que tendrán sentido por si mismos y que a su vez conformaran una serie más o menos coherente.

Para nada se trata de una serie que represente exhaustivamente mi práctica habitual, y en ningún caso son ideas consolidadas o contrastadas, simplemente son fotografías de mi aula que me gustaría compartir. Todas ellas tienen como denominador común la mirada puesta en la gestión del poder y en la relación con los alumnos que creo que propone esa gestión.

Avanzo esta (espero que) sugerente lista de títulos:

[Intro] Menear los cimientos de mi aula
Sergi, ¿podemos escoger con quien nos sentamos?

El alumno es culpable a menos que se demuestre lo contrario
– Sergi, ¿y esto para qué me servirá?
– Sergi, ¿si sé que estará mal para qué responder?
– Sergi, ¿¡pero esto se puede hacer!?
– Esto no tienen nada que ver conmigo
– Sergi, ¿esto cuenta para la nota?
– Aprender haciendo

El proper dimecres 21 de maig (18h) participaré a la Trobada matemàtica de la Societat Catalana de Matemàtiques anomenada DDC (acrònim de Divulgació, Difusió, Comunicació).

L’objectiu de la trobada és compartir la presa de consciència de a importància de la DDC en el camp de la matemàtica i aconseguir que coneguem persones i projectes que es mouen en aquest territori”. La trobada consistirà en 8 presentacions de 8 minuts, 30 minuts d’intervencions obertes i seguit d’un “berenar (ofert per la SCM) en un local proper (amb un cert ambient, amb projecció continuada en una pantalla…) per tal que tothom interaccionés i es creuessin idees”.

Compartiré intervenció amb en Raül Fernandez. Exposarem idees relacionades amb el binomi xarxes socials i educació, especialment centrats en Twitter. Intentarem donar la nostra visió com a recursos potents per comunicar-nos, relacionar-nos i contribuir al nostre desenvolupament professional.

Ens veiem allà?

M’he inscrit al MOOC Robots y Videojuegos en las aulas: Scratch y Arduino para profesores que organitzen Miríada X i la UPF. El termini d’inscripció està obert i la data d’inici està per determinar.

Este MOOC se dirige a profesores y es extensible también a personas que tengan interés por conocer el funcionamiento del programa Scratch y de su integración con las placas Arduino, para diseñar robots y videojuegos. El objetivo del MOOC es dotar de recursos pedagógicos para la programación de videojuegos y su uso en las aulas. Scratch es el programa que centra la base general del MOOC y también Arduino, que son placas de hardware en código abierto que permiten la creación de robots y aplicación de electrónica a diversos objetos –Internet de las cosas-. Plantearemos el MOOC pensando en profesores de secundária para así contribuir a la innovación docente mediante nuevas herramientas que puedan despertar el interés de los jóvenes por la tecnología.

M’he assabentat gràcies a @raulf, que també està inscrit. Quants més serem més aprendrem. Algú s’anima?

Bones activitats d’aula

raulf The Six Acts of a Mathematical Story – http://rationalexpressions.blogspot.com/2013/11/the-six-acts-of-mathematical-story.html … cc:@sergidelmoral

CcBcnMvd A la #10JEM el grup MatGi presenta “Tema 13: probabilitat i estadística”. Material disponible a http://ademgi.feemcat.org/materials/tema13/ …

PuntMat Desenvolupaments de poliedres http://goo.gl/fb/v78uB  #applets #csuperior #eso #espaiiforma

raulf Genial i completa proposta per fer amb policubs: “Construcció d’un hotel òptim” http://fawnnguyen.com/2013/12/10/20131027.aspx?ref=rss … @creamat1

ddmeyer “Teaching with Three-Act Tasks: Act One.” Here’s video of me teaching a class with a #3act task. Fire away. http://bit.ly/1448mY9 

Nominats per formar part del refranyer educatiu popular

ErikaSo Rita Pierson: “Els nens no aprenen de la gent que no els estima” #educació #pedagogia

lamirada Fer interessants els continguts és la primera obligació del mestre #refranyeducatiu cc @sergidelmoral

sergidelmoral “És més important q els alumnes tinguin ganes d’aprendre matemàtiques q les matemàtiques q aprenen durant el procés” Jaume Vilalta #vídeoMAT

sergidelmoral La mona, aunque se vista de TIC, mona se queda. #refranes

sergidelmoral Les #matemàtiques no han de ser divertides, però poden ser-ho.

Begonya @sergidelmoral “What makes a learning object a ‘learning’ object is not the nature of an object, but rather, how it is used.” Stephen Downes
sergidelmoral @Begonya “El que converteix un objecte en un recurs d’aula és la vostra mirada.” @AntonAubanell dixit

Bones lectures

sergidelmoral Fantàstic: “Math is not linear” Alison Blank http://prezi.com/aww2hjfyil0u/math-is-not-linear/?

ddmeyer Important post from @mpershan on intervention classes. Accelerate instead of remediate. http://bit.ly/1exi8XZ 

El món no és matemàtic, i ja se n’ocupa ell de recordar-nos-ho

smargeli 100 anys d,encreuats. Avui: “donde se encuentran las paralelas”, 8 lletres. @raulf @AntonAubanell
smargeli @raulf @AntonAubanell i no es “infinito”
Conversa sencera aquí.

Innovació educativa

mariaojuel Els entorns d’innovació no són sostenibles si estan en mans de superherois; deixem emergir el lideratge de les persones normals #ICLL

mariaojuel @xarxaCb totalment d’acord, no tenim prou herois! Afegeixo: Ensenyar hauria de ser un ofici, no una religió.

hastagaars d’avui: tuit de @mariaojuel piat a #ICLL dibuixant amb @elcampuzano i @TorrecillasMarc @FundacioBofill pic.twitter.com/zpsNruQgha

lamirada @ielesvinyes no és un lloc on uns ensenyen i altres aprenen: és una organització dedicada a que tothom aprengui http://www.sergidelmoral.net/old/?p=4592 

Avaluació

jdomenechca Tenim un aprenentatge projectat a l’avaluació, enlloc d’una avaluació projectada a l’aprenentatge.

Txaumell @Guidix abans avaluava així http://sicomor2008.wordpress.com/2013/05/24/jo-vaig-fer-examens-col%C2%B7laboratius/ …; ara, així http://sicomor2008.wordpress.com/2013/10/08/donant-ales/ …

jdomenechca Maléficos bolis rojos y innovación educativa http://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2013/08/19/examenes-evaluaciones-y-maleficos-bolis-rojos/ …

ddmeyer Depressing video from @robertkaplinsky. Q: “There are 125 sheep and 5 dogs in a flock. How old is the shepherd?” http://bit.ly/IylrU5 

schink10 Students desperately need feedback….not points, not percentages, not letter grades…. I am talking good ol’ FEEDBACK.

ABP

cmorsoc @sergidelmoral @jdomenechca Puede que esto les guste: ABP + Scratch: http://cmorsoc.blogspot.com.es/2013/11/aprendizaje-basado-en-proyectos.html …

sergidelmoral A Finlàndia els professors són la hòstia, i els alumnes responsables, no com a la resta del món, ple d’ineptes i ganduls.

Llum al final del túnel

sergidelmoral Com explicar avui a les escoles, als nois i les noies, que la justicia és igual per tothom?
jordiguimb @sergidelmoral senzillament: posant.la en pràctica a les aules

CHNickerson math is so beautiful and i feel like the majority of teachers do a horrible job of expressing that. It makes me sad 🙁
Damidovich @CHNickerson @sergidelmoral I’m teacher in Maths and I agree with you, but a few of us are fighting to change it!!!
sergidelmoral @Damidovich @CHNickerson and we fight so hard! 🙂

Per pensar-hi entre 1 i n minuts

sergidelmoral – Per què no m’heu dit que estava equivocat? – Per què tu ets el profe de mates.

tchmathculture @mpershan @fnoschese not with all students no. Because every math class has disaffected students.

jfontgon @sergidelmoral No pas! Per què? Estic supersatisfet de l’activitat de la piràmide de monedes! Estic aprenent molt dels alumnes.

sergidelmoral Pregunta als meus alumnes: “No teniu la sensació de que estem rodejats de nombres?” Resposta unànime: “No.” #10JEM #oletu #estemsols

Karen_Aguilar19 M’avorreixo tant que obriré el moddle per fer la feina d’estiu de matemàtiques xd

jdomenechca El que ensenyem a l’escola no hauria de pretendre substituir el sentit comú dels alumnes. Hauria de pretendre fer-lo més potent.

 

I per últim, una mostra d’agraïment en forma de tuits a un mestre de mestres que se’ns jubila, l’Anton Aubanell. La seva darrera classe a la facultat de Matemàtiques de la UB va causar furor a la xarxa (#antonweloveyou) i, es clar, també fora d’ella.

Fent revisió d’aquest primer trimestre he passejat per l’activitat Hola, com ets?”. Una proposta amb la que vam iniciar el curs preguntant-nos quina és la nostra relació amb les matemàtiquescom ens sentim quan fem matemàtiquescom ens descrivim com a matemàtics/ques.

L’activitat va fa funcionar força bé. Arrel del post en que explicava l’activitat altres companyes es van animar a adaptar-la a les seves aules, com la Clara Jiménez, l’Andrea Richter, la Mariona Casals o una companya del meu propi centre. Aprofito aquest dies de descans per publicar algunes fotografies del resultat final, així com unes petites reflexions que van quedar al tinter.

Motles gràcies per fer-me arribar les fotografies!

La Mariona Casals amb els seus alumnes de 2n d’ESO. Els tres adjectius més triats: ordenada, influenciable i segura.

Imatge de la Mariona Casals, alumnes de 2n d'ESO.

La Mercé, companya a l’Institut Escola Les Vinyes, amb un grup que se sent ordenat, optimista i pacient.

Imatges de la meva companya, a 2n d'ESO.

Un dels meus grups de 1r d’ESO. Destaquen persones que se senten reflexives i pacients. El temps dirà! 😉

Diagrama de barres d'un dels meus grups de 1r d'ESO.

Alumnes de l’Andrea Richter, al grau d’educació primària de la UB. Destaca persistent i ordenada, i aclapara la inseguretat, valuosa informació per conèixer els alumnes i començar el curs.

Diagrama d'alumnes del grau d'educació primària.

Algunes reflexions després de l’activitat:

  • És una molt bona oportunitat per decorar l’aula amb els diagrames de barres (desaprofitada en aquesta ocasió!).
  • Tractant-se del primer dia i d’una activitat no típicament matemàtica (pel que estan acostumats) és clau remarcar que els adjectius han de descriure com se senten quan fan matemàtiques, i no com són en general.
  • En contra del que creia el nombre d’adjectius a triar no és important. Que hagin de triar només dos d’una llista prefixada semblava inicialment un pèl restrictiu, tot i així la descripció en veu alta permet adaptar i matissar el seu significat.
  • En dissenyar l’activitat vaig tenir molts dubtes sobre si els adjectius havien de ser negatius i positius, o només positius. No crec que hi hagi una resposta correcta, però després de fer-la (i del feedback de la Mariona Casals) crec que la llista proposada és bona, que és majoritàriament positiva.
  • La durada de l’activitat, tal com està plantejada, no és inferior a una sessió. Cal deixar temps perquè tots els alumnes es puguin presentar. Si es vol decorar l’aula convindria dedicar una sessió més.
  • A final de trimestre o curs l’activitat és pot repetir i es poden analitzar i discutir les semblances i diferències (agreixo aquesta idea a @massich).
  • Arrel de l’experiència d’altres companys, l’activitat pot funcionar a diferents nivells educatius. Probablement, a qualsevol nivell.
  • No és necessari que sigui una activitat d’inici de curs. Qualsevol moment és bo per saber com se senten els nostres alumnes quan fan matemàtiques!
  • L’activitat pot servir alhora per introduir conceptes d’estadística i de representació d’informació. En paraules de la Clara Jiménez, “…para introducir la idea de moda, descubrir a partir de ahí el conocimiento de las medidas de centralización y de dispersión que tienen y comenzar con el tema. Ver diferentes maneras de representar la información….”.

1/2/2014. La gènesi de l’activitat.

11/2/20114. El company @jfontgon m’envia aquesta fotografia. M’agrada creure que l’ha ajudat a encetar l’assignatura amb un clima que convidi a fer preguntes i a buscar respostes. D’entrada, diuen que se senten influenciables, creatius, pacients, optimistes i ordenats. Un bon inici!

Alumnes de 1r d'ESO d'en Jordi Font.

 17/09/2014. En Xavier Sallas (2 primeres) i el Jordi Font (tercera) i els seus alumnes:



El passat dimecres 4 de desembre la Mònica Terribas va entrevistar a la Carme Burgués, educadora, matemàtica i professora emèrita de la UB. 21 minuts de conversa analitzant amb seny (al·leluia!) el darrer informe PISA. Poc després del minut 5 trobo aquesta grata i inesperada sorpresa:

Mònica Terribas: Hi ha experts que diuen les matemàtiques si és a través de qüestions reals, de coses que els nanos poden tocar i entendre, s’entenen molt millor i arriben molt millor que no pas si anem pel camí de l’abstracte.

Carme Burgués: Una cosa és l’aprenentatge i l’altre és l’ús que tu facis de les matemàtiques. Aprendre s’ha d’aprendre del concret. Les matemàtiques no es pot amagar, és una matèria molt abstracte, molt.

Mònica Terribas: Però això no vol dir que sigui avorrida malgrat la fama que pot tenir?!

Carme Burgués: Què va, què va! Què va, què va! Què va, què va…

Mònica Terribas: Per tant, què falla aquí que hi ha molts nanos que consideren que és avorrida i que quan els dius…

Carme Burgués: I hi ha molts que consideren que és molt divertida!

Mònica Terribas: Sí, també.

Carme Burgués: Pensi que hi ha un web de recursos matemàtics que depèn del Departament d’Ensenyament, que és diu CREAMAT, que l’any passat va llençar una convocatòria que es diu vídeoMAT. Els nens de primària i de secundària, filmaven una qüestió a la qual donaven resposta matemàticament. Vostè sap l’èxit que va tenir aquesta convocatòria? Quants vídeos hi havia i lo interessants que eren? L’han repetida aquest any, és gent que s’ho passa bé amb les matemàtiques!

Mònica Terribas: Que juga..

Carme Burgués: I juga i avança, i és un repte que venç. És un repte, a vostè li posen un repte i si el venç què passa? No hi ha millor motivació, és a dir, l’èxit personal és la millor motivació per tothom, i per a la canalla també. Sí que hi ha gent que no n’aprèn, sí que hi ha gent que les avorreix, sí, i per això hem de millorar, clar, vull dir que això és veritat.

L’entrevista completa aquí.

I tant que sí, hi ha alumnes que s’ho passen bé fent matemàtiques.

Mentre investiguen quanta gent podríen alimentar si fessin servir la plana de Vic d’olla aquests alumnes afronten un repte complex, ric i interessantaprenen matemàtiques, i s’ho passen pipa. Així com aquesta tropa prenent mesures simultànies a Olot, El Prat de Llobregat i Còrdova per aproximar la mesura del radi de la Terra. O els 5 alumnes (sic) de l’Escola de Lladurs quan es pregunten quants grans de blat caben al camió d’en Marc i troben la seva pròpia resposta (òbviament, ja que la pregunta és seva). I molts altres nois i noies, d’infantil, primària i secundària, que van participar en la primera edició del vídeoMAT.

Adaptant-se a la seva realitat, succeeixen processos similars però únics en els quals els alumnes s’apropien de preguntes, cerquen respostes i miren de comunicar-les en un vídeo de 3 minuts de durada amb rigor i creativitat: Quants grills té una mandarina? El món és un mocador? Quantes vegades hem de doblegar un paper per arribar a la Lluna? Les matemàtiques ens ajuden a guardar secrets? A quina velocitat creix el cabell? Les matemàtiques serveixen per lligar? Quant trigaríem en comptar des de 1 fins a un milió?…

   

No són reptes trivials, hi ha matemàtiques aquí, i moltes coses més, es clar. Fer-se preguntes, conjecturar, cercar informació, usar diferents llenguatges i representacions, elaborar una resposta matemàtica, construir un relat, produir-lo… Ningú desmereix els procediments matemàtics, però tampoc hauríem de titubejar en dir que aquestes matemàtiques són MATEMÀTIQUES MAJÚSCULES. Com diu l’Anton Aubanell “hi ha més matemàtiques en un bon raonament que en una equació”, i afegeixo, fins i tot quan el contingut matemàtic té un paper secundari, perquè “és més important que els alumnes tinguin ganes d’aprendre matemàtiques que les matemàtiques que aprenen durant el procés” (Jaume Vilalta).

A l’equip impulsor del vídeoMAT ens ha fet contents aquesta inesperada menció del vídeoMAT en un dels programes de ràdio de més audiència, que la Carme Burgués hagi triat el projecte per exemplificar aquestes matemàtiques és positiu per al menys dos motius. Primer, perquè ella és una de les persones que més en sap d’educació matemàtica a casa nostra i, segon, perquè precisament aquests és un dels objectius clau del vídeoMAT, promoure unes matemàtiques més properes a les seves aplicacions i a la seva presència en l’entorn, i fer-ho de manera que s’apel·li a la personalització, a la creativitat i a la complexitat del món que ens envolta.

El vídeoMAT és tan sols una excusa, el que realment importa és obrir camins per a que els centres i el professorat disposem d’eines per crear espais a les nostres aules on aquestes matemàtiques siguin possibles, pensant especialment en aquells alumnes als quals les matemàtiques els avorreixen i/o els generen frustració. Hem d’aconseguir entendre aquests tipus de propostes com una oportunitat per treballar curricularment, per fer matemàtiques en majúscules, per treue’ns prejudicis i pors i creure que amb pràctiques com aquestes estem ensenyant i aprenent matemàtiques d’alta qualitat, i alhora, molt més que matemàtiques.

No sobra dir que darrera d’aquestes creacions hi ha el suport, el guiatge i l’entusiasme de molts docents, com en Jorge Sánchez, la Montse Gelis, la Inma Crespo, el César Burgués, la Montserrat Planella (que ara forma part del petit equip impulsor del vídeoMAT), en Manel Guzmán, en Josep L. Cañadilla, en Santi Vilches (coordinador del grup fotografia matemàtica de l’ABEAM), la Mª Antònia Morató, l’Abraham de la Fuente, en Sergi Múria (ara membre del CREAMAT), el Salvador Chiva, la Virginia Carmona, en Josep Rey (president del MMACA), en Quim Tarradas (membre del MMACA), l’Enric Brasó (membre del MMACA), l’Enrique Llácer… per citar-ne alguns i algunes que tinc el goig de conèixer personalment.

Ens veiem al vídeoMAT?

La comunitat, el treball en equip, el contrast d’opinions, la crítica constructiva és especialment important pels professors (de matemàtiques). Fa pocs dies vaig publicar en aquest bloc un article per compartir una proposta pel primer dia del curs. No ho vaig fer de manera altruista, més aviat al contrari, esperava que el feedback d’altres companys i companyes m’ajudés a millorar la proposta.

Puc dir amb certa alegria que així ha estat. En pocs dies he rebut comentaris i correus de col·legues (coneguts i desconeguts) que m’han aportat noves i riques mirades, que m’han ajudat a fer-me noves preguntes, i a repensar i finalment modificar parts de l’activitat.

El feedback m’ha permès créixer professionalment.

No exagero.

Una de les persones que m’ha contactat ho ha fet per correu, comentant llargament la proposta. Aquesta ha estat part de la meva resposta:

Hola XYZ,

Abans de res, moltes gràcies per aquest extens correu. No feia falta, però un cop fet, agraeixo la molèstia que t’has pres, em resulten molt útils les teves suggerències. Crec que el feedback positiu és especialment potent entre docents, i potser més escàs del que caldria esperar. En Ken Blanchart, que no tinc la més remota idea de qui és, diu que el feedback és l’esmorzar dels campions. No és meravellosament certa aquesta frase?

Et vull confessar que m’hagués agradat molt que aquest correu el posessis al meu bloc en forma de comentari. És lícit que prefereixis aquest canal més íntim i personal, tot i que potser no és així, potser et dóna absolutament igual (si és així, digues-m’ho si us plau, perquè m’agradaria referenciar parts de la nostra conversa)… Sigui com sigui, fas reflexions bones i constructives de les quals altres companys/es també se’n poden beneficiar. Crec que tenen un valor incalculable. Saps la diferència entre el sexe i la pornografia (educativa)?

El que realment m’agradaria és que professors/es que intueixo que són molt bons (com tu) trobessin la motivació i el temps per compartir els seu èxits i els seus fracassos a la xarxa, en un bloc per exemple. En vam parlar a les darreres JAEM, recordes? Tan de bo de mica en mica és pogués anar creant una petita (o gran) “comunitat d’aprenentatge virtual” de professors de matemàtiques. Imagino professors/es prenent-se el seu bloc seriosament, reflexionant sobre la seva pròpia metodologia, la seva didàctica, amb rigor però sense formalismes. La didàctica és el que passa a les nostres aules, cada dia, no el que es diu als llibres, a les facultats o a les xerrades TED. Tenim moltes coses a compartir que el mitjà facilita i potencia (autogestió, adaptació, sense terminis, relació u a molts). T’imagines companys i companyes que t’agraden compartint en primera persona què fan i com ho fan? Explicant el procés enlloc del producte, mostrant què els ha funcionat, què els ha fallat, què els neguiteja, com es planifiquen, quines són les seves sensacions, i tot plegat des de les creences de cadascú, amb els seus estils, amb les seves sensibilitats docents, i fins allà on cadascú vulgui.

No ho podria dir més clar que en Dan Meyer:

“Quan era un professor novell, treballava en un departament amb professors més grans que jo, bons professors, però amb diferents preocupacions i diferents preguntes, per això vaig començar a fer les meves preguntes a Internet, creant una comunitat al meu voltant que m’ha edificat, m’ha animat, m’ha criticat i m’ha donat allò que necessito per créixer com a educador.”

Text complet: http://www.sergidelmoral.net/old/?p=2016

Òbviament, no m’invento res. Parlo de companys i companyes que estan escampats pel món i que s’han convertit en referències obligades. El mateix Dan Meyer, la Kate Nowak, la Sarah Aldous, en Christopher Danielson o en Sam Shah són alguns exemples. Si tens temps i ganes de mirar els seus blocs entendràs millor de què parlo. No cal anar tan lluny per trobar magnífics companys amb els que aprendre plegats.

Dicho lo cual… responc el teu correu entre línies.

Moltes gràcies i fins aviat,

Sergi

Crèdits de la imatge: European Space Agency via planometry.tumblr.com

 

20 tuits que es mouen entre l’avorriment, l’odi o la sorpresa, que qüestionen la utilitat de les matemàtiques i es queixen de la dificultat. La selecció és deliberadament esbiaixada.

@emmapd13 Estimades #matemàtiques, crec que ja va sent hores de que madureu i resolgueu soles els vostres propis problemes!!

@Karen_Aguilar19 M’avorreixo tant que obriré el moddle per fer la feina d’estiu de matemàtiques xd

@Mnimasnimenos Haber… Para que poneis un enunciado distinto en 3 ejercicios si en los tres hay que hacer lo mismo.. De verdad que no lo entiendo! #mates

@EliOltraa Puc demostrar que estic aburrida, fer dever de matemátiques va a ser lo me interesant de hui!

@AitanaSanchez14 A ver si hoy hay suerte y sale algo #Mates. pic.twitter.com/xlufqqjmDW

@Sofii_Murillo Ayy no entiedo nadaaa, quiero llorar #matematicas

@LoloRodriguuez Nose para que mierda me va servir esto en la vida ._. #Odio #Profundamente #Matematicas instagram.com/p/dm0lq1QB5s/

@OnEtsWally Odie les matemàtiques…

@CeliaOrdu_13 Fins al barret de les matemàtiques

@AmandaAznar Nota mental: el meu germà em prepara un sopar “romàntic” si aprove matemàtiques.

@Claaudia_3 SORT QUE LES MATEMÀTIQUES I TOT EL QUE HI TÉ RELACIÓ PIRARAN DE LA MEVA VIDA AVIAT, PERQUÈ SINÓ, ACABARIA MORINT AMARGADA. #Twitseriós

@Lluis23Terrassa #cosasquenosirvenparanada Ses matematiques… A jo k minporta sebre una equacio. No anire a nes super i dire, Vull 1/2 – 3/7 de galletes U.u

@105ClaudiaVe No se matemàtiques. Pelaré patates… @juditsalva

@PatriciaRibess Demà ofegarem les penes provocades per l’examen de matemàtiques #aplec #unaltremón

@Claudieta_8 Començare a fer exercicis de matematiques que avui Pascualin s’ha emocionat! Igual no els acabe d’asi al nadal que ve jajaj

@carmenargente Li enseñe a mun pare el 8’25 ixe de matematiques i me renega diguenme que aixina eu vol tot!! Flipant.. una cosa que aprobe i me renegaa…

@MireSantagueda I aso es lo q acabes descubrint en una clase de matematiques.. pic.twitter.com/gm0TcxmCdp

@jaumeseller Banda sonora per estudiar Matemàtiques III: http://www.youtube.com/watch?v=1Wp-SZSBkjk …xDD

@irenee18rotova Dir q estudies matemàtiques i q la cara dels del teu voltant siga la mateixa q al veure acostar-se la fi dels mónn..Mai m’acostumarée jajaj

@15_Claudiia Objectiu: extingir les matemàtiques!

1/11/13. Cortesia de Daniel Ruiz:

@CHNickerson math is so beautiful and i feel like the majority of teachers do a horrible job of expressing that. It makes me sad 🙁

Crèdits de la imatge: vist aquí.

Gràcies a @kboukafri m’assabento que avui estrenen una nova sèrie televisiva on les matemàtiques juguen un paper.

[..] La sèrie explica la història de Martin Bohm, un vidu i pare de Jake, un nen autista d’11 anys dotat d’una habilitat extraordinària per predir esdeveniments a partir de patrons numèrics. Martin va perdre la seva dona en els atemptats de l’11-S i des de llavors s’ha bolcat a cuidar i atendre el seu fill Jake, un nen autista amb necessitats especials. El somni d’en Martin és aconseguir comunicar-se amb en Jake.

Les seves vides fan un gir extraordinari quan Martin descobreix que el seu fill té una habilitat especial per veure coses que la resta d’humans no poden veure. Jake té la peculiar capacitat de reconèixer patrons numèrics que connecten esdeveniments no relacionats entre si. Desxifrar el significat d’aquestes visions permetrà a aquest pare vidu estrènyer la relació amb el seu fill, alhora que ambdós s’embarcaran en una aventura que els permetrà veure el món d’una altra manera.

Font: Diari de Girona

Matemàtiques i televisió, quina por.

Diuen els que en saben que no hi ha història sense conflicte, que les pel·lícules i les sèries tenen el seu propi llenguatge. Han de captivar al seu públic, han de vendre el seu producte, i em sembla genial que així sigui. Emoción, intriga y dolor de barriga.

Si fem el màxim comú divisor de pel·lícules o sèries on surtin les matemàtiques segurament estareu d’acord en que sovint se sol abusar del personatge amb una habilitat extraodinària per x. O del friki rematat (foto). En aquest cas: nen d’11 anys autista i sense mare que pot predir i connectar esdeveniments. No es pot negar que la història té ganxo.

Em pregunto però quina repercussió té aquest tractament de les matemàtiques en la seva imatge social, quines conseqüències se’n deriven en l’educació matemàtica i, sobretot, de quina manera influeix en l’actitud amb que l’alumnat rep o rebutja les matemàtiques. Ningú s’interessa per allò que no té relació amb un mateix o que està massa lluny de les nostres possibilitats.

Aquestes “habilitats especials” que permeten “veure coses que la resta d’humans no poden veure” tenen potser un valor metafòric però, en termes pràctics, em sembla que contribueixen a que nens i nenes d’11 anys, com el protagonista, s’allunyin una mica més de les matemàtiques (penso en aquells/es que no els agraden especialment). Aquests arguments abunden en una matemàtica apta només per a ments preclares, les dota d’una aureola d’elit intel·lectual en la que no hi ha espai per qui no tingui algun tipus de do, talent o superpoder televisiu.

Les matemàtiques són rellevants (no extraordinàries) per què, en efecte, entre altres coses, ens ajuden a predir esdeveniments i a prendre millors decisions, però això, en cert sentit, no hauria de tenir res d’extraorinari. Més aviat al contrari, crec que seria positiu “normalitzar” les matemàtiques. No tinc clar qui i ni com, però crec que podria ser positiu avançar en tres aspectes:

  • Promoure una imatge de les matemàtiques no tan vinculada a la intel·ligència. Sabem que el significat d’intel·ligència és suficientment complex i polièdric com per no vincular-lo només a les matemàtiques.
  • Fent i visibilitzant unes matemàtiques més lligades a la descoberta i a fer-se preguntes. Tothom pot fer-se preguntes matemàtiques, o dit d’una altra manera, tothom té curiositat matemàtica i, òbviament, tothom pot trobar les seves pròpies respostes. Ningú queda fora d’aquest repte.
  • Visibilitzant un perfil humà i professional més realista. Reivindico si cal l’orgull friki tan cuidat pels mitjans (i per nosaltres mateixos), però potser fora hora, també, de reinvindicar que som gent normal, si més no, tan normal com la resta. Podem ajudar a construir el nostre estereotip? Podem no fer-ho? Podem fer-ho d’una altra manera? Mmm… són preguntes molt diferents!

Potser no podem aconseguir que el cinema i la televisió s’ocupin de visibilitzar una imatge menys estereotipada de les matemàtiques, més realista, més acollidora. De fet, segurament no podem ni demanar-ho. Així que faig meva la frase d’Oscar Wilde quan deia que “pitjor que parlin malament de tu, és que no en parlin”.

Crec fermament que als centres educatius en general, i a les aules de matemàtiques en particular, sí que podem (i hem de) contribuir a promoure unes matemàtiques inclusives, per tothom, en les que ningú quedi exclòs del gaudi matemàtic.

Potser l’única manera de fer-ho és intentant crear condicions a l’aula que facilitin fer-se preguntes, on l’error sigui acollit i es reconegui com a vehicle d’aprenentatge, i on, com deia l’Adrián Paenza, sigui possible dir obertament “no ho sé”. M’agrada creure que d’aquesta manera seran els propis alumnes els qui s’adonaran per si mateixos que el cinema necessita aquests estereotips, o dit d’una altra manera, m’agrada creure que seran ells els qui construiran els nous estereotips.

Nota: aquest article neix només a partir d’un tuit i de la lectura d’una sinopsi, però és fruit d’una reflexió més ho menys profunda. Ho dic per si resulta que la sèrie és l’hòstia. 🙂


Actualització 12/7/13.
 He vist el segon capítol de la sèrie. Dos talls.

Intro (minut 1):

“Me llamo Jake. Nací hace 4.165 días, el 26 de Octubre del año 2000. Vivo en este planeta con otros 7.080.630.000 habitantes. Esta es la historia de algunas de esas personas. Hoy una persona normal y corriente dirá 2.250 palabras, a 7,4 individuos, se enviarán más de 300.000 millones de emails, 19.000 millones de mensajes de texto, y todo eso “masamolgramo” (sic) mosaicos de patrones y razones aritméticas. Matemáticos en su diseño, esos patrones están ocultos a la vista de todos. Sólo hay que saber dónde mirar, pero sólo algunos de nosotros podemos ver cómo encajan las piezas. Todo ha sido predeterminado por probabilidades matemáticas, y mi misión es seguirles el rastro a esos números y establecer las conexiones para aquellos que necesitan encontrarse, aquellos cuales vidas necesitan tocarse.”

Escena en la que el gurú de torn li explica al pare del Jake les extraordinàries habilitats del seu fill (minut 22):

“Gurú: –Lo que su hijo ve no tiene ningún sentido para usted. Tenga, ¿qué ve aquí?
 Pare: –Números, veo números.
Gurú: –Pues para Jake, eso es el universo entero. Para él todo són números, el presente, el pasado, el futuro… el ve cómo estan conectados.
Pare: –Muy bien. Eso ya me lo dijo. El mapa de carreteras, mi destino, las conexiones… ¡sólo que no sé qué significan! 
Gurú: –Es muy senzillo. A veces, cuando los números carecen de sentido significa que algun tipo de dolor cósmico debe ser curado.
Pare: –¿Dolor …?
Gurú: –Tu hijo lo percibe, lo siente, algo sin resolver, sin terminar, en el mundo. Distingue el dolor en forma de números. Su trabajo es seguir hasta donde le lleve.
Pare: –¿A ciegas?
Gurú: –Es posible, sí.
Pare: –¿Y eso dónde me deja? ¿Qué se supone que debo hacer?
Gurú: –Confíe en su hijo, él se lo hará saber.” 

Dues frases pel record: (1) “cuando los números carecen de sentido significa que algun tipo de dolor cósmico debe ser curado”, i (2) “Distingue el dolor en forma de números”. No estem aquí parlant aquí d’alló de “descrigui el dolor que sent amb un número de l’1 al 5”.

Definitivament, aquesta sèrie no té res a veure amb les matemàtiques. Però, per altra banda, discutir aquest diàleg a classe pot donar de sí. Si algú s’anima…

Crèdits de la imatge: RICHARD CARTWRIGHT de imdb.com.

El 12 de junio fui a esta presentación de Adrián Paenza. Hoy llego a esta entrevista a través de @jfontgon (gràcies!). Escuchándola me viene a la cabeza aquello de las matemáticas estan en todas partes, acompañado del tedio de los estudiantes al escuchar esta cantinela. Quizá porqué después de tanto oírla siguen sin saber dónde estan, las matemáticas. Mientras tanto, siguen y seguirán preguntado: “-Profe, ¿y esto para qué sirve?”. Buena señal.

Adrián Paenza dice:

Las matemáticas no són los que nos contaron que eran.

Bravo. Puede ser un buen inicio.

Seguramente también habrá profesores cansados de oirse decir que las matemáticas estan en todas partes. ¿Pero qué decir? Difícil respuesta, aunque tengo mis dudas de si este slogan ayuda a visibilizar unas matemáticas más cercanas, más seductoras. Creo que hay matemáticas para todos los públicos y ciertamente las matemáticas son el alfabeto que nos permite interpretar el universo, pero este carácter fundamental invisibiliza a su vez sus aplicaciones.

Adrián dice:

El rechazo que le produce la matemática históricamente a la gente es un síntoma de salud. No hay que preocuparse por eso, es razonable que uno rechaze lo que le enseñan. Por ejemplo, si yo te trajera once marcianos que nunca han visto jugar al futbol y yo te dijera: “Mira, hazme un favor! No saben lo que es el futbol, no saben lo que se pierden, llévalos a un campito y múestreles lo que es.”  Tu los llevas con una pelota, y los pones fuera del área formando una barrera y les dices: “Mira, ustedes quédense acá chichos y yo voy a patear. Ustedes con el cuerpo tienen que evitar que…” ¡Claro! Te van a decir, “si esto es el futbol yo no quiero jugar, no quiero que me peguen pelotazos en la cara”. Nosotros con las matemáticas hacemos eso, lo primero que hacemos es llevarnos a los niños a un lugar inhóspito, árido, difícil, que además no entienden para qué les sirve, y encima cuando van a la casa de dicen a los padres “¿y esto para que me sirve?”. Y los padres tampoco saben, y como ellos no saben le dicen “los vas a ver más adelante”, y nunca lleva más adelante. ¿Cuándo llega el momento?

Ver el rechazo histórico hacia a las matemáticas como un síntoma de salud. El símil de los marcianos que no conocen el futbol para ilustrar que deberíamos preocuparnos por presentar una matemática más seductora. Me gustan estas dos ideas, quizá por qué he puesto a mis alumnos en la barrera, esperando además que les encantara recibir balonazos. Adrián habla aquí de otro tipo de invisibilidad, habla de cómo se enseña y de cómo se aprendre. La primera invisibilidad, la invisible relevancia de las matemáticas, como dice Anton Aubanell, no puede ser tratada, es un hecho. Sobre la segunda invisibilidad, en cambio, hay mucho que decir. En eso estamos.

El mismo rechazo histórico según Dan Meyer (primeros 40 segundos):

Transcripción

Puedo pedirles que recuerden una época en que realmente amaban algo, una película, un álbum, una canción o un libro, y que lo recomendaban de corazón a aquellos que realmente querían, y ustedes anticipaban su reacción, la esperaban, y de pronto llegaba; y la persona la odiaba. A modo de introducción, esta es exactamente la que he sentido cada día de trabajo de los últimos seis años. Enseño matemáticas en la High School. Vendo un producto a un mercado que no lo quiere pero que la ley le obliga a comprar. Es simplemente una causa perdida.

¿De que manera podemos visibilizar (y hacer hueco) a unas matemáticas cercanas, más funcionales, seductoras y bellas?