1. Que enseñar es una mezcla de hablar bien y saber imponer disciplina.
  2. Que aprender es una mezcla de escuchar y hacer caso al profesor.
  3. Que hay alumnos buenos o malos.
  4. Que hay alumnos que no quieren aprender.
  5. Que la relación con los alumnos es una especie de batalla.
  6. Que mi asignatura es más importante que mis alumnos.
  7. Que el libro de texto y el curriculum son la misma cosa.
  8. Que la escuela es un camino hacía la universidad.
  9. Que el profesor es quien decide cuánto sabe el alumno.
  10. Que la evaluación basada en números es motivadora.
  11. Que en un examen demuestra qué sabe o qué ha aprendido un alumno.
  12. Que innovar en educación significa usar tecnología.
  13. Que los contenidos curriculares son más importantes que los procesos.
  14. Que se aprende en silencio.
  15. Que la cantidad de suspensos y la exigencia del profesor son directamente proporcionales.

Aprender a enseñar requiere, en cierto modo, desaprender. Me encantó esta lista de cosas a desaprender de Xavier Marcet y he hecho la mía. Quince cosas que estoy tratando de desaprender en estos primeros años como profesor, o que ya he desaprendido, ;).

Qué cosas te gustaría desaprender a tí?
Qué has desaprendido ya?

“Hi ha una tendència pedagògica del dia, que consisteix a blasmar els llibres de text. Creuen els seus paladins que fer seguir a l’alumne uns ensenyaments a través d’un llibre determinat, és retallar les ales de la lliure volada vers el coneixement, és cenyir l’estudiant a uns mètodes i a unes maneres que poden no ésser els que més pròpiament sabran guiar la seva intel·ligència, és com interposar un vel de confusió entre l’alumnat i el mestre.

Tal opinió se’ns ofereix com una conseqüència, gairebé necessària, de l’abús del llibre de text, que tant hem de deplorar.

No cal, però, desesperar-nos fins al punt que un abús ens en provoqui un altre.

Una llarga experiència m’ha portat pel camí de creure que si el llibre de text pot ésser un carril de la rutina escolar, ben manejat pot ésser també una guia eficient i molts cops imprescindible; si pot arribar a constituir un tema de maquinització pedagògica, pot esdevenir la repetició necessària de la lliçó viva del mestre.”

Emili Vallés

Aquest text és un fragment del prefaci d’un llibre de text d’aritmètica de l’any 1932 (sic), concretament del Matemàtiques del treball – Resum d’aritmètica, Editorial Barcino.

Paladins, touché. Vel de confusió entre alumne i mestre, touché. Que tant hem de deplorar, touché. Que un abús ens en provoqui un altre, touché. Maquinització pedagògica, touché. Lliçó viva del mestre, touché. 1932, touché.

Si l’Emili Vallès fos viu i tingués tuiter el posaria a la meva llista de “Referents”.