Per si interessa a alguna de les persones que visiteu el meu bloc, faig còpia aquí del missatge de difusió del curs superior universitari que posarem en marxa el febrer de 2016.

La Facultat de Matemàtiques de la UB ofereix el curs superior universitari Recursos i activitats d’experimentació en educació matemàtica a secundària (2015-2016). Els objectius del curs són:

  • Analitzar el paper dels recursos manipulatius i TAC en l’ensenyament de les matemàtiques a l’educació secundària
  • Conèixer i seleccionar els recursos manipulatius i TAC adequats per tal de millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i la seva ubicació dintre de la programació d’aula

El curs està destinat a professorat de secundària (també es preveu la possibilitat d’admetre alumnes que no siguin titulats universitaris i que optaran a l’obtenció d’un títol d’extensió universitària)

Consta de 10 sessions de 3 hores que es duran a terme en dimarts de 17:00 a 20:00 h entre el 9 de febrer i el 12 d’abril del 2016 a la Facultat de Matemàtiques de la UB (una de les sessions es durà terme al Museu de Matemàtiques de Catalunya)

Professorat implicat: Anton Aubanell, Antoni Benseny, Sergi del Moral, Raül Fernández, Jordi Font, Albert Herrero, Joan Jareño, Lluís Mora i Sergi Muria

Més informació i preinscripció (del 30/11/2015 al 15/01/2016).

M’he inscrit al MOOC Robots y Videojuegos en las aulas: Scratch y Arduino para profesores que organitzen Miríada X i la UPF. El termini d’inscripció està obert i la data d’inici està per determinar.

Este MOOC se dirige a profesores y es extensible también a personas que tengan interés por conocer el funcionamiento del programa Scratch y de su integración con las placas Arduino, para diseñar robots y videojuegos. El objetivo del MOOC es dotar de recursos pedagógicos para la programación de videojuegos y su uso en las aulas. Scratch es el programa que centra la base general del MOOC y también Arduino, que son placas de hardware en código abierto que permiten la creación de robots y aplicación de electrónica a diversos objetos –Internet de las cosas-. Plantearemos el MOOC pensando en profesores de secundária para así contribuir a la innovación docente mediante nuevas herramientas que puedan despertar el interés de los jóvenes por la tecnología.

M’he assabentat gràcies a @raulf, que també està inscrit. Quants més serem més aprendrem. Algú s’anima?

El 23 de maig tindrà lloc a Fabra i Coats la trobada amb la que conclou el projecte Sistemes oberts. Durant tot el dia, entre les 10 i les 19h, estaran exposats part del resultat dels diferents grups de treball participants i es duran terme algunes performances, aquest és el cartell d’anunciEstà tothom convidat! 

Professors, alumnes, artistes i científics hem compartit idees i mirades durant tot un curs per crear projectes que viuen a l’espai híbrid que uneix-separa la creació artística i l’experimentació científica, i afegiria la pràctica educativa. He tingut el gust de formar equip amb la Montserrat Planella, la Lídia Delgado i la Mariona Bassedas, i hem comptat amb el guiatge i el suport de la Pati Homs.

El nostre grup el vam batejar com a Desmesura. El tema de recerca que vam abordar parteix de dues idees. Per un costat la idea de magnitud, tenint present que amb freqüència parlem i sentim parlar de quantitats que no acabem de comprendre, per grans (milions d’€) o per petites (nano-partícules), no som capaços de visualitzar-les, de comparar-les amb quelcom conegut, convertint-se així en xifres estèrils, sense sentit, fent-nos indefensos davant d’aquesta informació. I per altra banda, la idea del consum d’aigua, i més concretament el consum d’aigua virtual, terme que defineix la quantitat d’aigua necessària per produir qualsevol producte.

La nostra recerca ha girat entorn a com podem ser capaços de visualitzar i prendre consciència i, al cap i al a fi de comprendre, el què representa una certa quantitat d’aigua o, encara més difícil, el que representa la quantitat d’aigua que, al llarg d’un procés sovint invisible, ha estat necessària per a produir productes quotidians. La nostra recerca no ha estat encaminada únicament a buscar i relacionar informació, sinó també a experimentar i buscar recursos que facin comunicable aquestes dues idees clau.

Aquesta recerca s’ha traduït en activitats als centres educatius on treballen les meves companyes (jo no tinc centre 🙁 actualment), i que han donat peu a noves recerques i experimentacions per part de l’alumnat. Una mostra del fruit de tot plegat serà el que s’exposarà el 23 de maig a Fabra i Coats conjuntament amb la resta de companys de Sistemes Oberts.

           

La inscripció està oberta:

The course is a short intervention designed to change students’ relationships with math. I have taught this intervention successfully in the past (in classrooms); it caused students to re-engage successfully with math, taking a new approach to the subject and their learning.

Algú més s’apunta?
Si us animeu deixeu un comentari si us plau.

– via dy/dan

 

8/7/13. En @jcolom m’ha dit via tuiter que s’ha inscrit, @lau_morera està a punt de fer-ho, i comenta que quants més siguem més aprendrem, i crec que té raó. Si teniu previst apuntar-vos i voleu fer pinya (podríem compartir impressions i ajudar-nos via tuiter, per exemple #EDUC115N) deixeu un comentari o feu algun tipus de senyal visible.

5 minuts més tard. @lau_morera està inscrita.

9/7/2013. Se ha apuntado @manoloizurdiaga y @begonya (professora de música) y Jordi Sanz “que encara no té @”. Y por cierto, también esta inscrito @ddmeyer.

10/7/13. Se añade @paconahe.

13/7/13. Se añade @imma_fornells. Ya somos 7 personas inscritas.

Basiliscus caminat sobre l'aigua.

El basiliscus camina com per art de màgia sobre la superfície d’un riu, corre de pressa sense enforsar-se adquirint un to burlesc, excel·lent, únic. Més enllà de les aparences, el pare i la mare feien el mateix quan eren marrecs, i tota la colla basilisca. De vells tots ells s’han preocupat de transemetre els moments clau d’aquest encestral procés d’aprenentatge. I vet aquí un basiliscus, i vet a quí un formador de formadors que aquest bucle és infinit.

Per saber on anem cal saber on estem, i d’on venim.

Resultaria del tot incomprensible que avui en dia se seguís apostant pel model magistral. Tothom qui avui es dedica a ensenyar no li cal aprendre que nassos és una classe magistral. De fet som un subgrup afortunat, la majoria de nosaltres hem tingut la sort de creuar-nos amb com a mínim un/a gran professor/a magistral que ens va demostrar que la professió de professor/a és quelcom que val la pena (sic). I aquí estem, o això m’agrada pensar.

El model magistral té avantatges, es clar que sí, a pesar d’aquest insà costum que tenim de bipolaritzar postures i que, en aquest cas, situa el professor magistral al pol amb càrrega negativa. Molt negativa, massa per ser justos. Alhora, es clar, que té inconvenients, sent el més mediàtic que l’ensenyament es produeix quasi-unidireccionalment, el docent desenvolupa un rol actiu (parla pels descosits) mentre que l’alumne actua com a receptor passiu (escolta pels descosits). I certament aquesta crítica, en el més magistral dels sentits, és irrefutable.

El model competencial pretén dotar l’ensenyament d’una certa bidireccionalitat, per això parlem de processos d’ensenyament i aprenentatge. Una bona interpretació d’aquest model cedeix protagonisme a l’alumne per tal d’incrementar la seva participació en el seu propi procés d’aprenentatge, promou enfocaments aplicats i contextualitzats, metodologies interactives, avaluacions formadores i una gestió de l’aula no centralitzada.

Entenc on som i d’on venim i començo a veure a on volem arribar, gràcies en part a aquesta formació. Em sorprèn però la contradicció entre el model didàctic dels que varen ser els meus professors i el meu model, ara que jo sóc professor. D’una banda, aquesta sorpresa em motiva, hi ha molta feina per fer. De l’altra, crec no hem de renunciar als avenços aconseguits, personalment no em predisposa a fer l’esforç que tot canvi requereix.

Els nostres amics basiliscus comparteixen models didàctics tot adaptant-se a les noves i últimes necessitats d’un medi en constant evolució. Per què no actuem de la mateixa manera? Mirem amb bons ulls el passat, recordem i reconeixem antigues victòries, presentem els nous reptes de l’educació com la continuació de la feina feta. Posem sobre la taula les bondats dels nous models, però també, o sobretot, les dificultats.