Cursa espacial

De nou, em despedeixo d’un projecte, la Cursa espacial. Un projecte que ha estat també el d’altres companys i companyes: el Ferran Roig, la Gemma Ballarà, el Miguel Micó, l’Olivia Cano, el Pere Royo, el Salva Chiva i el Vicent Sancho. I que sembla que seguirà el seu propi camí a Les Vinyes de la mà d’altres companys i companyes.

I potser emprendrà altres camins de la mà de qui ho vulgui, per això prenc la iniciativa de publicar aquí alguns dels materials que em semblen més rellevants. Alguns els hem dissenyat l’equip docent des de zero, però per suposat, també hem copiat i/o adaptat altres de bon companys, com d’en Jordi Domènech o la Clàudia Cullell per exemple, i altres estan fortament inspirats per les escoles High Tech High (recomano molt moltíssim el llibre Hands and Minds A Guide to Project-Based Learning For Teachers By Teachers).

Comparteixo força materials del projecte, no pretenc explicar-lo exhaustivament, però sí posar context a algunes parts.

El projecte sorgeix d’una idea senzilla: aprendre ciència fent ciència, i alhora, aprendre a aprendre aprenent ciència.

El Pol i el Jan discutint les seves primeres idees de disseny del simulador de satèl·lit espacial.

L’estratègia per aconseguir-ho és proposar als nois i noies que dissenyin i construeixin un simulador de satèl·lit espacial que doni resposta a certs requeriments: llançat des d’una alçada de 50-60 metres, ha de volar, ha de demostrar que la caiguda valida la llei de caiguda de cossos, ha de sensar pressió, temperatura, alçada, i … més detalls a l’apartat “Descripció de la missió” al Document d’Inici de Projecte. Aquest repte implica documentar, argumentar i comunicar els resultats, concretament a través d’una mena d’informe científic, un procés tan complex com real que requereix d’uns criteris de realització per orientar i sostenir el procés de redacció.

Promovem la profunditat i la qualitat d’aquests informes facilitant un procés de crítica i revisió. Concretament, una primera entrega dels informes que revisem l’equip docent, seguida d’una segona entrega revisada per un comitè expert, format per persones que tenen vinculació amb la ciència, la tecnologia o la recerca i que han respost a una crida oberta. Intentem correspondre a la generositat d’aquestes meravelles de persones, que ens regalen temps i expertesa, agraint amb feina la seva exemplaritat, els tractem tan bé com podem, i facilitem la revisió amb unes orientacions específiques i els mateixos criteris de realització que han usat els equips de treball. La tercera entrega, i última, és la que es publica pretenia publicar en un llibre.

Una altra estratègia didàctica és cedir responsabilitat en la presa de decisions, i l’equip docent ens ocupem i preocupem per anticipar eines per donar resposta a aquesta necessitat. Com el Planificador (una versió “digital i multicolor” de la típica i mítica llista de tasques) que els grups utilitzen per compartir càrregues de feina, planificar a mig termini, recollir feedback, i a l’equip docent ens serveix per fer emergir dinàmiques de grup i donar feedback evitant interrompre el ritme de treball. També provoquem converses sobre les habilitats per conduir una investigació i treballar en equip, i sovint les fonamentem a partir d’una avaluació formal a partir d’uns ítems (faig preguntes? aporto idees? prenc decisions? escolto? consensuo? ajudo? soc eficient? persevero?…). En aquest cas, utilitzant CoRubrics, cada persona s’autoavalua respecte 12 ítems (línia vermella), els companys de grup el coavaluen respecte els mateixos ítems (línia blava) i tots els membres del grup avaluen al grup com a equip de treball (línia groga).

També donem espai a la reflexió sobre què, com i perquè estem aprenent. De manera informal i quotidiana (cultura), però també formalment i com a part estructural del procés d’avaluació del propi projecte. En concret, a partir de bastiques com aquesta.

Dianes d’avaluació triangulada de habilitats relacionades amb el treball en equip.

Em despedeixo d’aquest projecte amb estima i gratitud. L’estima i la gratitud que sentim quan hem après. I m’agrada molt tancar aquest post amb l’homenatge audiovisual que l’equip docent vam preparar pels nostres estimats alumnes.

4 comentaris

  1. Company, la teva generositat sempre em meravella.
    Quina gran feina has fet, i el proper projecte pinta que també ho petarà.
    Moltes gràcies

  2. Moltes gràcies per compartir aquests materials, Sergi.

    Soc profe de mates de secundària i no treballo per projectes, però llegir-te em fa plantejar-me si realment estic despertant entre els meus alumnes la necessitat, quasi un desig desesperat d’aprendre (com en el teu cas) o si en realitat només els estic fent classes entretingudes on els explico coses que no els interessen en el fons.

    Crec que com a conseqüència inevitable d’haver indagat una mica sobre els teus projectes, cada any aniré donant-li a les meves unitats didàctiques de mates un caire un pèl més proper a un projecte. És una cosa que abans de llegir-te no m’entrava al cap però que ara em sembla indispensable.

    Sempre he considerat que explicava bé però que hi havia alguna cosa que no m’acabava de quadrar. És alliberador adonar-se del efecte que poden tenir petits canvis com començar una unitat didàctica amb un repte que desperti les ganes d’aprendre les eines necessàries per a resoldre’l, justificant més creïblement la unitat.

    1. Aquestes coses que “no acaben de quadrar” són un flotador que ens permet seguir aprenent. A mi cada cop em quadren menys coses! 🙂

      Kiko, gràcies pel teu comentari.

Respon a Pere Royo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *